Calen mesures urgents per fer front a la crisi global i l'emergència climàtica. Per aquest motiu, han presentat "43 propostes sobre l'aigua per a l'Àrea Metropolitana de Barcelona davant la crisi global i l'emergència climàtica". Les demandes s'estructuren a través de diversos eixos com ara el dret humà a l'aigua, la salut, l'emergència climàtica, la governança, el model de gestió, la perspectiva de gènere i la interseccionalitat.

Les entitats impulsores de les propostes són: Aigua és Vida, Aliança contra la pobresa Energètica, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, La Hidra, la Xarxa per la Justícia Climàtica, SOS Vallès, SOS Baix Llobregat i l'Hospitalet i Salut, Drets, Acció.

L’emergència climàtica i dret a l'aigua

La situació d’emergència climàtica actual és molt greu, amb una tendència a l'augment de les temperatures i de la freqüència de sequeres, pluges torrencials i, per tant, menys disponibilitat d’aigua. Per això és urgent posar en marxa mesures d’adaptació al canvi climàtic. A més, es preveu una disminució de la disponibilitat d’aigua per l’AMB del 22% aproximadament per l'any 2051 i, per tant, afectarà el dret a l'aigua.

La Míriam Planas, portaveu d'Aigua és Vida, ens ha comentat que: "avui hem presentat un document de demandes perquè les forces polítiques integrin als seus programes electorals centrat en els municipis amb la intenció que tant partits polítics com moviments socioambientals puguin integran i introduïr l'aigua en el debat de les municipals".

Les eleccions vinents municipals són una oportunitat per a millorar a través d'aquest recull de propostes sobre l’aigua. Les entitats que han presentat les propostes conviden a les forces polítiques que es presenten a les pròximes eleccions municipals a l’AMB a incorporar-les als seus programes polítics i a implementar-les durant la pròxima legislatura.

L’aigua és un bé essencial per a la vida que cal preservar, universalitzar i protegir. L’any 2000 la Unió Europea va aprovar la Directiva Marc d’Aigua que insta a tots els estats membres a aconseguir el bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua per al 2027 com a data límit. A més, l'any 2010 l’Assemblea de les Nacions Unides va declarar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà universal.

La situació a l'AMB

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ocupa el 2% del territori de Catalunya, on viu el 42,8% de la població del país. Una concentració de quasi la meitat de la població total. Una distribució desigual que ha generat desequilibris territorials que afecten les masses d’aigua de Catalunya com ara el transvasament del riu Ter cap a Barcelona.

La Míriam ens ha explicat que: "D'aquestes mesures, dues de les més rellevants en l'àmbit de l'AMB serien, d'una banda, facilitar les remunicipalitzacions perquè hi ha sis municipis que acaben la concessió en la legislatura vinent. Ripollet ja va fer la concessió inicial i està a l'espera que l'AMB li doni l'aprovació. Com que la titularitat és de l'AMB necessita que aquesta ho avali. Aquesta seria una de les mesures"

Ha continuat dient que: "Una altra de les mesures que més ens preocupen és com gestionar la demanda d'aigua. No només l'oferta, que és el que es fa fins ara respecte a la sequera quan la quantitat d'aigua baixa, el que es fa és continuar impulsant nous mecanismes com és la dessalinització, la regeneració perquè tinguem més aigua disponible per cobrir aquesta falta d'aigua per la sequera i a això li diem gestió de l'oferta. És a dir, sempre poder ofertar l'aigua que es necessita".

A més, l’AMB és la regió amb el preu de l’aigua més car de tota Catalunya. Segons les dades, un 11% de les famílies de l’AMB paguen per l’aigua més del 3% dels seus ingressos. És a dir, el límit que Nacions Unides va determinar per considerar que l’aigua és assequible. Fins a l'any 2015 encara es tallava el subministrament per impagament de factures a famílies en situació de vulnerabilitat, però amb la llei 24/2015 els talls es van aturar. Tot i això, l’assequibilitat del dret a l’aigua no és una realitat per a moltes famílies i encara queda molt per garantir el dret a l’aigua.

La Míriam ha afirmat que: "El que no es fa des dels estaments polítics és qüestionar-se quanta aigua necessitem i si en necessitem tanta. Un exemple d'això és que el pla estratègic metropolità segueix projectant uin creixement de demanda d'aigua els propers anys quan en realitat estem veient que estem en sequera i cada cop ho estarem més.

Per tant, hem de començar a fer una gestió de la demanda d'aigua. I qüestionar-nos perquè volem aquesta aigua. Perquè és un perill que en moments d'excepcionalitat com ara es posin en marxa infraestructures que ens permeten augmentar la quantitat d'aigua que tenim i això, després, quan ja no estem en excepcionalitat ens permetrà augmentar el consum d'aigua i per tant tornarem a entrar en fallida, i això és un peix que es mossega la cua".

Tot i que als 36 municipis de l’AMB existeixen 9 operadors d’aigua diferents, només 2 són públics. Hi ha 7 de privats o mixtos, però el mercat el domina l’empresa mixta Aigües de Barcelona - Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A., que opera a 23 municipis, i pertany al grup Agbar, qui controla la gestió de 6 municipis més de l’AMB.

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, a Catalunya la gestió pública és només un 20% més barata que la privada i un 80% de la ciutadania de l’AMB prefereix un model públic de gestió de l’aigua. Però la governança de l’aigua és competència i responsabilitat de les administracions més properes a la ciutadania, els municipis, regida pel principi de subsidiarietat.