Les dones grans, víctimes oblidades de la violència masclista

Les dones més grans de 60 anys són les víctimes oblidades de la violència masclista. Des que es tenen dades oficials, a partir del 2003, s’ha detectat que 137 dones majors de 60 anys han estat assassinades. A més, a aquestes dades se li afegeix una altra d’un estudi, que afirma que el 56% de les dones grans enquestes van tenir relacions sexuals no consentides i van ser violades per la seva parella.

En aquest sentit, les dones grans acostumen a ser les víctimes oblidades que han patit maltractaments durant anys. La campanya ‘Mai és massa tard’ té com a objectiu donar visibilitat a la discriminació per edat i per gènere, amb la idea que arribi a altres dones maltractades que es puguin trobar en la mateixa situació. La Fundació Aroa, entitat darrere de la iniciativa, comparteix les històries de tres dones: l’Anna, la Montse i la Janett.

“Jo crec que cap dona ha d’aguantar els anys que jo vaig aguantar”, afirma l’Anna en el vídeo de la campanya, on explica que se sentia com un fregall, segons les seves paraules. Totes elles són testimoni i supervivents de la violència masclista, tant física com psicològica o econòmica. Perquè en el cas de les tres dones de la campanya, el maltractament no només era físic.

“Una bufetada et fa mal, però un maltracte de paraula, de despreci, que no vals...et sents molt petita”, afirma la Montse, en referència al seu marit que l’empetitia davant de la resta de gent i li deia que no valia per a res. “Jo no ho havia explicat mai, perquè tampoc pensava que això fos un maltracte”, afegeix.

La Montse ara va cada setmana a la Fundació Aroa, on ha trobat un espai per posar paraules a tot allò que li passava. Neus Pociello, directora de l’entitat ha explicat que la campanya ha de servir per incidir en l’agenda política i que sigui, a la seva vegada, d’utilitat per a altres col·lectius i institucions. Des de l’entitat s’ha afegit que les dones d’una altra generació, com les mares o les àvies, estan encara en un àmbit privat i en molts casos viuen la violència de manera privada. Les dones que arriben a la fundació ho fan a través de serveis socials o dels centres d’atenció primària.