L’estudi sobre el 'Tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana' que es va presentar el passat dijous 28 d’octubre en un acte en línia, analitza un total de 692 notícies publicades a les edicions digitals de La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara.cat i Nació Digital durant els mesos de febrer, juny i juliol del 2019. Es tracta d’un informe que té per objectiu analitzar la manera en que es veu representat el col·lectiu de joves als mitjans de comunicació de Catalunya, així com detectar i explicar com el tractament periodístic pot generar un imaginari col·lectiu estigmatitzador.

Segons Laura del Castillo, directora de Programes del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), la finalitat de l’informe és visibilitzar l’existència de l’estigmatització de les joves i posar de relleu la responsabilitat professional del sector periodístic. "Molt sovint, les joves estem invisibilitzades o som víctimes d’una estigmatització, donat que existeix una imatge estereotipada que està molt arrelada a l’imaginari col·lectiu", explica del Castillo.

La inseguretat i la violència com a estigma

Les conclusions de l’informe rebel·len resultats preocupants. Per una banda, hi ha una manca de protagonisme de les mateixes joves en les peces periodístiques que aborden el tema de la joventut, i una sobrerepresentació de fonts institucionals, en la majoria de casos, de la policia. Això explicaria el fet que un 44,9 % de notícies analitzades presenten un to negatiu, front al 23,6% de les que ofereixen una perspectiva positiva.

"L'estigmatització de les joves com a irresponsables legitima culturalment que tinguem uns sous i unes condicions laborals precàries, o que ens sigui infinitament més difícil accedir a un lloguer en un marc on competim amb adults als quals se'ls pressuposa més responsabilitat», explica Ann Desola, presidenta del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). "Si a més afegim l'estigma de la violència, també es perpetua la idea que ens mereixem rebre repressió i càstigs per les nostres reivindicacions", afegeix.

En aquest sentit, segons l’informe, la inseguretat és el tema més associat als joves en la premsa. Lluny d’aquest, amb molta menys representació, se situen altres notícies sobre oci i cultura, ocupació, educació i participació política. Segons l’estudi dels periodistes del Grup Ramon Barnils, les actituds violentes són el principi estigma juvenil. De fet, una de cada cinc notícies analitzades relaten un fet violent protagonitzat per una persona jove.

Davant d’aquestes dades des del CNJC s’insisteix en la necessitat de posar en valor la tasca de l’associacionisme juvenil com a referents de la lluita noviolenta i de la participació política. "Considerem que és molt important reconèixer i visibilitzar al jovent que de manera col·lectiva i voluntària treballa per transformar amb una mirada crítica el seu entorn", comenta Laura del Castillo.

Una de les coses que també assenyala l’estudi és que el perfil de joves que apareix a la premsa és molt determinat: "home, d’entre 18 i 25 anys, de nacionalitat espanyola i que ha assolit un nivell superior d’educació". Això deixa en la invisibilitat les dones, els joves d'orígens diversos i els que no han cursat estudis superiors.

L’estudi conclou, finalment, que l’associacionisme té poca rellevància com a font informativa. Les associacions juvenils només són protagonistes en un 1% de les ocasions, i només en un 4% de les vegades són citades pels mitjans. Tot i això, el seu paper és molt necessari, perquè una majoria important de les vegades que les consulten (76%) , el tractament informatiu és positiu per als joves.

L’informe ofereix doncs un anàlisi de la situació, però a la vegada, posa sobre la taula un conjunt de reptes per a periodistes i mitjans de comunicació per tal de contribuir amb la seva feina a la desestigmatització de la població jove.