La Llei del Tercer Sector, una normativa de país que cal fer realitat

Hem parlat amb la Francina Alsina, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i l'Helena Fontanet, presidenta de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya per conèixer de primera mà la situació de la proposta de llei.

Quins són els objectius que es busquen amb aquesta llei?

El principal és aconseguir el reconeixement que les entitats socials d’aquest país mereixen pel seu paper i contribució essencial a la societat. L’estat del benestar s’ha construït en bona part gràcies a la seva tasca, a serveis i projectes d’atenció, acompanyament i suport a les persones que estan en una situació o risc d’exclusió. 3.000 entitats socials presents a tot el territori que, des de fa dècades, estan portant a terme iniciatives en l’entorn comunitari que promouen l’autonomia i l’empoderament de les persones.

Altres propòsits de la Llei són: assolir una participació més activa de les entitats socials en les polítiques públiques; més diàleg i col·laboració amb les administracions i més estabilitat i sostenibilitat econòmica. Això últim és molt important perquè, des de fa massa anys, el sector arrossega problemes de finançament molt greus que tenen un impacte directe tant en la continuïtat i qualitat dels projectes com en les professionals que han de treballar amb unes condicions dignes.

Sense aquest reconeixement formal, no existim.

Com és d'essencial la tasca de les entitats socials?

La seva feina és tan essencial com la d’altres treballadors i treballadores de la funció pública, de l’àmbit de la salut i l’educació. Sense les professionals i sense les persones voluntàries (una altra peça fonamental), les entitats socials no haurien donat ni estarien donant una resposta ràpida i efectiva a les conseqüències devastadores d’una crisi social sense precedents com l’actual.

Creieu que actualment hi ha el suport institucional que el tercer sector mereix?

Creiem que ara no, malgrat que la seva feina és imprescindible per assegurar els drets socials i el benestar i la protecció dels col·lectius que tenen més dificultats. Sense aquest reconeixement formal, no existim.

Per tal que la Llei del Tercer Sector hagi pogut arribar al Parlament per a la tramitació, com s’ha treballat entre les entitats sense ànim de lucre? S’han fet reunions? Amb quins agents? Com s’han organitzat les trobades?

El text que el mes de maig passat vam presentar al Parlament de Catalunya ha estat fruit d’un treball de més de quatre anys. Tant la Taula com La Confederació, hem impulsat un procés que ha comptat amb la implicació de les entitats socials de tot el territori, unes organitzacions que tenen mecanismes de participació de les persones professionals, voluntàries i ateses.

Per això, defensem que ha estat un procés obert i participatiu. A més, com estem disposades a escoltar i dialogar amb tothom, en paral·lel a la tramitació i al debat parlamentari, mantenim reunions amb diferents actors socials i econòmics.

Quin paper tenen en aquest tipus de tràmits tan importants les organitzacions de segon i tercer nivell?

Aquesta és una proposició de llei bàsicament sectorial, de regulació del tercer sector social, perquè no hi cap marc jurídic que defineixi el sector ni com ha de ser la relació de les entitats socials amb l’administració. Des de la Taula i la Confederació, ens hem encarregat d’impulsar-la, treballar-la i registrar-la al Parlament, però, aquesta és una llei del i per al conjunt del tercer sector social, que també té un impacte en les persones, i el sector ho som totes.

Nosaltres, les dues capçaleres representatives, que vertebrem i representem el conjunt del sector; les federacions, que aglutinen i coordinen les organitzacions expertes en cada àmbit, i les entitats d’atenció directa que són les que estan a peu de carrer i al costat de les persones. Tots aquests nivells, amb les seves funcions corresponents, són cabdals a l’hora de desenvolupar l’acció social i crear una xarxa de suport sòlida que acompanya un 1.500.000 de persones a Catalunya.

El que hem volgut és construir un punt de partida que comptés amb el màxim de consens possible entre el sector, però també, entre les forces polítiques que han de debatre-la en el si del Parlament.

Què implicaria tenir una llei del Tercer Sector Social com la que proposeu?

Sens dubte beneficiaria a tot el sector en els termes que fèiem referència abans: reconeixement, participació, cooperació público social, representativitat, estabilitat i sostenibilitat econòmica.

Un dels punts de la Llei del Tercer Sector és que se’l pugui considerar com a agent interlocutor, per què és important això?

Ho és perquè el reconeixement a la feina i aportació del tercer sector social també suposaria millorar la posició com a interlocutor davant les administracions i avançar cap a una relació d’igual a igual. Les entitats socials som i fem un servei públic i tenim un ampli coneixement i expertesa, avalades per dècades d’atenció a les persones, que volem aportar a l’hora de definir les polítiques públiques que, precisament, afecten els col·lectius als quals estem atenent.

Actualment, estem participant sobretot en l’aplicació d’aquestes polítiques, però, volem anar molt més enllà. Volem fer aportacions en cadascuna de les fases del procés (disseny, desenvolupament, seguiment i avaluació) amb l’objectiu que les mesures i accions s’ajustin més i millor a les necessitats reals de les persones perquè des del tercer sector social coneixem bé allò que demanden. 

Què suposa haver presentat una llei tenint el suport de gairebé tots els partits polítics i presentat un text ja redactat? 

El que hem volgut és construir un punt de partida que comptés amb el màxim de consens possible entre el sector, però també, entre les forces polítiques que han de debatre-la en el si del Parlament. Per aquesta raó, també hem estat treballant la proposta de text registrada amb els partits polítics. Això era prioritari perquè considerem que aquesta és, fonamentalment, una llei de país que cal fer realitat.

Catalunya compta històricament amb un teixit associatiu ric i sempre ha estat capdavantera en la promoció del voluntariat, l’associacionisme, el cooperativisme, etc. però, malgrat tot això, anem tard perquè no hi ha cap llei específica que protegeixi i reconegui el tercer sector social, com passa amb altres territoris: País Basc, Extremadura, les Illes Balears, Castella la Manxa o Castella i Lleó.