Pedagogia respectuosa, comunitats d’aprenentatge, Montessori, Waldorf, escoles lliures i altres models educatius formen part d’algunes de les propostes de pedagogia alternatives a l’educació tradicional. Totes elles es basen en mètodes que posen al centre les necessitats de l’infant i on el paper de les persones adultes és el d’acompanyar els processos d’aprenentatge de la forma més respectuosa possible.

Aquests models educatius es basen sobretot en la interacció, el moviment i la presencialitat, per això la crisi de la covid ha suposat, en molts casos, un repte i un daltabaix en el funcionament dels projectes. "La idea d’estar tots cadascú a casa seva i fer servir la tecnologia per fer reunions a distància es presentava molt incompatible amb la nostra proposta", explica Marc Alcega, membre de la Xarxa d’Educació Lliure de Catalunya.

La XELL és una xarxa de projectes i entitats que es dediquen a tenir un espai on acompanyen als infants segons aquesta pedagogia. Hi ha des de grups de famílies que fan criança compartida, fins a escoles homologades, algunes públiques, que segueixen el model de pedagogia lliure. Actualment en formen part 21 projectes, però segons la XELL s’arriben a comptabilitzar més de 100 espais que treballen en l’educació lliure arreu de Catalunya, País valencià i Illes Balears.

Pedagogia lliure confinada

El tancament de les escoles a l’inici de la pandèmia va agafar a tota la comunitat educativa per sorpresa i amb poc marge de maniobra. Les escoles d’arreu del territori, també les lliures, van haver de tancar i empescar-se la manera de continuar l’activitat i el contacte amb els infants i les famílies.

A l’escola Aigua, de Barcelona, des del mateix dilluns que es va iniciar el confinament, van començar a fer ‘tele-escola’. "Va ser una mica estressant, però jo penso que tant a les acompanyants com a les petitets ens va ajudar molt a poder mantenir certa rutina i certa normalitat dins del caos que estàvem vivint», explica Doa Rodriguez Bover, mestra i coordinadora de cicle inicial del projecte.

L’espai Aigua, situat al barri del Baix Guinardó, a Barcelona, forma part de la XELL i treballa amb infants des dels 3 als 12 anys dins d’un marc pedagògic basat en l’Educació Lliure i Activa. Durant el confinament van decidir fer reunions telemàtiques cada matí, en grups de 7 o 8 infants. "No hi havia ni un que es perdés una reunió. La majoria assistien dia a dia perquè era un espai de trobada i significava mantenir el que per a ells era un dels móns més important", explica Doa Rodriguez.

Les educadores van treballar per adaptar la realitat al nou format i a la situació que s’estava vivint. "La primera setmana els vam demanar que ens expliquessin qui hi havia convivint amb ells, que fessin un plànol de la seva casa, un dibuix, etc... i adaptàvem tot el contingut acadèmic, matemàtic, de ciències naturals, i lectoescriptura al que estava passant", comenta l’educadora. També els enviaven vídeos amb exercicis més corporals i una lectura de 10 minuts en àudio. Tot, però, era voluntari.

Al Petit Edèn, situat a les afores a Sant Pere de Ribes, la situació va ser molt diferent. "Si que vam fer algunes videotrucades amb elles, però vam veure que era una necessitat més dels adults que dels infants. A mesura que passaven les setmanes ens adonàvem que els nens i les nenes vivien molt el present, i era com treure’ls una mica d’aquest lloc", explica Tània García Siglés, acompanyant del projecte.

Petit Edèn, també membre de la XELL, és una associació per a l’acompanyament d’infants d’entre 2 i 6 anys que porta 9 anys funcionant. Durant el confinament van estar dos mesos sense veure’s amb els infants, però sí que van oferir un espai d’acompanyament a les famílies. "Vam fer propostes d’activitats de moviment i donàvem suport als adults perquè poguessin acompanyar als infants", comenta Tània García.

