La Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, que aplega 130 entitats feministes, ha publicat una carta oberta on es defensa "un món de cures, llibertats i drets universals", a més de demanar que "el respecte i el lliure consentiment siguin uns valors de la meitat de la població, les dones, assumits per l'altra meitat, els homes, així com pel conjunt social i polític".

A la missiva, la Plataforma alerta de "la necessitat d'un compromís de les dones i els col·lectius i entitats de la societat civil, començant per una sana educació i visió de gènere crítica a les generacions d'adolescents i joves". La carta també posa el focus en la necessitat que les polítiques feministes que duen a terme les administracions públiques, vagin acompanyades per uns pressupostos suficients, uns recursos proporcionals i equilibrats per l'envergadura de la gravetat de la violència masclista.

Aquesta carta de la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere sorgeix del neguit davant l'auge de l'extrema dreta a Espanya i Europa i la corresponent "ofensiva patriarcal" que s'estén amb l'auge dels postulats que anul·len els drets feministes aconseguits. Davant aquesta situació, la Plataforma aposta per consolidar i avançar en les aliances feministes, exigir aquestes demandes a la classe política i estar atentes al compliment de les demandes, preveient la resposta en cas de no ser escoltades.

La Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere ha enviat aquesta carta a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions del 23 de juliol, a més d'entregar el document en mà a alguns càrrecs polítics, com ara al president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès.

Posar el consentiment al centre, comptabilitzar els feminicidis i derogar la llei d’estrangeria, entre algunes de les demandes

La carta de la Plataforma sorgeix de l’acte ‘Conversa feminista contra l’ofensiva patriarcal’, que va tenir lloc el passat 3 de juliol al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, a Barcelona, i que va comptar amb la participació de l’advocada Carla Vall, la psicòloga Alba Alfageme, l’experta en dones i migracions Beatriz Cantero i l’experta en gènere i drets sexuals i reproductius Sílvia Aldavert.

Les nou demandes que es recullen a la carta són les següents:

• Respecte i compliment dels drets de les dones en tota la seva diversitat i demostració del compromís amb les polítiques de gènere destinant-hi recursos i pressupostos suficients i útils.
• Centralitat del consentiment en la definició de les violències de gènere, així com accés universal als recursos de prevenció, sensibilització, atenció i reparació a les víctimes.
• Rebuig absolut dels discursos d'odi i negacionistes de la violència de gènere que vagi acompanyat d’una retirada del finançament públic a les entitats i organitzacions que en facin apologia.
• Comptabilització dels feminicidis amb una categorització rigorosa, que es basi en l'anàlisi del sistema patriarcal i en les dades i informes recollits per múltiples entitats i organitzacions sobre la realitat de violència de gènere al nostre territori.
• Formació de l’administració pública en general, la de justícia i les forces de seguretat en particular, en una visió de gènere que repari i acompanyi a la credibilitat de les dones agredides per acabar així amb la violència institucional.
• Derogació de la llei d'estrangeria, ja que és un reglament de fort contingut masclista i racista, que limita i nega especialment els drets de les dones.
• Garantia dels drets sexuals i reproductius, entre ells l'avortament i la lliure decisió sobre el gènere. Foment de l’educació sexual amb perspectiva de gènere a les aules, endreçada entorn el dret al propi cos, el respecte i el lliure consentiment.
• Treball de les masculinitats des de la sensibilització fins a l'educació, a través de l'extensió de l’experiència de la coeducació a tots els centres d'ensenyament.
• Escolta, reconeixement i resposta per part de les institucions de les demandes dels moviments socials i el moviment feminista organitzat que, dia a dia, treballa per defensar una societat més justa on la convivència lliure entre les dones i els homes enriqueixi el conjunt humà i les seves relacions.