La infància demana la paraula

Un dels drets fonamentals de la infància és el dret a la llibertat d’expressió i participació. Segons la Declaració dels Drets dels Infants, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1959, la infància té dret a cercar, rebre i difondre informacions i idees i a ser escoltada.

Coincidint amb el dia mundial dels drets dels infants, que se celebra cada 20 de novembre, hem parlat amb la Carme Tello, membre de la junta directiva de la TIAC en representació d’ACIM i amb la Clara Salido, membre de la junta directiva de la TIAC en representació de l'Associació de mestres Rosa Sensat, per conèixer si els infants tenen garantit aquest dret a casa nostra i saber si la seva opinió és tinguda en compte a l’hora d’elaborar polítiques públiques.

Per què és important que la infància es pugui expressar?

La llibertat d’expressió és un dret fonamental que comporta benestar, inclusió, participació. Està relacionada amb la capacitat de poder desenvolupar-se com a persona i permet a l’infant ser capaç d'entendre el món que l'envolta i poder prendre decisions sobre el que vol i el seu futur, enfortint la seva identitat en un marc de cooperació. Un infant que es pot expressar serà un infant sa que podrà respectar-se a ell mateix i tenir cura a la vegada dels altres.

Considereu que aquest dret es té prou en compte? És escoltada l’opinió de la infància?

No tenim clar que a Catalunya es tingui molt en compte l'opinió de la infància. Estem en un moment en què hi ha una escolta representativa. Ho veiem sobretot en la creació dels Consells dels Infants i en documents escrits sobre paper, però a la pràctica, no hi ha una cultura d’escolta a la Infància.

Pensem que encara queda un llarg camí per recórrer, cal una escolta sincera, quotidiana, normalitzada. Ha de ser una praxi que arribi a tot arreu: a les polítiques, a les escoles, a les famílies, al temps lliure…

Avui dia, existeix algun canal o espai a disposició dels infants per poder expressar la seva opinió?

La Infància disposa actualment del Consell Nacional de la Infància i l’Adolescència (CNIAC) com un canal, recent, d’interlocució, disponible i amb voluntat representativa.

Què en penseu de l’ús de les xarxes socials com a canal d’expressió?

Lamentablement s'estan utilitzant excessivament els canals lligats a les xarxes socials amb tots els riscos que això comporta.

No obstant això, pensem que a la vegada els entorns digitals són un instrument més que podria ser un bon canal de participació per als infants, sempre que hi hagi un bon acompanyament, informació i protecció que doti als infants i adolescents d’eines per poder fer-ne ús amb seguretat.

Amb quines dificultats es troba la infància en aquest intent de ser escoltats?

La principal dificultat que existeix és que ni tan sols saben que tenen aquest dret. Cal fer-los-ho saber. Si hom no té consciència que té un dret, difícilment, el podrà reclamar i/o exercir. Per sort, sempre hi ha hagut una minoria d’adults disposats a dipositar confiança en els infants, donant-los la paraula i el dret d’opinió i participació. Segurament, gràcies a aquesta minoria s’ha anat avançant en matèria de drets.

Una altra dificultat important que sovint es troben és l’accés als mitjans de comunicació. Moltes vegades l'accés que se'ls dona és per mostrar una infància amb poc criteri.

Considereu necessària la participació de la infància en les polítiques públiques? Quin valor afegit aporta?

És essencial que la infància formi part de les polítiques públiques. La seva visió amplia el camp sobre com entomar els diferents problemes de la societat en general a la vegada que els fa partícips i compromesos.

L’any 2009, en el marc del Comitè dels Drets dels Infants, es va editar un document des de l’Observatori dels Drets de  la Infància sota el títol: ‘El dret de l’Infant a ser escoltat’. En ell, s’hi pot llegir el següent: "El concepte de participació posa en relleu que el fet d’incloure els infants no hauria de ser només un acte momentani, sinó el punt de partida d’un intens intercanvi entre infants i adults en el desenvolupament de polítiques, programes i mesures en tots els contextos importants de la vida dels infants."

Com podem millorar aquesta participació infantil en les polítiques públiques?

És necessari aplicar unes polítiques d’Infància transversals que tinguin en compte tota la Infància i les seves dimensions, anant més enllà de les polítiques centrades només en els col·lectius de risc i de vulnerabilitat. Cal treballar per a tota la Infància, com a grup social amb més alt risc d’exclusió i vulnerabilitat esdevinguda de la dependència constant dels altres.

Se’ls ha de demanar l’opinió sobre la valoració, el disseny, l’aplicació, el seguiment i l’avaluació dels programes. Cal tenir una mirada centrada en la Infància. Proposem crear taules de discussió amb la participació de nenes, nens i adolescents, a partir de discussions engegades en les escoles i instituts d'educació secundària. Així mateix, també és necessari crear Consells d’infants locals arreu de Catalunya, independents políticament i amb acompanyament adult.

Des del punt de vista de la infància, com valoreu la resposta de les institucions a la pandèmia? 

Pensem que durant la pandèmia no s'està donant suficient visibilitat a la infància i l'adolescència. Per exemple tot el que està relacionat amb l'increment dels maltractaments a la infància i l'adolescència no té pràcticament visibilitat.

Es tenen en compte els drets i necessitats dels infants? Quins drets s’han vist vulnerats?

Segueixen sense tenir-se en compte els seus drets i necessitats. Recuperarem el document que hem citat anteriorment. En ell hi podem llegir el següent article: “Cada vegada hi ha més proves sobre la important contribució que poden fer els infants en situacions de conflicte, en les resolucions que s’adopten després i en els processos de reconstrucció posteriors a situacions d’emergència... cal encoratjar els infants afectats per situacions d’emergència a participar en l’anàlisi de la seva situació i les seves perspectives de futur.”

I doncs, quines mesures caldria aplicar per preservar els drets dels infants durant aquest període?

Cal demanar als infants la seva opinió, escoltar i tenir en compte les seves idees. Cal que puguin tenir la possibilitat de valorar el disseny, l’aplicació i el seguiment de les mesures i/o accions dutes a terme i que afecten la infància. Com dèiem, creiem que no existeixen mesures clares ni establertes en aquesta línia, les escoles i instituts poden ser uns bons fòrums per donar-los veu, així com altres espais dels infants, com el lleure.

En mode de conclusió, ens agradaria acabar amb una frase del Jordi Cots que diu que “Fins que no ens convencem que la Infància és el present, no els escoltarem”.