La sexualitat forma part de les persones, també d'aquelles amb diversitat funcional, intel·lectual i mental, però sovint és un dret que es nega i es reprimeix. L'associació Tandem Team assessora i ofereix formacions a persones amb discapacitat, a les seves famílies i professionals, i a entitats, per tal de visibilitzar i atendre aquest vessant que acostuma a estar vinculat al benestar i l'autoestima.

En parlem amb la seva vicepresidenta, Maria I. Clemente Martori, que ens anima a associar-nos al projecte perquè puguin atendre més persones.

Què feu a Tandem Team?

Ajudem persones amb diversitat funcional, discapacitat intel·lectual, diagnòstic psiquiàtric o diversitat sensorial a poder desenvolupar l’àrea sexoafectiva. Som psicòlegs i sexòlegs. Ens dediquem a ajudar en moltes altres àrees com la psicològica, oci o laboral, però el nostre fort és l’àrea sexoafectiva i és d'on ve el 90% de la demanda.

Ha crescut la demanda?

Ha evolucionat de manera que inicialment, al 2014, venien més persones amb discapacitat física, i han anat venint discapacitat intel·lectual a través de les famílies, després persones amb diagnòstic psiquiàtric i, finalment, ha crescut la demanda de formacions per part de les entitats, d'escoles d’educació especial i residències.

Què és l’acompanyament íntim i eròtic?

És una trobada entre dues persones, una és l'acompanyant i l’altra l'acompanyat, que és una persona amb diversitat funcional, intel·lectual o diagnòstic psiquiàtric. Amb uns acords i una conversa prèvia, tenen una trobada en intimitat on es posa de manifest la dimensió eròtica íntima i sexual de les dues parts amb els pactes i límits que hagin pactat.

Una persona pot dir "Per a mi és important que m’acariciïs i em facis un massatge" o "Per a mi és important posar música i mirar-nos durant una hora i fer-nos petons". L'objectiu és poder arribar a desenvolupar l’expressió eròtica d’aquella persona amb discapacitat. A vegades no té res a veure el que passa amb el que s'ha parlat perquè una trobada íntima és espontània i creativa com som les persones, però és important l’entrevista prèvia per avaluar els feelings i els límits. El coit pot ser un límit.

La sexualitat va més enllà del coit.

Pensem que ni la genitalitat ni el coit ni l'orgasme són elements imprescindibles. Pensem que la línia més tàntrica, més d’emocions, més subtil, genera experiències brutals de benestar emocional i psicològic. Busquem que les persones amb discapacitat tinguin una experiència vital catàrtica i transformadora. La gent redueix la sexualitat i la nostra feina a això, a la trobada genital o coital. A vegades la demanda és "Vull follar", si és així jo el que dic és que no estan al lloc correcte i que potser ho poden trobar amb el treball sexual.

No excloem el coit, però no tenim un enfocament mercantilitzat, no posem la mirada en el que fem sinó en el que sentim. Seria com fer un vestit a mida cuidat. Per això hi ha moltes persones que venen que consideren que el coit és un límit, sobretot dones. No és el mateix la implicació energètica del coit per a dones que per a homes.

Quin perfil tenen les acompanyants? Són voluntàries?

Les anomenem voluntàries, però de vegades demanen una contraprestació per cobrir despeses. Tenen en comú la sensibilitat i l’empatia, i arriben aquí per diferents motius. Moltes treballen en el món social. En el terreny de la intimitat ningú t’ensenya, no cal ser psicòleg, només has d’estar obert per traspassar moltes línies culturals i normatives, per elaborar el desig tinguis la persona que tinguis al davant i, sobretot, per connectar.

L’entrevista ens serveix per avaluar si la persona pot estar en aquest terreny, per exemple, amb una persona amb baveig, o amb un cos no normatiu, o amb una possible escapada d’esfínters, perquè no generin més dany a la persona humiliant-la.

Deu ser molt impactant per a l'acompanyant.

La catarsi està pensada per crear un canvi de qualitat de vida en la persona amb discapacitat, però es produeix en els dos sentits. És un trencament d’esquemes total, veus que el desig també neix, que hi ha una satisfacció i una plenitud absoluta. Els feedbacks són al·lucinants.

Trenques amb la norma social que ens diu a qui hem de desitjar.

Ho trenques tot per arribar a allò essencial que és connectar. Traspasses les barreres i trobes la persona, amb les mateixes pors i desitjos que qualsevol altra.

Suposo que en treuen un gran aprenentatge.

La discapacitat dona l’oportunitat de viure la sexualitat des d’un lloc més profund perquè has de traspassar les línies corporals i anar a les emocions i al patiment. Per això, hi ha trobades brutals que ratllen lo espiritual.

S’hauria d'oferir com a servei des de l’administració i els centres de salut?

Hi hauria d’haver un reconeixement d’aquesta necessitat, una visibilització de la mancança.

És polèmic? Sexe i discapacitat són tabús que se sumen?

Totalment i injustament, hi ha visions molt reduccionistes del projecte, pot generar rebuig i desprestigi de les persones que hi treballem. Però qui és intel·ligent escolta, i quan l'escolten no hi ha ningú que digui que no li sembla bé. Fins i tot ma mare, que té 95 anys i és molt conservadora, ho troba meravellós.

Al final, la sexualitat és una eina i no una fi com en el porno. És una eina per portar les persones a un lloc on se sentiran millor i això generarà un canvi en la seva autoestima i autoimatge, en el seu autoconeixement. Veus que van a la perruqueria, que es compren roba, que van al gimnàs. Hi ha un canvi. Connecten amb elles mateixes.

La sexualitat és tot això per a totes, no?

La sexualitat és una mirada, una conversa, un pensament, però per a la societat la sexualitat és penis, vagina, heterosexualitat, coit, orgasme i penetració. Per poder parlar des d'aquest altre lloc has de tenir temps i espai.

És un dret?

Suposo, no? És obvi. Seria com dir que tenim dret a parlar, o que tenim dret a estar vives. És una eina de comunicació. És un dret que poques persones exercim al món, el dret a sentir-nos connectats amb l’altre. I és l'hòstia, és meravellós. Quan vius la connexió humana des d’aquesta altra dimensió, la sexualitat creix, és gairebé la dimensió humana, es converteix en el més bèstia que fas amb una altra persona. Pot ser només mirar i acariciar-te i que sigui l'experiència de la teva vida perquè es mouen unes energies brutals.