La reobertura amb mesures restrictives

Cada projecte i escola s’ha adaptat com ha pogut a les noves mesures sanitàries proposades pel departament de salut de la Generalitat. Des de la XELL, tot i tenir consciència de la gravetat de la situació, fan una mirada crítica a aquestes mesures. "Són unes mesures que semblen preses tenint en compte només el tema sanitari de la pandèmia, com si no hi hagués res més a tenir en compte, com és el benestar dels infants i de les seves famílies", comenta Marc Alcega.

Es refereix a l’ús de la mascareta, els grups bombolla, l’entrada esglaonada, el control de temperatura i la prohibició de l’entrada de les famílies. Alcega comenta que quan es posen mesures tan restrictives, cal tenir previstes propostes que ajudin a sostenir-les. "Si les mesures tenen a veure en reduir el nombre d’infants i prioritzar els espais a l’aire lliure, nosaltres hi estem molt d’acord, perquè són molt positives. Però si són de l’estil de a tancar-los, com ja fèiem, però a més els hi posem màscares, això ja no val, perquè son passos enrere", afegeix.

A la pràctica, els projectes s’adapten creativament a les noves necessitats. A l’Espai Aigua, davant la impossibilitat de que les famílies entrin al centre en el període d’adaptació, han fet que l’escola sortís al parc. "L’etapa d’infantil i cicle inicial hem començat el curs al parc. Si no podien entrar elles, podíem sortir nosaltres", explica Doa Rodriguez. D’aquesta manera, les famílies han pogut estar presents mantenint la distància prudent de la resta d’infants del grup.

L’entorn rural del Petit Edèn les fa sentir-se privilegiades de poder viure la situació d’una forma molt més relaxada. "Fem gairebé tota l’activitat a l’exterior i som un grup molt petit. Si que és cert que tenim més cura amb les mesures d’higiene, però ho estem vivint amb molta normalitat, pràcticament no hem canviat gens la nostra dinàmica", explica Tània García.

Conseqüències de la situació en la infància

Al setembre, la tornada a l’escola va ser un esdeveniment molt important per mestres i infants, després de mesos d’escoles tancades. "Ells han tornat amb moltes ganes de jugar. Sempre les tenen, però ara ho notem molt més. Juguen amb una necessitat més gran i es nota que estan més aïllats, que a les tardes ja no poden estar amb els seus amics, i per tant l’escola acaba sent l’únic espai de compartir i de jugar", explica Rodriguez Bover.

A l’espai Aigua han considerat important treballar les emocions i les conseqüències que està generant la covid en les vides dels infants. Ho treballen a través del llenguatge simbòlic, dels contes i de les metàfores i també a través del moviment i del cos. "Ens adonem que estan sent molt obedients, i això ens dona senyal de que estan vivint amb bastanta por la situació. Una cosa que ens pot ajudar és poder connectar amb la frustració, saber que els passa a ells amb aquestes normatives", comenta Doa Rodriguez.

Des de l’Espai Aigua no consideren importants les conseqüències a nivell educatiu, ja que tot i que potser hi haurà coses del currículum que no s’hauran fet, s’estan adquirint altres aprenentatges molt significatius i valuosos. Ara bé, cal estar atentes pel que fa a les conseqüències emocionals i psicològiques. "Està clar que és molt millor estar a l’escola amb mascareta, que està tancades a casa, però per a les mes petites, no poder veure l’expressió facial, és una dificultat molt gran a nivell comunicatiu", comenta l’educadora. I afegeix: "El fet d’observar els cossos com a perillosos altera notablement la possibilitat de moviment, l’expressió corporal, l’autoestima i la manera d’ocupar l’espai".

Per aquest motiu des de la XELL adverteixen que cal estar atentes a com apliquem les mesures i en que aquestes no posin en risc el desenvolupament i el benestar dels infants. "Hem de ser conscients que les mesures que apliquem no ens facin anar enrere amb tot allò que haviem guanyat en els darrers anys, intentant fer les coses amb una mica més de consciència a l’hora de pensar en allò que realment necessita la infància", conclou Marc Alcega.