Fa gairebé 30 anys, veïns i veïnes del Raval es van començar a preocupar al veure que hi havia nens i nenes que estaven al carrer i que alguns no anaven a l’escola. Així, de manera voluntària i sense cap associació al darrere algunes persones van començar a organitzar activitats pels infants. "Les necessitats anaven augmentant i per tant també les accions, fins a arribar el moment en què aquests voluntaris van decidir crear una associació i d’aquí va néixer el Casal dels Infants", explica Anna Oró, cap de l’Àrea de Voluntariat de l’entitat. El Casal dels Infants té, entre d’altres, l’objectiu de "garantir els drets dels infants i joves i donar-los les eines per trencar el cercle de pobresa". Els menors són actualment el col·lectiu més vulnerable, i així ho demostren les xifres de pobresa infantil: el 23,7% dels menors de 16 anys catalans viuen per sota del llindar de pobresa i un 12,9% viu en llars on tots els seus membres estan aturats, segons dades de l’Idescat.

A dia d’avui el Casal té cinc línies d’actuació tot i que segons senyala Oró, la que té més pes és infància i família: "Primer de tot s’hauria de treballar sempre de manera conjunta amb els nens i la família; intentar que les famílies se’n surtin, que puguin ser autònomes, tirar endavant. Es tracta de donar recolzament però no d’una manera assistencial, és a dir, donar eines sense crear dependència". Tot i així, també remarca la importància del treball comunitari: "La idea és que si el barri millora, els infants estaran mes protegits, l’entorn passa a ser protector i impulsor i els serveis milloraran".

Un 12,9% dels menors de 17 anys viu en llars on cap dels seus membres treballa

Mercè Duran és voluntària del Casal i el 2010 va guanyar el 1r Concurs de Relats de Voluntariat Social. En el text Aprendre ensenyant parla de la seva experiència: "La primera vegada que vaig agafar la mà de la Imane per travessar el carrer, vaig connectar amb la importància d’aquesta feina que va més enllà d’un simple somriure: una sensació indescriptible que em va donar força per col·laborar i comprometre’m en la seva ajuda fins al final. Sortir de les meves sensacions per ocupar-me de les seves". Des del seu origen, el Casal dels Infants s’ha definit com una entitat basada en la força del voluntariat. "Creiem en la transformació social i aquesta pren força i sentit quan impliquem al màxim de ciutadans i ciutadanes que lluiten per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social", comenta Anna Oró, qui afegeix que la tasca social i educativa del Casal "no seria possible sense el suport i la participació de totes aquelles persones particulars que col·laboren com a voluntaris i voluntàries en cada un dels projectes i departaments de gestió". Anualment el Casal compta amb la participació d’uns 750 voluntaris, als quals es sumen els estudiants en pràctiques. "En l’últim any van ser més de 800 persones", comenta la cap de l’Àrea de Voluntariat. Des del Casal creuen fermament en "l’impacte social de la figura del voluntari compromès i en els fruits que es deriven del treball compartit" i veuen en el voluntariat una eina important de transformació social. Duran és un exemple dels canvis que el voluntariat pot contribuir a implantar entre la societat. Ella ho explica així al seu relat: "Vaig prendre consciència de les realitats socials, de com són de diferents unes de les altres, de com afecten en el desenvolupament de la personalitat d’un nen o d’un familiar, però tanmateix quelcom únic es manté intacte i es veu com d’iguals en som tots".

Durant l'últim any el Casal va comptar amb la participació de més de 800 persones per atendre els aproximadament 6.000 usuaris

Al Casal dels Infants van atendre al voltant de 6.000 usuaris l’any 2011. "Nosaltres intervenim amb les persones que més ho necessiten: les famílies amb més dificultats o el nen amb menys possibilitats, el que no anirà a l’escola, el que formativament no se’n surt i que viu en un entorn molt complicat", detalla Oró. Un dels canvis derivats de la crisi econòmica i financera ha estat el retorn d’algunes famílies al Casal dels Infants en busca d’un suport que es creia que ja no necessitaven: "Tot i que elles havien fet un procés de millora molt important ara algunes tornen a demanar suport o assessorament", explica la cap de l’Àrea de Voluntariat. Davant aquesta nova situació, Oró té molt clar què és el que s’ha de fer: "Amb el suport educatiu també és important que els nens i nenes tinguin les necessitats bàsiques cobertes i per això treballem de manera col·laborativa amb altres entitats que ofereixen el que nosaltres no oferim. Hem de sumar esforços entre tots per ser més eficients i donar un suport integral a la persona. Si un nen no menja tres vegades al dia com a mínim, ja li pots dir que vagi a l’escola, es porti bé i tregui bones notes que no ho farà, perquè no podrà, és evident que per rendir i créixer hem de menjar i tenir un el suport educatiu, afectiu i emocional". A l’Anuari 2011 de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya també s’afirma haver detectat aquesta voluntat de coordinar-se entre entitats de la qual parla Anna Oró entre els diferents grups de discussió organitzats per elaborar l’informe.

Tanmateix, els canvis derivats de la crisi han condicionat fins a cert punt alguns dels programes del Casal. Els que n’han sortit més afectats són els que formen part de la línia de formació i inserció social i laboral: "El Casal dóna resposta al jove acompanyant-lo, coneixent-lo i potenciant les seves habilitats i competències, fent formació, buscant conjuntament llocs on fer pràctiques fins que tenen capacitat d’inserir-se laboralment , però actualment això és complicadíssim perquè costa molt inserir: el mercat laboral i les polítiques socials no donen oportunitats als joves que parteixen amb desavantatge pel que fa a la formació i inserció social", comenta Oró.

Anna Oró: "Hem de sumar esforços entre tots per ser més eficients i donar un suport integral a la persona"

La feina de l’entitat no tan sols es basa en el treball directe sobre les persones en risc d’exclusió sinó que des del Casal dels Infants es té molt present la importància de la tasca d’incidència social i política que poden realitzar les entitats. L’Anuari 2009 de la Taula del Tercer Sector indicava que en aquells moments un 34% de les entitats socials realitzaven activitats d’incidència política. Des del Casal, Oró afirma que també intenten incidir en les polítiques: "Nosaltres som els que estem a peu de carrer, i per això donem la nostra opinió i intentem que ens escoltin i que els polítics siguin conscients que tenen part de responsabilitat del que està passant. Els polítics, les empreses, els veïns...tots i per això tots hem de sumar esforços!".

José Adelantado: "El voluntariat i les entitats són boníssims prospectors de necessitats socials perquè estan a peu de carrer"

Les previsions són bones. El procés de creixement del Tercer Sector Social ha anat acompanyat d’un increment gradual del reconeixement polític que se li ha concedit i proves d’això en són el resultat de la Llei de serveis socials del 2007, la presència que té el sector en l’Estatut d’Autonomia del 2006 o la decisió de redactar una nova Llei del Voluntariat. Tanmateix, les crítiques tampoc estan absents. "El voluntariat i les entitats són boníssims prospectors de necessitats socials perquè estan a peu de carrer però un cop detectats aquests problemes, no els haurien de resoldre les organitzacions voluntàries o sense ànim de lucre sinó que hi hauria d’haver una intervenció estatal", remarca el sociòleg de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)José Adelantado, qui afirma que no veu correcte el voluntariat com un substitutiu de l’estat: "La societat civil té molts problemes per substituir a l’estat a nivell organitzatiu fonamentalment però també a nivell econòmic. Crec que no s’hauria de permetre que els problemes que tenen els ciutadans depenguin de la bona voluntat, o mala voluntat, o nul·la voluntat de la resta de conciutadans".