Les persones amb rendes més altes moren a casa i les més pobres, als hospitals

FCVS
Autor/a: 
Rubén Escobar
Un usuari d'hospital, en el moment final de la vida. Font: Pixabay
Un usuari d'hospital, en el moment final de la vida. Font: Pixabay
El 27% de dones moren a residències, per un 18% d'homes. Font: Needpix
El 27% de dones moren a residències, per un 18% d'homes. Font: Needpix

Les persones amb rendes més altes moren a casa i les més pobres, als hospitals

Autor/a: 
Rubén Escobar
FCVS

Resum: 

La situació econòmica i el gènere determinen com morim. El 19% d’homes i dones arriba a l’etapa final de la vida a la seva llar.

“Necessitem saber què està passant, com i a on. Només així, podrem millorar els processos assistencials del final de la vida”. Així va presentar Laura Pelayo, secretària general del Departament de Salut, l’Observatori de la Mort en la jornada celebrada ahir dia 16 de juliol al Palau Robert, un nou centre de recerca que té l’objectiu de parlar obertament de la mort i fer que les persones afrontin amb dignitat l’etapa final de la vida.

Les dades a Catalunya mostren que el nivell socioeconòmic i el gènere determinen la manera de morir. Si el 57% d’homes i el 48% de dones moren a hospitals, només el 19% ho poden fer a casa perquè poden pagar un cuidador o cuidadora.

En aquest sentit, el 27% de dones moren a residències, per un 18% dels homes. El lloc de morir depèn de l’edat i de les causes, com més dependència té una persona és més probable que la mort es produeixi en una residència o en el domicili. En els hospitals, la tendència indica que es produeixen morts entre persones més joves. Esther Sellés, directora de la Fundació Miquel Valls, ha afirmat que si aprenem a viure sabent que morirem, adquirirem valors i canviarem el nostre tarannà.

La principal causa de la mort en dones són les malalties de l’aparell circulatori i els tumors en el cas dels homes. “Els canvis en l’atenció han de venir des d’una decisió política ferma perquè es puguin posar en pràctica”, ha compartit Glòria Cantarell, coordinadora del grup de salut de l’Associació Dret a Morir Dignament. Segons dades presentades a la jornada, ha augmentat l’activitat dels recursos específics de cures pal·liatives en els darrers anys i l’accessibilitat a persones amb malaltia no oncològica ha millorat.

La mort és un fet natural, que existeix, i per tant trencar amb els tabús és una de les pretensions de l’Observatori, nascut a instàncies del Parlament. Les dades indiquen que hi ha hagut un augment de l’envelliment de la població i un retard en el moment de morir. L’esperança de vida a Catalunya és una de les altes del món, amb una mitjana de 86,4 anys en dones i 80 anys en homes. Tot i que els homes tenen menys esperança de vida, viuen més temps amb bon estat de salut i més ben cuidats. Anualment, a Catalunya es produeixen 65.500 defuncions.

Deixar anar, quan es decideix morir

La consellera de Salut, Alba Vergès, ha conclòs que vol una societat que acompanyi les persones i no les deixi soles en aquesta etapa finals de la vida, sempre amb dignitat. En aquest sentit, durant la jornada s’ha remarcat la necessitat d’escolta. “Si no sabem si una persona vol morir sola o acompanyada, difícilment els professionals podrem atendre-la com ella demana”, ha assegurat Carme Beltran, gestora de casos a l’Hospital Sant Pau.

En aquesta línia, Cantarell ha recordat que estimar vol dir deixar anar una persona que s’està morint si ens ho demana explícita o implícitament, durant la tertúlia que ha posat punt final a l’acte de presentació de les dades de la mort a Catalunya. Per últim, l’Observatori ha afirmat que posarà a l’abast una nova eina web per preguntar a la ciutadania sobre la mort i adoptar decisions compartides.

Afegeix un comentari nou