Marga Almirall: “A les pel·lícules Disney l’home continua salvant la dona protagonista”

El cinema forma part de la cultura audiovisual d’una societat. Films, sèries, reportatges televisius... Tot són peces audiovisuals que tenen unes conseqüències en l’imaginari de la ciutadania.

Marga Almirall, corresponsable dels projectes educatius de la cooperativa de cinema El Drac Màgic, és molt conscient de la responsabilitat que tenen els i les cineastes a l’hora de crear un producte audiovisual.

Per què vas unir-te a la cooperativa de cinema El Drac Màgic?

Vaig estudiar Comunicació Audiovisual perquè en aquell moment era l’oferta pública que més s’assemblava a l’estudi del cinema. Vaig veure que la manera que em permetia estar més a prop del que m’interessava era treballant des de la banda de la crítica i l’educació. És per això que em vaig involucrar al Drac Màgic, una cooperativa que existeix des del 1970 per promoure la cultura audiovisual.

Per què educar en cultura audiovisual?

La cultura audiovisual configura la nostra manera d’entendre el món i de relacionar-nos. Les representacions i les històries que veiem no són innòcues sinó que tenen un impacte en com després configurem les nostres identitats, tant individuals com col·lectives. Des del Drag Màgic eduquem sobre cultura audiovisual en centres educatius i en l’àmbit del lleure a través del projecte Construir mirades.

Des de l’òptica de gènere, creus que s’estan començant a trencar els estereotips que representen les princeses Disney?

Històricament, la qüestió de gènere ha estat representada de forma estereotipada i arquetípica, i això té les seves conseqüències. Les pel·lícules de Disney i Pixar que consumeixen els infants i adolescents han contribuït a potenciar els estereotips. És veritat que últimament hi ha una major consciència al respecte. Els espectadors comencen a exigir que les representacions siguin més variades, però encara hi ha molt camí per recórrer. Al final estem parlant de produccions comercials que obeeixen a uns rols socials que estan molt interioritzats.

Quines pel·lícules de dibuixos mostren l’avenç del cinema cap a la ruptura de clixés femenins?

Les últimes pel·lícules de Disney donen més protagonisme femení. A ‘Frozen’, per exemple, els personatges principals són dues germanes. Tot i així, el centre d’interès continua tenint a veure amb el moment en què coneix un home, perquè aquest li salva la vida. També hi ha aspectes que són més subtils. A la pel·lícula ‘Inside Out’, que tractava dels sentiments humans, la tristesa era representada en la forma d’una dona més grassoneta. L’alegria, en canvi, era una noia més primeta. Això no és perquè sí.

Quines mesures calen per acabar amb aquestes representacions de la dona?

S’han d’ampliar les mires. No només hem d’exigir que Disney sigui més divers, sinó que hem d’intentar que l’audiovisual que veiem sigui el més divers possible en tots els seus àmbits: en procedència (cinema fet a llocs del món diferents), en estètica... Com més divers sigui el món audiovisual del qual ens alimentem, més divers serà l’imaginari que crearem del món.

Creus que el cinema ha de ser inclusiu i transformador sempre?

Si considerem que el cinema i l’audiovisual és generador d’un imaginari que configura la nostra manera d’entendre el món, el creador de cinema no es pot deslligar d’una certa responsabilitat. Això no vol dir que s’hagi de generar una censura d’això sí i això no, però hem de ser cada vegada més responsables i actius, també com a espectadors. Hem d’aconseguir les eines per tenir un esperit crític.

Passem a parlar del paper de la dona que es dedica al cinema. Als Goya d’aquest any, tres de les quatre pel·lícules nominades al premi de Millor director/a novell estan dirigides per dones. Cada vegada hi ha més dones cineastes?

No és que ara hi hagi més dones cineastes. Sempre n’hi ha hagut, però no han estat reconegudes ni visibilitzades. Ara s’està avançant en aquest sentit, a través de múltiples vies, com la dels premis. Això facilita que generacions més joves es puguin sentir més representades. A les universitats i a les escoles de cinema hi ha una gran majoria de dones, però aquesta dada es transforma quan passen a exercir. En part, perquè hi ha una manca de referents.

Què els diries a les noies que volen en un futur ser directores de cinema?

D’una banda, que s’alimentin de l’audiovisual més divers que puguin. Que les fonts siguin molt variades. De l’altra, que busquin referents en la història del cinema i que no oblidin tot el que ja s’ha fet per poder reconèixer en altres cineastes totes les innovacions que s’han fet.

Des del Drac Màgic impulseu iniciatives per visibilitzar el cinema femení.

Sí. Fa gairebé 30 anys que fem la Mostra Internacional de Films de Dones, que és una manera de crear un espai exclusiu de dones per visibilitzar la seva feina. El programa la Mostra compta amb activitats des del 15 de febrer fins al desembre d’aquest any.