Les dones representen el 62% de les persones ateses a l’àrea metropolitana de Barcelona

La Taula del Tercer Sector i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han presentat el Baròmetre del Tercer Sector Social 2020, en una edició que per primera vegada se centra en la realitat del tercer sector social de les anelles metropolitanes de Barcelona, sense incloure la capital catalana. En aquesta edició s’ha inclòs també un apartat sobre l’impacte de la Covid-19 en les entitats socials d’aquest territori durant la primera fase de la pandèmia i sobre com han donat resposta a les necessitats sorgides.

Una de les xifres més destacades és que el 61,8% de les persones ateses a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) van ser dones, principals damnificades de la pobresa i les desigualtats socials. “Sovint es parla de la feminització del tercer sector pel que fa a les persones voluntàries i contractades, però també succeeix en el cas dels col·lectius atesos, constatant una major incidència de la pobresa en les dones”, afirmen des de l’informe.

Pel que fa als àmbits associatius, els resultats mostren com les tasques de suport i acompanyament que fan les entitats socials de l’AMB és vital per a col·lectius com la infància, les persones amb diversitat funcional i la gent gran. Les entitats amb personal contractat representen més del 75% del total mentre que gairebé la meitat de les entitats enquestades compta amb entre 7 i 50 persones voluntàries. El 30% compta amb més de 50 persones en els seus equips de voluntariat.

En matèria d’atenció, les entitats socials de l’AMB acompanyen a un total de 224.000 persones. El gruix d’entitats de l’AMB sense Barcelona representa el 7% del conjunt d’organitzacions a Catalunya i la forma jurídica més habitual és la d’una associació, seguida en menor mesura per la d'una fundació i una delegació d’entitat. El Baròmetre destaca que no hi ha un perfil de mida concreta d’entitat, ja que n’hi ha petites, mitjanes i grans.

Això sí, des de l’informe consideren que és un repte per aquest territori fomentar el dinamisme associatiu, ja que en els darrers anys s’han creat poques entitats. Una altra de les conclusions és que les entitats compten amb una alta participació de la ciutadania i amb associacions que tenen un nombre important de persones associades, fet que consideren un bon senyal de l’estat de salut del sector.

.@Francina_Presi: "Creiem que és prioritari avançar en l'horitzó d’estrènyer i millorar la relació entre els ens públics i les entitats socials perquè el tercer sector és un agent actiu a l’hora de dissenyar i desenvolupar les polítiques socials." #BaròmetreSocialAMB pic.twitter.com/SdRSoAqxum

— Taula Tercer Sector (@Taula3sector) January 14, 2021

S’incrementa l’atenció a col·lectius vulnerables en el context de la Covid-19

La crisi socioeconòmica provocada per la pandèmia ha comportat un increment de les necessitats d’atenció a col·lectius en situació de vulnerabilitat, segons el Baròmetre. Paral·lelament, també ha provocat una disminució o aturada de les activitats no essencials. Això es tradueix en el fet que en els municipis petits hi ha hagut una tendència a reduir-se el nombre de persones usuàries ateses, mentre que en els mitjans i grans ha augmentat.

Segons una gràfica de l’informe, de les entitats que han incrementat l’atenció a les persones, la diferència entre el 2019 i el 2020 és gairebé del doble. Pel que fa als àmbits d’actuació, els més demandats han sigut els de les necessitats bàsiques, les xarxes i suport a entitats, l’acció cívica i comunitària i l’atenció psicosocial.

Les persones amb discapacitat i les persones en situació de pobresa han sigut els col·lectius que més han crescut. Les entitats han combinat l’atenció presencial (només el 8% de les entitats l’ha mantingut) amb l’ús de les eines a distància (el 41% només ha realitzat l’atenció a través del servei telemàtic).

En aquesta línia, per fer front a la Covid-19 les entitats consideren que és necessari el reconeixement ciutadà de la feina que desenvolupen les entitats socials. També donen prioritat a la interlocució i el treball en xarxa amb les administracions i a la incidència política davant dels ens locals per construir polítiques públiques valentes en l’àmbit social que donin respostes a les necessitats actuals.

L’informe destaca que moltes entitats encara no participen en la presa de decisions de les administracions públiques i, per tant, el reforç de la col·laboració públicosocial és un dels principals reptes de futur per millorar aquest treball conjunt entre autoritats i entitats socials.

Els principals reptes de futur de les entitats de l’AMB

A banda de continuar treballant en la millora de les relacions entre les entitats del tercer sector i les administracions locals, les entitats veuen necessari reconèixer el tercer sector com a servei públic imprescindible. “La vocació pública és el sentit d’arribar a què tothom gaudeixi d’igualtat d’oportunitats i accés als mateixos drets i aquesta vocació també és compartida pel tercer sector”, afirmen a l’informe des de la Taula.

A més, les entitats de l’AMB veuen com un dels principals reptes de futur un bon lideratge i coordinació de treball davant l’emergència. En aquesta línia, aposten per un tercer sector  més transparent amb codis ètics molt clars i per una Llei del tercer sector, és a dir, un marc jurídic que funcioni com a pilar bàsic per garantir els drets socials i la relació entre el sector i l’administració.

Aquest estudi s’ha dut a terme a l’àrea metropolitana e Barcelona sobre 35 dels 36 municipis que conformen l’AMB, sense comptar Barcelona. En aquest territori es concentra més del 40% de la població de Catalunya amb 3.291.654 habitants.