Mahmoud Assy: "El refugi és una condició, no una identitat"

Parla'ns una mica de tu...

Em dic Mahmoud Assy. Tinc vint-i-tres anys. Soc refugiat d'Egipte perquè soc gai i m'han passat coses dures allà. M'encanta el color blau cel perquè em dóna tranquil·litat i vida. Amb disset anys em vaig independitzar de la meva família. Amb vint-i-un, vaig començar una trajectòria d'emprenedoria que estic seguint fins avui dia. Estimo les muntanyes i hi pujo gairebé cada dia per veure la posta de sol i l'alba.

Què diries a les persones perquè et coneguin millor?

Diria que sóc expert en temàtiques de diversitat i inclusió i que parlo 6 idiomes diferents (àrab, anglès, francès, castellà, català, i romanès). Que no soc ni mai he estat una persona vulnerable però he estat en situacions amb vulneració de drets.

He fundat amb la meva bona amiga Razan Ismail, una ONG que es diu Kudwa que està dedicada a crear un espai de veritable inclusió per a tothom. A més, també treballo com a consultor de diversitat i inclusió per a empreses i ONG. Soc una persona que pot estudiar, treballar, estar en una situació inestable, emprendre i tot i això generar impacte social.

T'has sentit discriminat pel fet de ser una persona refugiada?

Sí, perquè soc també la persona que no conviden a una entrevista de feina perquè el meu nom és Mahmoud. Soc també la persona que necessita tolerar quan fan bromes perquè tinc la sort de poder ser i treballar aquí.

Soc la persona que pensen que coneixen. A qui li pregunten tot, excepte les coses que permetrien conèixer-me de veritat. Soc una persona poderosa que arribarà molt lluny, encara que no ho vegin. Soc Mahmoud.

Què respons quan et pregunten què fas aquí?

Quan dic que he sol·licitat asil aquí veig que la persona que em pregunta necessita saber els detalls del que em va passar. Si dic que soc gai em pregunten si la meva família m'accepta, volen saber el que m'ha passat. Em diuen "estàs millor aquí que a l'Egipte, no?", tot rient. Tot el que em pregunten és pura curiositat.

Què et va fer sentir que es vulneraven els teus drets fonamentals i la teva seguretat?

El setembre de 2017, en el concert del grup musical Mashrou' Leila més de setanta persones joves a Egipte van ser empresonades per dur banderes LGTBI. Arrel d'aquest fet, vaig decidir convertir-me en un activista i començar a parlar molt obertament dels drets del col·lectiu LGTBI.

Vaig començar la meva trajectòria d'activisme publicant vídeos i articles en xarxes socials. En aquell moment estava a Romania, on estudiava. Però quan vaig tornar a Egipte a l'estiu per veure la meva família, vaig rebre notícies que la policia em perseguia i vaig sortir corrent del país.

Què li diries a les persones perquè comprenguin millor què suposa ser una persona refugiada?

Que el refugi és una condició, no una identitat. Lamentablement els mitjans de comunicació presenten a les persones que han fugit dels seus països com un grup homogeni i no ho són. Soc una persona que porta el títol de refugiat, però això és una cosa que no contribueix a la meva identitat. Tot el que diu aquest títol és que he fugit del meu país, res més. Si algú vol conèixer una persona, necessita parlar amb ella.

Quina ha estat la teva experiència a Catalunya?

Al llarg de la meva vida he estat lluitant amb l'alteritat. A Egipte, per la meva homosexualitat; a Romania, per ser àrab i a Espanya i Catalunya, per dur el títol de refugiat. Les persones al món generalment i lamentablement són molt ràpides en crear la teva pròpia història i sento que sovint no em deixen parlar.

I quan ho fan et limiten amb preguntes que restringeixen la teva identitat o qui ets en una visió estreta i de vegades deshumanitzant. No obstant això, al llarg del meu camí he trobat persones meravelloses que em van fer sentir a casa amb elles i em van donar ànim i energia per seguir endavant.

Amb quin objectiu has creat l'associació Kudwa?

Amb Kudwa volem crear espais d'inclusió segurs on qualsevol persona pugui connectar i millorar, sigui nascuda aquí o no, perquè això genera molta fragmentació i poca unificació.

A Kudwa volem ajudar a les persones a què vegin el valor de conèixer l'altre, sigui qui sigui, ja que hem vist com els diferents grups de la societat viuen separats i sense interrelacionar-se entre ells i ho veiem això com un perill.

Com ajudes a altres persones refugiades i migrades?

El meu objectiu no és ajudar a les persones que porten l'etiqueta de refugiades o migrades. El meu objectiu és ajudar a la societat. La nostra societat avui en dia està fragmentada. Feta per bombolles de grups que no connecten amb altres. És molt senzill pensar "aquestes persones són el problema" quan no tens res de connexió o relació amb elles.

Aquesta fragmentació de la societat deixa espai per l'alteritat, que al seu torn deixa espai per a la discriminació, la violència i molt més. Jo treballo amb persones membres de la societat, tot ensenyant el valor de conèixer a aquest altre i com aquesta simple acció ens permet viure en espais on hi ha confiança, pau, seguretat, i prosperitat.

Esperes algun dia poder tornar a Egipte?

M'agradaria algun dia poder sentir-me a casa independentment del lloc on soc. M'agradaria viatjar i conèixer el món i les persones que l'habiten. I sí que m'agradaria poder algun dia veure la meva terra una altra vegada amb ulls indulgents i pau en el meu cor.

Què diries a les persones que llegeixin la teva entrevista?

Si vols de veritat participar en l'avanç mundial cap a la diversitat, si vols generar un canvi tangible en la societat, convida a les persones discriminades a les teves taules, parla amb elles, no d'elles. I si no saps com fer-ho, compta amb mi a ajudar-te a arribar-hi. Soc expert en diversitat i inclusió. No soc un testimoni tràgic; soc el canvi.