La precarietat laboral posa en perill el dret a l’educació de les estudiants amb sordesa

El col·lectiu d'intèrprets de llengua de signes (ILSC), l'associació Volem Signar i Escoltar, la Federació de persones sordes de Catalunya (FESOCA) i el sindicat CGT s'han unit per denunciar la situació de precarietat i intrusisme laboral que pateixen les intèrprets de llengua de signes.

"Som un recurs educatiu bàsic per les alumnes", explica Miriam Cuadrado, intèrpret de llengua de signes, "i volem que se'ns reconegui com a tal". Actualment, les intèrprets de llengua de signes són l'únic recurs que ofereix atenció a l'alumnat amb discapacitat auditiva en les etapes postobligatòries.

El col·lectiu ILSC reclama deixar enrere els concursos públics i passar a formar part del Personal d'Atenció Educativa (PAE) i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA), tots dos dependents de l'administració. Cuadrado assegura que "es tracta d'una falta de voluntat política", ja que, segons comenta, el cost de contractar les quaranta intèrprets d'educació postobligatòria que hi ha a tota Catalunya "és completament assumible per part del Departament d'Educació".

Actualment, el col·lectiu d'intèrprets de llengua de signes es regeix pel conveni del sector de l'oci educatiu i sociocultural de Catalunya, una norma que, segons Cuadrado, "no té res a veure amb el que fem". La intèrpret explica que les ILSC són "el principal suport" de les estudiants amb sordesa, ja que la seva dedicació és pràcticament total. Segons explica Cuadrado, "nosaltres estem dintre de l'aula totes les hores lectives que està una alumna, de manera que acabem establint una relació de confiança amb ella, amb un objectiu comú: que es tregui el curs".

"Tenir cura de la situació laboral de les intèrprets, és tenir cura de la situació de l'alumnat amb sordesa."

La inadequació del conveni laboral, fa que les condicions de treball del sector també siguin enormement precàries. El col·lectiu denuncia que només se'ls hi remuneren les "hores efectives de treball", és a dir, aquell temps que passen a l'aula amb les estudiants. D'aquesta manera, les hores de preparació de les classes queden sense remunerar.

A aquesta falta de remuneració se li suma la inseguretat laboral. Cuadrado explica que "al començament del curs, el 90% de la plantilla no sap quin curs li tocarà, a quin centre o quantes hores farà", de manera que, tal com denuncia la presidenta de l'associació Volem Signar i Escoltar, Marian González, "moltes alumnes comencen el curs sense la seva intèrpret".

Aquesta situació es repeteix en finalitzar el curs escolar, ja que els contractes de les intèrprets acaben al mes de maig. Tant Cuadrado com González coincideixen en el fet que, en les darreres setmanes de curs, les estudiants amb sordesa es queden "soles i indefenses"."Als nervis habituals per la presentació de treballs finals i pels exàmens, se'ls hi suma el neguit de no saber si tindran a la seva intèrpret o no", comenta Cuadrado.

En casos com aquest, el protocol preveu la contractació d'una altra intèrpret, però, segons comenta Marian González, la incorporació d'una persona nova afecta greument l'activitat de les alumnes amb sordesa, ja que, explica, "moltes vegades, determinat vocabulari específic no queda enregistrat, sinó que és un acord entre l'usuària i l'intèrpret i canviar l'intèrpret dificulta l'entesa entre les dues persones".

Més enllà dels estudis, les pràctiques en centres laborals tampoc compten amb intèrprets en llengua de signes.

Intrusisme laboral que perjudica les alumnes

A més de les condicions de treball i la inseguretat laboral, el col·lectiu ILSC denuncia l'intrusisme laboral que permeten les licitacions, on es contempla la possible contractació de perfils com ara mediadors comunicatius, logopedes que sàpiguen llengua de signes o filles de famílies amb sordesa.

En aquest sentit, Miriam Cuadrado afirma, visiblement molesta, que "saber llengua de signes no vol dir ser intèrpret". Marian González afegeix que "el fet que aquests perfils no dominin la llengua de signes a la perfecció fa que presentin mancances de vocabulari que l'alumnat amb sordesa detecta i pateix".

Tant el col·lectiu d'intèrprets com Volem Signar i Escoltar coincideixen en què les principals perjudicades per aquesta situació són les alumnes amb sordesa. Marian González assegura que "s'està vulnerant el dret fonamental a l'educació de les persones amb sordesa", a més d'afegir que, amb la situació actual, "és pràcticament impossible que una alumna amb sordesa arribi a la universitat". Així i tot, des de l'associació donen total suport a les reclamacions del col·lectiu ILSC, ja que creuen que "tenir cura de la situació laboral de les intèrprets, és tenir cura de la situació de l'alumnat amb sordesa".

Les intèrprets, per la seva part, afirmen que han traslladat les seves reclamacions a l'administració i que, de moment, només han rebut resposta per part de l'àmbit d'inclusió del Departament d'Educació. Ara per ara, descarten convocar una vaga perquè, asseguren, "tot i que pensem en els nostres drets, no volem que la nostra situació afecti les usuàries".