Davant les dades, SETEM alerta de “les condicions de salubritat pèssimes” de les més de 180.000 persones treballadores a les prop de 300 fàbriques i tallers de Tànger, així com de la manca de respecte per les llibertats sindicals i la falta de protecció laboral i social. Malgrat que les grans firmes de confecció dels països europeus amb presència internacional, especialment Espanya, produeixen a Tànger, no ha ajudat a garantir els seus drets laborals.

A la precarietat també s'afegeix l'assetjament laboral. Un 41% de les treballadores i treballadors enquestats asseguren haver patit algun tipus de violència verbal en l'àmbit laboral i un 30% de les dones han manifestat que pateixen assetjament laboral. Gairebé la meitat dels homes han afirmat detectar aquests casos provinents dels seus companys. Les víctimes no expliquen en molts casos les amenaces, humiliacions i l'assetjament que reben; per aquest motiu, des de SETEM veuen necessari denunciar les injustícies que viuen dia rere dia.

“Les administracions i els governs implicats haurien d’estar mínimament avergonyits i molt amoïnats per permetre que les persones treballadores siguin víctimes i estiguin desprotegides i exposades a permanents abusos de poder, treballant per salaris per sota dels mínims acordats, subjectes a accidents laborals per la inseguretat i la insalubritat de les fàbriques, i sense cap mena de suport legal”, denuncien les entitats.

El cost real de "vestir-se a la moda": la realitat darrere del fast fashion

En aquesta línia, a SETEM consideren que els problemes sorgeixen de l’incompliment de les obligacions legals i jurídiques estipulades pels tractats internacionals sota els principis de Nacions Unides i els codis ètics de l’Organització Internacional del Treball. Per aquest motiu, insten als inversors i grups empresarials que controlen les marques de roba a “treure’s la màscara que els manté distants” de la responsabilitat que tenen davant les desigualtats estructurals dels mercats globals.

“Les persones consumidores de la moda que les marques estimulen amb l’impuls consumista de la fast fashion i que es veuen atretes pels baixíssims preus de les peces de roba i calçat s’haurien de preguntar com és possible que es puguin aconseguir aquests preus. Cal tenir en compte el cost social i mediambiental que tolera la ciutadania per vestir-se a la moda i identificar-se amb una estètica definida pels equips de màrqueting i publicitat de les marques", han emfatitzat les associacions de l’estudi.

En aquesta línia, també insten a les entitats socials a donar suport amb publicacions d’estudis, campanyes de sensibilització, formacions i taller per ajudar a crear un tractat vinculant per a les empreses transnacionals que garanteixi el respecte pels drets humans, laborals i mediambientals.

"El paper de les entitats socials que lluitem per millorar les condicions laborals de les persones que confeccionen la nostra vestimenta i calçat és el de generar coneixement per incidir, a través de grups de treball, en les administracions públiques perquè tinguin en compte aquesta informació a l’hora de fer les seves compres públiques", han explicat les organitzacions.