De quina manera està podent afectar emocionalment la quarantena als infants?

L'estabilitat emocional dels infants està regida per una estructura marcada i definida d'allò que fan al seu dia a dia. És a dir, per una rutina, que li permeten anticipar allò que faran. El moment social i col·lectiu que estem vivint fa que aquestes rutines s'hagin vist modificades per tant els infants s'estan podent afectats, encara que no ho percebin de manera conscient.

Els canvis generen en els nens una major inestabilitat emocional i poden sentir nerviosisme, agitació, sensació d'angoixa i/o atenció per si alguna cosa canviarà en un futur i això els hi fa estar més atents i preocupats.

Ara passen més temps amb els seus progenitors i/o les seves persones cuidadores i això és positiu, ja que la majoria no estan acostumats però per altra banda, són els primers que pateixen les situacions d'estrès dins les famílies. Si hi ha un ambient tens, per exemple, dificultat d'organització dels espais dins la llar, rendiment laboral dels adults, etc., aquest pot ser absorbit per ells i impactar-los.

Això els crea inquietuds i afecció emocional. També hem de tenir en compte que hi ha nens amb necessitats especials en què la gestió emocional es fa difícil i, per tant, augmenta la intensitat emocional en aquests col·lectius.

Altres característiques com les fisiològiques provocades per la situació de tancament o l'espai reduït on ara passen molt temps, poden fer que tinguin més necessitat de treure energia, expressar-se, rebre el sol, etc. i això també els hi afecta considerablement.

Com podem evitar que desenvolupin por o ansietat?

Els infants estan molt atents als seus cuidadors principals. Perceben molt ràpidament l'ambient tensió o preocupació que hi ha a casa, la qual cosa els hi pot generar ansietat. També és important assenyalar que tenen molta fantasia i creativitat per tant hem d'anar amb compte a quan parlem d'amenaces i perills.

Com que estem en una situació complicada i desconeguda, allò que no té forma els hi pot general major ansietat i por. D'igual manera, la pèrdua d'algun familiar i/o conegut li generi ansietat de perdre als seus éssers estimats.

Per això és important que entenguin que passa. Això no vol dir que sigui amb el llenguatge que fem servir els adults, sinó que nosaltres haurem de preparar explicacions que s'adaptin a les característiques dels nens (edat, situació emocional, etc.) Els hem de donar la seguretat que qualsevol situació que passi, els adults la gestionaran i els progenitors i/o familiars estaran a prop per protegir-los.

També és cert que estem vivint situacions molt dures que molts d'ells també viuran, per tant cal que tinguem cura en com els hi expliquem. No cal anul·lar-les però si difuminar-les una mica, per exemple les morts.

Buscar un llenguatge, història, explicació i donar-los la seguretat que tot estarà bé i estaran protegits. L'anticipació i concreció del que passarà en un futur també és important, així com explicar de manera accessible els possibles canvis que vindran.

Amb tot el que vindrà, de quina forma hem d'adaptar-nos la manera de gestionar les seves pors?

El primer de tot és transmetre tranquil·litat i estabilitat a casa. Com adults, haurem de resoldre moltes situacions a casa en les quals els nens no podran ajudar, però hem de saber separar l'espai dels nens de l'espai dels adults.

Transmetre'ls seguretat i una actitud activa des de la voluntat i la confiança els ajudarà al fet que no tinguin por.

Els adults som models de gestió pels nens i hem de ser transparents però continguts. Per exemple, si ens pregunten una cosa en un moment que estem agitats, saber dir-los que ara estem nerviosos i que més tard parlarem. Això ajudarà a la seva gestió emocional.

Els moments que estem vivint són intensos i estem gestionant molts problemes quotidians. Hem de tenir paciència i si en algun moment la perdem una mica, no passa res, està bé adonar-nos per poder explicar-los després què ens ha passat de manera tranquil·la. Si els nens mostren les seves emocions, és important que no les reprimim.

Els sentiments no es poden controlar per tant no els podem exigir que els controlin. Hem d'ajudar-los a comunicar les seves pors. Un consell que ajuda és preguntar-los en quina part del seu cos localitzen una por. Els progenitors o persones cuidadores podem ajudar-los en això de manera figurativa i didàctica, perquè entenguin què els hi passa de manera tranquil·la.

Ara que comencen les fases de la desescalada, què hem de dir-los perquè siguin conscients de la necessitat de ser previnguts/es i prendre precaucions, sense que això derivi en por? Quines estratègies, activitats o rutines podem donar-los per aportar-los tranquil·litat?

Donat que ara tenim informació més específica, una eina és construir amb ells una cartolina amb les fases de desescalada. Podem fer-ho amb dibuixos, agafant personatges que els agradin a ells o inventar-nos jocs, per exemple per sortir al carrer.

Sempre hem de fer servir el joc i la diversió per ajudar-los a entendre què passa, mai des de l'amenaça. També cal tenir en compte que no podem esperar que entenguin tot el passa a la primera.

Necessiten temps i direccions clares i especifiques. Un altre consell és preguntar-los després de cada sortida què han après, reconèixer-los l'esforç per complir les normes que ens han marcat socialment i dir-los que tot això que estem fent és perquè la ciutat s'està netejant i si ho fem entre tots ajudarem al fet que estigui més neta i bonica.