La sobirania alimentària es nodreix del feminisme antiracista

Des d’una perspectiva feminista i antiracista, SETEM Catalunya organitza la taula-rodona ‘Qui produeix el que mengem?’ el dissabte, 16 de maig, a les 19 h, a l’Espai Bonnemaison de Barcelona. A la taula s’abordaran propostes alternatives de producció justa i sostenible amb la intervenció d’Ana Pinto, jornalera de la maduixa a Huelva i integrant del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT); Fatiha El Mouali, d'Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR); i Jonas de Abreu Goes i Zoumana Koné, productors agroecològics al Parc Agrari del Baix Llobregat.

Aquest serà el primer acte de la campanya ‘Sobirania alimentària’ impulsada per l’entitat per denunciar l’opacitat i les vulneracions de drets humans en les cadenes de subministrament al sistema agroalimentari global. Xarxanet.org avança una entrevista a dues de les participants a la taula rodona:

Com viuen avui les temporeres de la maduixa a Huelva des que es van destapar abusos sexuals i laborals l’any passat? Ha canviat la situació d'alguna manera?

Ana Pinto (SAT): Sobre les dones marroquines que van fer denúncia l’any passat, ha sortit la sentència i la jutgessa no les ha cregut. Argumenta manca de proves, així que no sé què serà d’elles perquè les seves famílies les han rebutjat al Marroc. The Guardian va publicar aquest article, on s’explica més sobre com va seguir el cas. Sabem que estaven vivint amb la seva advocada mentre esperaven la sentència i poc més.

A. Pinto: "No sé què serà de les temporeres de la maduixa denunciants a Huelva perquè les seves famílies del Marroc les han rebutjat"

L'activisme pels drets humans i laborals s'ha oblidat del cas?

A. Pinto: Em costa respondre a aquesta qüestió perquè no totes les persones activistes estan en la mateixa situació. Per exemple, des de l’àrea de la Dona del SAT, a Huelva estem organitzant una manifestació per l’1 de juny per reivindicar els drets de les treballadores migrants del camp. Mentre hi ha diverses associacions feministes d’Andalusia que ens estan donant molt suport, n’hi ha de Huelva que està costant que s’hi vinculin, i per ara no han respost a la crida.

També estem tenint problemes per presentar-nos a les eleccions sindicals. Un company del SAT explica el cas en aquest altre article a Kaosenlared. Ara mateix estem pendents de la resposta per iniciar l’arbitratge del veredicte que vam interposar per impugnar les eleccions.

A. Pinto: "L’empresariat prefereix contractar dones rurals analfabetes amb càrregues familiars per aprofitar-se millor de la seva precarietat"

Per què el sistema agroalimentari és racista i masclista?

A. Pinto: És masclista perquè vivim en un sistema patriarcal. I és racista perquè encara que l’empresariat ens vol fer creure que no és així, i que contracten a persones migrades perquè les autòctones no volem treballar al camp, en realitat, el que fan és utilitzar a les persones migrades per aconseguir mà d’obra barata; l’exploten més que que a nosaltres, ja que venen de països en els que passen més necessitats i ho aguanten tot.

Un exemple: a les dones provinents del Marroc se’ls hi diu que són escollides perquè les seves mans són més delicades i perquè treballen molt bé. La realitat és que l’empresariat prefereix contractar dones rurals analfabetes amb càrregues familiars per aprofitar-se millor de la seva precarietat.

Això pel què fa a la indústria. Després, dins del propi activisme, el racisme és brutal perquè ens enfronta per dividir-nos. Tanmateix passa amb el masclisme. Molts homes creuen que a les treballadores que venen d’altres països els hi pagues 50 euros i hi poden tenir sexe... És una bestialitat.

Laura Solé: "Volem destapar les injustícies i la insostenibilitat del sistema alimentari capitalista"

Quin és l’objectiu de la campanya Sobirania Alimentària de SETEM Catalunya?

Laura Solé (Setem Catalunya): L’objectiu de la campanya és destapar les injustícies i la insostenibilitat del sistema alimentari capitalista, controlat per unes poques multinacionals, en un model profundament antidemocràtic. A través de la campanya volem crear espais de debat i formació, però també d’activisme social i incidència política cap l’administració pública.

Com podem, les persones consumidores, dotar-nos d’una sobirania alimentària que elimini les discriminacions?

L. Solé: Al nostre territori comptem amb tot d’experiències que, en el marc de l’economia solidària, produeixen, transformen, comercien i recuperen aliments des de lògiques de solidaritat, el respecte al medi ambient i la cerca del bé comú. Com a consumidores, podem dur a terme accions individuals, com consumir aliments de temporada i proximitat i comprar en mercats de pagès o petits negocis de proximitat. Però també accions col·lectives i quotidianes especialment transformadores, com els grups de consum, els horts comunitaris, xarxes de recuperació d’aliments, apostar pel retorn al camp o fer incidència al menjador de la nostra escola, universitat o centre de treball.