Les dones víctimes de violència masclista, desprotegides davant les institucions
Comparteix
Mans de la Raquel, víctima de violència masclista i font de la investigació.
L’any 2018 es van demanar 5.252 sol·licituds de protecció, de les quals només es van concedir la meitat.
La violència masclista no dona treva, malgrat la manca d’inversió per part de les institucions per erradicar un problema social que està agafant dimensions estructurals. Aquesta és una de les conclusions del reportatge ‘Desprotegides, malgrat tot’, un treball d’investigació en profunditat i multimèdia que vol evidenciar, amb dades públiques, la falta de recursos econòmics per protegir les víctimes de violència masclista. En el mig any que portem, 3 dones han mort a Catalunya a mans de les seves parelles.
Segons dades de l’estudi, l’any passat 75.000 dones van patir violència masclista molt greu a Catalunya. De les poc més de 23.000 denúncies fetes, 5.252 van demanar sol·licituds de protecció, però tan sols se’n van concedir 2.680. La investigació duta a terme pels periodistes Xaquín G.B. i Karma Peiró, amb la col·laboració de la Fundació puntCat i la producció audiovisual de Rocío Minvielle, evidencia que Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció concedeix.
L’Institut Català de les Dones (ICD) va executar 10 milions per fer front a la violència masclista l’any 2008, respecte els 16 milions invertits el 2018. Tot i això, la xifra queda molt lluny de les estimacions de costos necessaris, segons la investigació. A l’Estat espanyol, un estudi del govern central amb dades del 2016 mostra que el mínim per tractar la llosa de la violència contra les dones és de més de 1.200 milions d’euros, però el valor que s’aproxima a la realitat sobrepassa els 8.000 milions.
Les dades indiquen que la Llei catalana 5/2008 va néixer amb menys de la meitat dels recursos econòmics estimats per aplicar-la. “No tenim computat que és el que destina la Generalitat en matèria de lluita contra la violència masclista”, assegura Núria Balada, presidenta de l’ICD. Tot i això, explica que més de la meitat del pressupost de l’ICD està destinat a la violència masclista. Durant els anys de la crisi, el pressupost va passar dels 13 als 7,5 milions i mai ha tornat a recuperar-se segons dades aportades pel reportatge.
Tot i els moviments com el #MeToo o #Cuéntalo a les xarxes socials, avui hi ha la mateixa violència vers les dones que fa una dècada. La investigació aporta el testimoni de la Raquel, que va sobreviure al maltractament del seu marit després de silenciar-ho durant anys. “Em va apretar el coll fins que només veia la imatge del meu fill plorant i donant-li cops a l’esquena al pare perquè em deixés tranquil·la...em quedava molt poc, jo veia que la meva vida es perdia”, ha narrat la Raquel.
Poca atenció i formació, malgrat les elevades xifres
De les 200 mil dones que van patir violència masclista greu l’any passat, els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) només van atendre 1 de cada 20. Els SIAD són el primer lloc on acudir quan hi ha violència psicològica o física. A Catalunya, hi ha 100 municipis amb almenys un SIAD. Els motius per no assistir poden ser des d’una qüestió d’estigma o de desplaçament perquè quedi lluny de casa. A més, la investigació mostra que hi falta formació especialitzada per a les persones que atenen les víctimes.
El desconeixement dels procediments a nivell de les institucions donen lloc a situacions kafkianes:
Des de fa 5 anys he patit les següents situacions.
- Fundació dedicada a l´atenció psiquiàtrica del metge malalt.
Diagnòstic de psicosis compartida (mare i filla), la psicosi compartida és una raresa de la psiquiatria.
La documentació entregada incloia un peritjage judicial psicològic on deia que soc víctima de violència de gènere.
Varen voler administrar fàrmacs antipsicòtics per a una patologia d'índole psicologica i social.
- Jutjats.
Arxivament de totes les denúncies pese al peritatge judicial psicològic indicatiu de patiment de violència psicològica.
Acceptació de la denúncia creuada del meu exmarit.
No grabació auditiva en cap moment de les meves declaracions judicials, si les de ell.
- Empresa: Hospital públic de la xarxa.
1. Acomiadament per denúncia ex- marit durant un període de dos mesos. Vaig patit precarietat econòmica, encara tenir una professió qualificada.
2. Negativa a reconeixem cap dret laboral mentre patia els judicis.
3. Varen sol.licitar una avaluació del comité deontològic hospitalari (?).
4. Varen sol.licitar una valoració del comité deontològic del col.legi professional (?). Aquest darrers em varen sotmetre a un altre peritatge psicològic judicial en 3 mesos de temps de l'altre, mateix diagnòstic que el SIE.
5. Inspecció de treball de l'empresa. Incompliment.
6. Denegació de l'entrega de una còpia del document de violència generat pel SIE. L'empresa el va sol.licitar sense el meu permís.
Adueixen que un document amb el meu nom és de la seva propietat (?).
- Col.legi professional.
Considerar que l'atenció dels centres especialitzats a la víctima no són organs adients per el tractament d'una m. colegiada víctima.
Cap protocol d'actuació a les víctimes de violència de gènere ni per a les seves famílies.
- Serveis socials:
No coordinació amb el SIE per a l'atenció de la menor implicada pese a que els protocols aixi ho indiquen.
Tancament de l'expedient de risc de la menor sense informar-me a mi. Vaig rebre l' expedient de tancament amb un any de retard.