Maria Campuzano: “Aquestes pujades de preu i l’alarma social demostren que el model actual ha fracassat”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Sandra Pulido
Maria Campuzano és la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica. Font: APE Font: APE
La nova factura ha afectat molt directament als col·lectius més vulnerabilitats, segons l'APE.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 10,9% de la població no es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada (davant del 7,6% de l’any anterior). Font: Freepik.
Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 10,9% de la població no es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada (davant del 7,6% de l’any anterior). Font: Freepik.

Maria Campuzano: “Aquestes pujades de preu i l’alarma social demostren que el model actual ha fracassat”

Autor/a: 
Sandra Pulido
Suport Tercer Sector

Resum: 

Tot i els canvis en la factura de l'electricitat, les famílies continuen pagant molt per la llum, en un moment en què dia rere dia s'assoleixen costos de rècord històric.

Maria Campuzano és portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica i reflexiona sobre la situació actual òn el preu de l'electricitat no deixa de pujar. A això cal sumar l'alarma social provocada pel nou sistema tarifari i el final de la moratòria en el tall dels subministraments que afectarà la resta de l'Estat espanyol a partir de l'agost.

Com valoreu aquestes primeres setmanes després del canvi de factura?

Encara és d’hora per treure conclusions de com ha afectat aquesta nova estructura de la tarifa. Tot i això, hem detectat que ha generat molta alarma social perquè la comunicació que s’ha fet des de les administracions ha sigut bastant nefasta.

De fet, ha afectat molt directament als col·lectius amb més vulnerabilitats, per exemple, la gent gran que davant d’aquesta alarma social s’està plantejant fer usos indignants de l’energia: no cuinar a certes hores per por a no poder fer front al pagament de les factures o, inclús, no connectar tantes hores el respirador.

Què s’hi pot fer?

Nosaltres reclamem a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i al Ministeri que, ja que han imposat aquesta estructura de la tarifa, facin públic un informe, presentant xifres, de com ha afectat en aquests primers mesos la nova estructura de la tarifa, com un exercici de transparència.

Alhora, cada dia veiem com els preus de l’electricitat assoleixen màxims.

A aquesta alarma social que ha generat la nova estructura de peatges i la por a consumir en el tram més car, se suma en aquestes últimes setmanes aquest rècord històric en el preu del kw/hora del mercat majorista.

A això també s’afegeix la falta d’informació que té la ciutadania, perquè els missatges són molt confusos. Aquestes pujades del preu del kw/h afecten el mercat regulat i, a la vegada, és el mercat on han d’estar les persones en situació de vulnerabilitat.

Per què han d'estar al mercat regulat?

Primer, perquè és el preu que al cap de l’any surt més barat i, segon, perquè és l’única manera de poder accedir al bo social, aquest descompte d’entre el 25 i el 40% en la factura de la llum. És a dir, encara que hi hagin aquests rècords històrics en el preu del kw/h en el mercat majorista que afecten directament el regulat, a les famílies en situació de vulnerabilitat al cap de l’any els hi continua sortint més econòmic estar al mercat regulat.

Però tota aquesta alarma que s’està generant fa que les empreses elèctriques aprofitin aquests moments per fer campanyes agressives per vendre tarifes planes o fixes i que, al final, t’estan venent pagar més durant tot l’any.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 10,9% de la població no es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada.

Tenim molt associada la pobresa energètica a l’hivern i a passar fred, però cada vegada està més present aquesta pobresa a l’estiu perquè també cal mantenir una temperatura adequada i això implica un consum energètic. Hem de pensar que les hores de més calor són les hores punta i, de nou, hi ha famílies que es plantegen no viure dignament no posant el ventilador o, en alguns casos, l’aire condicionat, per por a no poder fer front al pagament de les factures.

