Les darreres dades de la nova Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) han constatat que la pobresa energètica ha patit un fort increment en els últims dos anys, situant-se en un 8% l'any 2021 fins a arribar gairebé al 20% aquest any.

Segons la Taula del Tercer Sector, que representa més de 3.000 entitats socials a Catalunya, aquest augment reforça la demanda que des de l'entitat i el moviment social Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) fa temps que manifesten perquè es desplegui completament el conveni que regula la pobresa energètica, signat pel govern i Endesa fa dos anys.

Malgrat que s’ha condonat el deute a 41.000 llars catalanes, la Taula assegura que encara hi ha mecanismes de l’acord que no s’han implementat, com la resolució del deute generat per les famílies durant el 2022, la creació dels fons d’atenció solidària, la instal·lació generalitzada dels comptadors socials i l’ampliació del conveni a la resta d’empreses energètiques (Naturgy i Iberdrola).

"Creiem que el conveni és una bona eina per protegir les famílies en situació de vulnerabilitat energètica. Davant del context en què ens trobem, els mecanismes esmentats cal que es duguin a terme amb urgència, ja que només falten dos anys perquè l'acord caduqui", subratlla la Taula del Tercer Sector.

El llindar de pobresa es manté estable, però la precarietat augmenta

Respecte a la xifra de persones que viuen sota el llindar de risc de pobresa, l'informe assenyala que es manté estable respecte l'any passat amb un 24,7%. Tot i això, l'existència de la precarietat és cada vegada més gran en cinc dels set principals components que mesuren les condicions per tenir una vida digna. La situació és especialment preocupant per a la infància (32%), les persones grans (19%) i la població migrada (50%).

"Fa anys que les entitats socials insistim que les polítiques de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats no estan funcionant i que aquesta situació és insuportable de sostenir en termes de justícia i cohesió social", apunta la Taula del Tercer Sector. L'organisme afirma que ni tan sols en els moments de suposada bonança econòmica s’ha pogut reduir aquesta bossa de pobresa estructural i que aquest fet condemna moltes famílies a viure sempre de manera precària.

En aquest sentit, la demanda de la institució és ferma: "És necessari un canvi de rumb de les polítiques públiques. Les administracions han de posar en marxa polítiques més centrades en la prevenció, que evitin que la persona arribi a caure en una situació de pobresa i exclusió perquè, un cop a dins, és molt difícil sortir-ne".

Un altre canvi necessari passaria perquè les mesures i els recursos es plantegin a mitjà i llarg termini. Segons la Taula del Tercer Sector, "no té cap sentit que s’abordin els reptes i les necessitats socials amb una mirada curta perquè les causes que han portat a una persona a una situació de vulnerabilitat són estructurals".