Loubna El Hassani: "Soc víctima d'un matrimoni forçat i no vull que ningú més ho pateixi"

Treballen sense dades concretes, però precisament perquè coneixen la realitat saben que en qualsevol moment pot passar i que és molt difícil que, sense un acompanyament, s'eviti. El matrimoni forçat i la mutilació genital femenina són dos dels eixos en els quals Amunt i Crits!, una associació constituïda l'any 2020 a Figueres (Alt Empordà), vol incidir i això vol dir que les dones, noies i nenes de famílies d'origen migrant coneguin els seus drets i estiguin empoderades per oposar-s'hi.

"Soc víctima d'un matrimoni forçat i no vull que ningú més ho pateixi", deixa anar d'entrada Loubna El Hassani, presidenta de l'Associació Amunt i Crits! Treballen en coordinació amb una altra entitat amb seu a Girona ciutat, Valentes i Acompanyades, que porta més temps fent aquestes sensibilitzacions i acompanyaments.

El Hassani veu clar que a l'Alt Empordà s'ha d'actuar tant amb les nenes i noies d'escoles i instituts, com amb els grups de dones. Estan organitzant trobades de sensibilització, però aprofiten qualsevol situació per intentar treure el tema i informar les dones que tenen uns drets. "Pregunto a una dona si està contenta amb el seu matrimoni, si era el que volia per a ella... I li dic: 'No contestis amb veu alta, pensa-ho només per a tu'. Amb el fet que reflexioni ja n'hi ha prou i potser no permetrà que la seva filla acabi amb un matrimoni forçat", indica.

"A mi em van casar amb catorze anys al Marroc i amb setze vaig arribar a Catalunya per reagrupament familiar. Quan en tenia vint-i-dos, vaig decidir que ja en tenia prou i vaig haver de lluitar per aconseguir la separació, perquè la família m'entengués, per aconseguir un lloc on viure amb el meu fill i la meva filla". Aquest és el relat de vida d'El Hassani i per això es dedica a sensibilitzar i acompanyar altres dones.

"He viscut situacions molt dures. He tingut molta pressió. No vull que cap dona ni cap nena pateixin el que jo vaig patir", insisteix. Sap que és complicat canviar costums. "Cap mare vol res dolent per a la seva filla, però ha nascut i crescut en un entorn que diu que l'ha de protegir i aconseguir casar-la s'entén com una protecció", raona. I sap que el canvi ha d'anar en el sentit que aquesta mare entengui que pot aconsellar-la, pot acompanyar-la, però que mai pot decidir per la seva filla.

Amunt i Crits! prepara sessions de sensibilització per evitar els matrimonis forçats a municipis com Figueres, Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. "Quan fem xerrades a les escoles, moltes alumnes es queden en xoc, perquè no es creuen que els matrimonis forçats existeixin, però pot ser que estiguin passant al seu costat", afirma. I hi insisteix: "La família no vol cap mal per aquella nena. La volen protegir, però li fan mal".

Diferents tipus de violències

Precisament això explica la sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, Rosa Negre, que ha publicat el llibre 'Alliberada' (Univers. Grup Enciclopèdia): és el cas d'una noia nascuda en una família d'origen subsaharià sotmesa a diferents tipus de violències. Afirma que és un llibre necessari, tot i que és dur. A la pregunta de qui falla en un cas com aquest, ho té clar: "Tot l'entorn, serveis educatius, serveis socials, serveis de salut, policia... I evidentment la família i la comunitat".

Negre, que treballa en la gestió de la diversitat i en la prevenció de les violències masclistes a Mossos de les comarques gironines, pel que fa al matrimoni forçat, considera que hi ha molta feina a fer. Coincideix amb El Hassani: "Creuen que trobar una parella adequada als fills és la seva responsabilitat", diu, i, a partir d'això, indica, s'ha d'establir que forçar un matrimoni és una línia que no es pot traspassar.