S'agreuja la situació als edificis poc eficients. Precisament, als barris més vulnerables és on les construccions són pitjors i on es generen les vies de calor més altes. Al centre d’una ciutat on hi ha molt de formigó a la nit és quan es desprèn la calor i això no permet que les temperatures baixin. El Raval és un exemple molt clar de ser un dels barris on tenen les vies de calor més altes i coincideix que és especialment vulnerable, on l’índex de pobresa energètica és molt elevat.

Pel que fa a la reducció dels impostos a l’electricitat, com ho valoreu?

La reducció de l’IVA no ha aconseguit el seu objectiu, perquè no ha aconseguit abaixar el preu de la factura. El que ha aconseguit, perquè ha coincidit amb aquest rècord històric del preu del kw/h, és que la factura no pugi tant. La sensació és que el govern està reaccionant sobre la marxa, no dona la sensació que tingui una estratègia ben planificada.

Aquestes pujades de preu i l’alarma social demostren que el model actual ha fracassat. Es continua fent servir l’energia com un bé de mercat. Al final, tot i els canvis que s’estan fent continuem tenint una de les energies més cares d’Europa. Tenim un model heretat del PP i la ministra porta tres anys i li queden tres més, per tant, ara és el moment de fer un canvi estructural.

Per on passen aquests canvis?

A curt termini, i això no és un canvi del model, a nivell estatal la moratòria d’aigua, llum i gas que acaba el 9 d’agost s’ha de prorrogar fins que no implementin mesures més de calat. Aquestes han d’incloure a tot l’Estat el principi de precaució que tenim a Catalunya, que és l’obligació de les empreses de preguntar a l’ajuntament abans de tallar el subministrament si la persona és vulnerable o no. Cal ampliar també la definició de consumidor vulnerable, perquè ara mateix deixa moltíssima gent fora perquè els nivells de renda són molt baixos.

A llarg termini cal fer una reflexió més profunda d’aquest model de gestió de serveis bàsics que està en mans privades i que entén l’energia com un negoci i no com una necessitat bàsica. Nosaltres creiem que aquest canvi més estructural ha de passar per que siguin models públics, cooperatius i comunitaris, on el poder no el tinguin les empreses sinó la ciutadania.

La reducció de l’IVA no ha aconseguit el seu objectiu.

Com afectarà que no es prorrogui la moratòria en el tall del subministrament energètic?

No s’ha fet públic el nombre de persones que s’han acollit a aquesta moratòria de tall, però a nosaltres el que ens preocupa moltíssim és que aquesta moratòria no posa el comptador a zero. És a dir, que van interrompre el termini, per tant, potser si hi havia una persona a qui li anaven a tallar el subministrament al cap d’un parell de dies abans que entrés en vigor aquesta moratòria, el pròxim 10 o 11 d’agost li ho podrien tallar.

Per tant, aquests talls són imminents i ens preocupa molt que al mes d’agost hi hagi famílies a les quals es talli la llum, el gas o l’aigua.

Creieu que la moratòria ha estat efectiva?

Sí, creiem que ha aconseguit aturar el cop. Sobretot la segona moratòria perquè protegia a tot consumidor domèstic. Era molt més àmplia i realment garantia que no hi hagués cap persona en situació de vulnerabilitat a qui li tallessin el subministrament. En canvi, l'última versió de la moratòria només protegeix les persones que tinguin bo social o que compleixin els requisits per a tenir-lo. Això ha afegit tota una burocràcia que segurament haurà provocat que hi hagi persones que no hagin tingut dret a acollir-se.

En tot cas, pensem que és una mesura de mínims i que és necessària fins que no s’implementin les mesures més estructurals. A més, aquesta moratòria no ha vingut acompanyada de qui assumeix aquestes factures impagades. Hi ha gent que estarà acollida a la moratòria, que haurà deixat de pagar alguna factura i en el moment que això deixi d’estar en funcionament haurà de pagar les factures que noves més el deute acumulat. Cal tenir en compte que a Catalunya és diferent, perquè tenim la Llei 24/2015 que preveu el principi de precaució.

Afegeix un comentari nou