La PINCat alerta de la situació crítica de la salut mental infantil i adolescent i reclama un canvi de model

Segons l’estudi ‘Salut mental i benestar emocional en la infància i l’adolescència’, les demandes d’atenció s’han incrementat de manera exponencial, però el sistema públic de salut i serveis socials no està preparat per donar resposta a les necessitats actuals.

Davant d’aquesta situació, la PINCat proposa vuit mesures per avançar cap a un model d’atenció integral, accessible i de qualitat, que combini una atenció especialitzada eficient amb accions de promoció i prevenció, i que articuli una resposta coordinada des dels àmbits sanitari, social i educatiu.

Un malestar creixent que ja no es pot ignorar

La situació crítica en què es troba la salut mental de la infància i l’adolescència a Catalunya s’ha convertit en una de les grans assignatures pendents del sistema de protecció social. Així ho constata el nou informe de la PINCat, que alerta d’un augment sostingut del malestar emocional, l’ansietat i els trastorns mentals entre infants i joves, una realitat que s’ha incrementat especialment a partir de 2020, possiblement a conseqüència de la pandèmia. 

Segons l’informe, les demandes d’atenció psicològica i psiquiàtrica s’han incrementat de manera notable, ja que prop d’un 10% dels infants d’entre 6 i 12 anys i un 12% de joves han necessitat suport en salut mental recentment. Un augment que no ha anat acompanyat d’un reforç suficient dels recursos públics, fet que ha provocat la saturació dels serveis i llargues llistes d’espera a la xarxa pública.

Un sistema tensionat, desigual i amb mancances estructurals

L’informe ofereix un diagnòstic clar: el sistema d’atenció a la salut mental d’infància i adolescència no dona una resposta adequada a les necessitats actuals i es troba fortament tensionat davant l’augment de la demanda. Una de les principals problemàtiques és la manca de coordinació entre els àmbits de salut, educació i serveis socials, un fet que dificulta una atenció integral, continuada i adaptada a cada situació. 

A aquesta descoordinació s’hi afegeixen les desigualtats territorials. Mentre que en algunes zones urbanes hi ha més disponibilitat de recursos, en altres territoris, especialment rurals o socialment vulnerables, l’accés als serveis especialitzats és molt limitat. En molts casos, les famílies han d’esperar més de tres mesos per accedir a una primera visita a la xarxa pública, una demora especialment preocupant quan es tracta de situacions de patiment emocional en etapes clau del desenvolupament.

Atenció reactiva i poca prevenció

Un altre dels punts crítics que assenyala la PINCat és el predomini d’un model d’atenció reactiu, centrat principalment en els casos més greus, en detriment de la prevenció i la promoció del benestar emocional. Segons l’informe, moltes de les dificultats emocionals es podrien evitar o detectar de manera precoç si es despleguessin programes educatius i comunitaris adequats. 

De fet, el document apunta que fins al 50% de les intervencions en salut mental podrien ser preventives si s’actués de manera anticipada des de l’escola, la família i l’entorn comunitari, fet que contribuiria a reduir la pressió actual sobre els serveis especialitzats. 

La veu d'infants i adolescents, clau per transformar el sistema

L’informe també denuncia la manca de participació real d'infants i adolescents en el disseny de les polítiques i dels serveis que els afecten directament. La PINCat defensa que escoltar la seva veu no és només un dret reconegut, sinó també una eina clau per millorar l’eficàcia de les intervencions i adaptar-les millor a les seves necessitats reals. 

Segons el document, incorporar les experiències i opinions d'infants i adolescents és imprescindible per construir serveis de salut mental més accessibles, adequats i respectuosos amb els seus drets, i per avançar cap a un model d’atenció realment centrat en la infància i l’adolescència.

Vuit mesures per transformar l’atenció a la salut mental

Davant d’aquest escenari, la Plataforma d’Infància de Catalunya planteja vuit propostes prioritàries per revertir la situació: 

• Impulsar la participació activa d’infants i adolescents en les polítiques públiques.
• Reforçar la prevenció i la promoció de la salut mental, especialment en l’àmbit educatiu.
• Garantir l’equitat territorial, assegurant recursos suficients a tot el país.
• Millorar la coordinació entre salut, educació i serveis socials.
• Adaptar l’atenció a cada etapa evolutiva i realitat social.
• Formar i especialitzar a professionals que treballen amb menors.
• Incorporar la perspectiva de gènere i diversitat en tots els serveis.
• Utilitzar les noves tecnologies com a eines de suport, amb criteris ètics i de seguretat.

Una crida urgent a les administracions des del tercer sector

La PINCat fa una crida a les administracions públiques perquè situïn la salut mental de la infància i l’adolescència com una prioritat política i dotin els serveis dels recursos necessaris. L’informe subratlla el paper clau del tercer sector social, que sovint actua com a primera porta d’entrada i acompanya infants, joves i famílies davant la manca de resposta del sistema públic. 

El document defensa que garantir el benestar emocional d’infància i adolescència és una aposta pels seus drets i pel futur de la societat i no només una qüestió sanitària. Tal com conclou l’informe, és imprescindible invertir en prevenció, coordinació i equitat per tal de construir una societat més justa, cohesionada i saludable en què la salut mental no pot continuar sent una assignatura pendent.