La precarietat del jovent s'agreuja per la crisi de la Covid-19

El Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), arran de les afectacions que es van manifestar en el col·lectiu del jovent per la crisi socioeconòmica generada per la pandèmia de la Covid-19, va veure la necessitat d’analitzar-les i fer públics els resultats. “Es va fer evident la necessitat de realitzar aquest estudi. Analitzar les dades del 2019 i les del 2020 i comparar-les”, comenta Núria Cabiscol, secretària del CNJC.

Amb aquest objectiu l’Observatori dels Drets del Jovent del CNJC va arrencar l'estudi 'Joves i Covid-19. L'impacte de la crisi en la precarietat del jovent' de la mà del sociòleg Joffre López Oller. Les grans conclusions del qual són que la precarietat del jovent s’ha vist agreujada per la crisi del coronavirus i que justament el jovent és un dels col·lectius més afectats per aquesta.

La investigació assenyala que l’impacte del confinament ha agreujat el panorama de molts joves que ja es trobaven prèviament en una situació de precarietat i de vulnerabilitat social, com apunta el mateix CNJC. Amb la paralització de les activitats econòmiques no essencials a partir de l’estat d’alarma i en molts casos també posteriorment, moltes persones joves han vist perillar la seva font principal d’ingressos. Traduint-se també en l’accentuació de la dificultat l’emancipació i l’accés a l’habitatge. 

Posant xifres i parlant d’atur, la taxa d’atur de les persones joves d’entre 16 i 29 anys és la més alta i supera el 20%, segons dades del gener de 2020. El CNJC apunta que les causes d’aquest increment de l’atur i de la vulnerabilitat social arran de la pandèmia “tenen molt a veure amb el tipus d’ocupació de les persones joves”. 

Quant a sectors, un 88% de les dones joves i un 82% dels homes joves treballen en el sector serveis, que precisament és un dels sectors més afectats per les mesures restrictives per frenar l’expansió del virus i per la caiguda del turisme i l’hostaleria. 

També cal sumar-hi el problema de la temporalitat dels contractes a joves, que es cronifica amb un 72% dels joves actius al món laboral treballant amb un contracte temporal, davant d’un 27,2% de joves que compten amb un contracte indefinit. Cosa que implica molta inestabilitat, per tant poca seguretat.

El cas de la bretxa de gènere s’accentua entre les joves, amb una situació que les posa en major vulnerabilitat en tots els aspectes. La seva taxa d’ocupació s’ha reduït en un 2,8% mentre que la dels joves nois ho ha fet en un 1,5%. Les joves que combinen estudis amb feina creix arribant a un 34,5% mentre que la dels nois baixa fins a un 21,6%. El 23,6% de la població jove emancipada viu en situació de pobresa i en el cas de les dones joves el risc de pobresa econòmica s’apuja fins al 30,9%.

L’estudi mostra també que el 15,6% de la població d’entre 16 i 29 anys que treballa és pobre. En el cas de les dones el percentatge creix fins al 20,7%. Xifres que duen al jovent a ser el segon col·lectiu amb un major risc de pobresa i exclusió social.

La secretària del CNJC, Núria Cabiscol, valora els resultats de l’estudi remarcant que “es fa palès és el que el jovent es troba amb molta precarietat i la tendència futura no millora. Cal flexibilitzar la renda garantida en matèria d’ocupació o garantir una protecció social a les persones en situació de vulnerabilitat (entre elles el jovent) i el dret a l’habitatge.” 

Cabiscol acaba també demanant que "es posi les persones al centre i que es deixi de responsabilitzar el jovent de nous contagis, on últimament s’ha vist des de l’administració i pels mitjans. Cal fer inspeccions laborals, garantir la seguretat al transport públic, veure per què es dona obertura al turisme, etc. i deixar de responsabilitzar el jovent.”