El passat 7 d’octubre es va saber que un jutjat de Lleida condemnava a Dolors Ortiz, una veïna lleidatana de 52 anys, a pagar els 5.400 euros que devia a Endesa.

Es tracta de la primera sentència que obliga a una persona en estat de vulnerabilitat a eixugar el deute, ja que la llei de pobresa energètica evita que es talli el servei a les persones sense recursos però, en cap cas, eximeix de pagar el deute.

A les portes de l’hivern i de l’arribada del fred, hem entrevistat a Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, per conèixer quina és la situació a casa nostra i com la Covid-19 ha pogut afectar a aquest tipus de pobresa.

Quina repercussió ha tingut el brot de Covid-19 en el terreny de la pobresa energètica a Catalunya?

Arran de la pandèmia i la conseqüent crisi sociosanitària, moltes famílies han vist com, especialment durant el confinament, les seves factures augmentaven i tenien problemes per afrontar-les.

Quina ha estat la resposta per part de les administracions?

El govern espanyol va aprovar una moratòria dels talls de subministrament, però no va donar resposta a aquells casos on les factures que no es poden pagar. En aquest sentit, vam reclamar al govern espanyol que els serveis fossin gratuïts i a càrrec de les empreses subministradores, almenys mentre dures l’estat d’alarma, per evitar que a les famílies se’ls hi acumulessin els deutes.

Aquesta demanda però, no es va dur a terme, fet que unit a la decisió, aprovada el passat 29 de setembre, de no allargar la moratòria dels talls de subministrament, provocarà conseqüències en les famílies que han anat acumulant deutes.

Quines conseqüències preveieu?

Estem molt preocupats perquè ens podem trobar amb milers de famílies, a tot Espanya, amb problemes de talls de subministrament.

No obstant això, cal dir que a Catalunya la situació és una mica més favorable. Tenim en vigor la llei 24/2015 que protegeix a les famílies vulnerables dels talls i obliga les empreses subministradores a consultar amb serveis socials si la persona està en situació de vulnerabilitat abans de realitzar cap tall.

Teniu dades sobre l’increment de les llars afectades arran de la pandèmia?

Encara no tenim xifres i és massa aviat per fer balanç. Ara bé, el nostre termòmetre és la nostra assemblea, el nostre espai d’assessorament col·lectiu, i estem veient com comencen a arribar-nos casos de persones que han començat a ser vulnerables arran de la pandèmia. Ho hem començat a detectar i cada vegada és més freqüent.

Amb aquests nous casos de nova pobresa, quin percentatge de població es preveieu que tindrà dificultats per garantir l’accés universal als serveis bàsics d’aigua i energia durant aquest hivern?

El problema és que no tenim dades. Abans de la pandèmia era un 10% de la població qui es trobava en pobresa energètica.

Quin sector de la població és el més afectat? (classe social, gènere, edat,..)

Tradicionalment, la pobresa energètica afecta, sobretot, a dones i famílies monomarentals i això seguirà sent així.

Ara bé, ens trobem que a la gent que ja estava en situació de vulnerabilitat, li haurem de sumar nous perfils de persones com ara aquells que han entrat en un ERTE, que han hagut de reduir la jornada per fer cures, autònoms que no han facturat res en temps,..

Des de la vostra expertesa, ens podeu explicar quins són els motius i factors que aboquen a moltes famílies a tenir dificultats per mantenir casa seva a una temperatura adequada durant els mesos de temperatures més extremes?

Quan es parla de pobresa energètica, hi ha diversos factors. Hi ha una part que té a veure amb l’eficiència del parc d’habitatges, que és lamentable, i en concret, a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Humitats, finestres que no tanquen bé, fan que les famílies no puguin mantenir les seves llars a la temperatura adequada. Un altre factor és el fet que parlem de famílies amb ingressos baixos. Moltes famílies eviten encendre la calefacció per evitar que les factures pugin, posant en risc la seva salut.

Per últim, el preu d’aquests serveis bàsics. En el cas de l’electricitat, som un dels països amb el preu més alt i això té a veure amb el model de gestió d’aquests serveis bàsics. Els tres sectors, gas, llum i aigua, estan regits per monopolis o semi-monopolis de multinacionals que controlen la gestió d’aquests serveis i que tenen com a únic objectiu optimitzar els beneficis per sobre dels drets humans i assegurar el subministrament de serveis bàsics que la gent necessita per sobreviure.

Si ens està llegint alguna persona afectada, quin consell li donaríeu per fer front a aquesta situació? Quines ajudes o recursos existeixen?

En primer lloc, si comencen a tenir problemes per pagar les factures, han d’anar als serveis socials del seu ajuntament o als serveis específics habilitats per tractar aquests temes. Allà els faran l’informe de risc d’exclusió residencial que envien de l’ajuntament a les companyies perquè en el cas que no es pagui una factura, no els hi tallin el servei. Després, cal revisar el contracte. Moltes vegades tenim contractes que no s’adeqüen a la nostra situació i paguem més del que tocaria. L’empresa hauria d'informar i ajudar-nos a millorar la factura però no ho fa.

A partir d’aquí, cal demanar el bo social, que és la única ajuda estatal que existeix, i que suposa un descompte d’entre el 25 i el 40 % en el rebut de la llum, revisar la potència que tenim contractada i, en el cas de l’electricitat, comprovar que estiguem en la comercialitzadora de mercat regulat.

Quins canvis o mesures calen per garantir, d’una vegada per totes, l’accés universal als serveis bàsics?

A Catalunya només queda resoldre què passa amb aquelles famílies que no poden pagar. La Generalitat de Catalunya està treballant amb les empreses subministradores per signar uns convenis que posin solució a la qüestió del deute.

D’altra banda, perquè aquest accés als serveis bàsics sigui universal, cal incloure també a les famílies que per necessitat s’han vist obligades a ocupar algun habitatge perquè han estat desnonats i s’han vist al carrer. Aquestes famílies han de tenir accés als serveis bàsics mentre les administracions no els puguin re-allotjar en una altra llar o en un lloguer social. Però això són mesures a curt termini.

I a llarg termini?

A llarg termini només hi ha una solució que passa per canviar el model. L’actual no funciona ja que les empreses estan fent negoci amb un dret fonamental. Cal buscar un model públic, comunitari i més proper a la ciutadania.

Com veieu el futur? Podem ser optimistes?

Per suposat. Nosaltres pensem que és imprescindible que la ciutadania s’organitzi i defensi els seus drets. Al cap i a la fi, tot i que en molts casos tens la sensació que és una lluita entre David i Goliat, si que pensem que les coses poden canviar, s’ha aconseguit grans avenços, s’ha evitat molts talls a Catalunya i si seguim, aconseguirem el que ens proposem.