L'estudi conclou que el 15% de les llars amb infants de la ciutat no poden mantenir una temperatura adequada a l’hivern i que aquest percentatge augmenta al 35% a districtes com Nou Barris. Les conclusions de l'informe indiquen també els efectes en la salut física i mental, el rendiment educatiu o la seguretat.

Degut a la situació d'emergència sanitària actual, la població s'ha vist obligada a estar confinada a casa i hem vist com la infància ha sigut un dels col·lectius més sensibles que han patit una vulneració dels seus drets pel fet de no poder sortir de casa.

En l'actualitat hi ha a Catalunya aproximadament 380.000 famílies que destinen més d’un 10% dels ingressos familiars a la despesa energètica. Concretament a la ciutat de Barcelona el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos de més fred. En el cas de Ciutat Vella i Nou Barris augmenta a més d'un 30% . En aquests mateixos districtes més del 25% de llars amb infants tenen factures endarrerides dels subministraments, una dada que a la ciutat de Barcelona té una mitjana del 13%.

Les conseqüències de viure en aquesta situació són molt diverses. Pel que fa a la salut física pateixen malalties respiratòries com l'asma i la bronquitis amb major freqüència, intensitat i permanència. També tenen problemes relacionats amb una nutrició inadequada. En la població adolescent un dels efectes és que és la més afectada per les situacions d’estrés, culpabilitat o estigma, que pot tenir relació per exemple amb la manca d’higiene personal.

L'estudi indica que l'adolescència que viu sota precarietat energètica té 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. A més, la propensió més elevada de contraure una malaltia es tradueix en un major absentisme que afecta al rendiment educatiu, mentre que la limitació de recursos energètics dificulta, si no impossibilita, desenvolupar les tasques previstes per realitzar a casa.

L’estudi para especial atenció a l’amenaça que suposa tallar els subministraments per la seguretat dels infants i adolescents, ja que es tracta de recursos imprescindibles per cobrir les seves necessitats bàsiques i fa que les famílies utilitzin alternatives menys segures per cobrir-les. Un exemple són les estufes de llenya o butà, els brasers o l’accés irregular a la xarxa elèctrica, amb risc elevat d’electrocucions, incendis o intoxicacions. Una enquesta realitzada per l’Aliança contra la Pobresa Energètica confirma que a 160 famílies amb accés irregular als subministraments, al 70% d’aquests habitatges hi viuen menors d’edat.

La investigació analitza i denuncia l’actual situació sinó que també inclou propostes per tal de superar-la, com ara la millora dels sistemes de detecció, ja que una gran part dels casos passen inadvertits a l’actual circuit. La intenció seria comptar amb els centres educatius i els seus professionals, amb els protocols i la formació necessària, per tal de detectar aquests casos i poder intervenir des de les administracions.

Descarrega l'estudi per a més informació.