Més d'un milió i mig d’infants a Catalunya han vist el seu desenvolupament acadèmic marcat per la pandèmia, adaptant-se a noves formes de docència i a l'assistència a classe des de casa. L’alumnat ha estat víctima d'un sistema educatiu que ja presentava febleses abans que la Covid-19 arribés. L'impacte de la pandèmia ha agreujat una situació que perillava des que l’Estat espanyol es va posicionar en 2018 com el país amb la taxa d'abandonament escolar més alta de la Unió Europea.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989 recull que s'ha de reconèixer el dret dels infants a l'educació en condicions d'igualtat d'oportunitats. No obstant això, el foment d'aquest s'ha vist especialment afectat durant el 2020 amb alumnat que no comptava amb les eines per a connectar-se en línia o a un entorn adequat per a la seva formació. Així ho assenyala el Consorci d'Educació, que recull que un de cada cinc alumnes en situació de vulnerabilitat no va poder connectar-se en línia amb l'escola durant els mesos de confinament.

La vulnerabilitat també es fa palesa en àmbits que van més enllà de l'acadèmic. Segons informa l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, els efectes de la Covid-19 no es manifesten en la infància amb la mateixa intensitat que en les persones adultes. Les conseqüències de la malaltia prenen també una variant en afectar el seu desenvolupament psicològic, emocional i educatiu, tal com ha investigat Save the Children, que mostra que els nens i nenes corren un major risc de patir trastorns psicològics permanents a causa de l'emergència sanitària.

La situació derivada de la pandèmia ha tingut un gran impacte en el dret a l’educació dels infants, és per això que des del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) reclamen sota el lema #JoDemanoPacte una reorganització del sistema educatiu per tal que sigui més just, estable i adaptat als nous contextos.

Més de 147.500 persones ja han firmat la nostra petició per a un Pacte d'Estat per l'Educació.

Ens preocupa l'horitzó educatiu dels nostres infants.
Hi sumes la teva firma?
https://t.co/s6tSjzB3xw #YoPidoPacto #JoDemanoPacte pic.twitter.com/ivRJDVFGG1

— UNICEF Comitè Catalunya (des de ) (@unicef_cat) October 16, 2020

Les necessitats de la infància en l'entorn virtual

La Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya recull en l’estudi de m4Social 'La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials' que un 12% de la infància enquestada no pot accedir a un ordinador i que un 40% mostra que els costos de connexió a Internet són una barrera clara per a accedir a l'ensenyament en línia. Malgrat l'esforç de les escoles per desenvolupar el curs telemàticament, la bretxa digital dificulta un resultat òptim i que arribi al conjunt de l'alumnat.

“L'accés a Internet ha de ser considerat un dret bàsic”, afirma Anna Suñer, coordinadora de la Plataforma d'Infància de Catalunya (PINCAT) de la Taula del Tercer Sector. La dificultat per a seguir les classes en línia i garantir d'aquesta manera el seu dret a l'educació presenta especialment xifres negatives en l’alumnat en situació de vulnerabilitat. El Consorci d'Educació de Barcelona assenyala que 4 de cada 10 alumnes no disposaven d'ordinador al llarg del confinament.

Malgrat no poder conèixer immediatament l'impacte real en l’entorn educatiu i emocional de la infància, des de PINCAT han explicat que les dades actuals mostren que el sistema educatiu no estava preparat per a garantir el dret a l'educació en les circumstàncies derivades de la Covid-19. “El confinament domiciliari ha incrementat les desigualtats a la infància i adolescència, sobretot si entenem el dret a l’educació com una igualtat de condicions”, afegeix Suñer.

"L'escola ja estava en crisi, estem intentant recuperar una escola que ha quedat en el passat, la pandèmia ens obliga a canviar-la", manifesta el psicòleg, educador i periodista Jaume Funes. La infància s'ha vist més afectada per la resposta a la pandèmia que per la mateixa pandèmia. En aquesta línia, Funes defensa que s'han de matisar les necessitats individuals en el moment oportú que necessiten ser cobertes.

La bretxa digital ha agreujat aquestes necessitats, així ho recull el Departament d'Educació, que assenyala que 55.000 famílies a Catalunya van quedar desconnectades durant el confinament.

La coordinadora de PINCAT de la Taula del Tercer Sector, Anna Suñer, declara que el disseny actual de la política educativa limita l'accés a l'ensenyament virtual, especialment per a la infància en situació de vulnerabilitat. “Hi ha una falta de recursos materials, una dificultat d'accés a Internet i una falta d'habilitats digitals de l'entorn que puguin ajudar a la infància”, assenyala Suñer.

Les polítiques davant l'emergència sociosanitària

La situació post-confinament ha evidenciat les desigualtats educatives en la infància i famílies més vulnerables per aspectes econòmics, de bretxa digital i d'habitatge. Aquest resultat posa en dubte la inclusió de la mirada de la infància en les mesures dutes a terme i en la tornada a la presencialitat a les escoles.

La directora de l'Institut d'Infància i Adolescència de Barcelona, Laia Pineda, defensa que les polítiques no han tingut en compte l'interès superior del menor. "Els hem privat d'un bé com és l'escola i hem pecat d'adultocentrisme, classisme i sanitarisme", manifesta Pineda, que afegeix que les respostes haurien d'haver tingut en compte la pluralitat de realitats.

Des de PINCAT, Anna Suñer considera que s'han de redissenyar les polítiques educatives per a garantir el dret a l'educació dins i fora de l'aula, independentment de la casuística del menor. “Fins ara el sistema educatiu ha estandarditzat l’atenció de la infància a l’aula, però hi ha alumnat amb necessitats específiques que, en cas d’un nou confinament domiciliari, s’hauria d’assegurar que aquests puguin anar a l’escola ja que no tots parteixen de la mateixa realitat”, explica la coordinadora de PINCAT.

"És important dissenyar polítiques holístiques, transversals i que tinguin en compte a tots els agents implicats, des d'administracions i Tercer Sector fins a la mateixa infància", expressa Suñer, qui defensa que les respostes han de posar en el centre als i les menors.

La pandèmia ha agreujat les mancances del dret a l'educació a la infància, però també ha ajudat a visibilitzar els canvis que requeria. Davant un nou confinament, les entitats i organitzacions que vetllen pels seus drets coincideixen a defensar que les polítiques amb relació a la canalla han de tenir en compte les seves opinions i garantir l'entorn, mecanismes i canals d'escolta perquè es produeixi un bon desenvolupament del seu aprenentatge i de l'acompanyament emocional.