Maria Martínez: “Intenta dir-li a una dona que ha parit que no pot fer alguna cosa”

Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre més elevat de parts planificats a casa. Això ha fet que també augmentin el nombre de llevadores que es dediquen exclusivament a atendre'ls. Segons diversos estudis, en embarassos de baix risc i amb l'atenció de llevadores professionals, donar a llum a casa és tan segur com fer-ho en un hospital. 

El Tribunal Suprem Europeu dels Drets Humans especifica que tota dona té el dret a escollir les circumstàncies en les quals vol donar a llum, i això inclou l’àmbit on fer-ho. L’any 2020, 361 dones van optar per aquest tipus de part, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). I la tendència de la demanda social és creixent malgrat l’elevat cost que presenta: entre 2.000 i 2.500 euros. Són moltes les veus que demanen que els parts a casa estiguin coberts pel sistema de sanitat pública, com la de la Maria Martínez, llevadora de la cooperativa Titània Tascó.  

Titània Tascó neix originalment l’any 1985, arran de moviments obrers de dones que volien donar a llum a casa seva, i llevadores que es van atrevir a atendre aquest tipus de part. L’equip actual va agafar les regnes de la cooperativa el novembre del 2020 i totes elles han obtingut la titulació de llevadores fora de Catalunya.

Com és que totes us heu format fora? I la majoria al Regne Unit.

Això és perquè al Regne Unit mai s’han deixat d'atendre parts a casa. Aquí, amb el franquisme, les llevadores van desaparèixer. De fet, moltes van ser afusellades i altres es van exiliar. També hi va haver algunes que anaven de poble en poble perquè no sabessin que eren llevadores. Tenim aquest halo de ser les bruixes, les solteres, i de ser molt independents. 

Amb el franquisme van ser els homes els que van prendre el relleu de l’atenció al part, bàsicament els ginecòlegs. Arran d'això, va començar tota l'atenció hospitalària i es va erradicar el part a casa. Durant molts anys no es van formar llevadores a casa nostra i hi ha una bretxa important. Als pobles i a les zones més rurals havia quedat una mica de coneixement, però clar, no era tan professionalitzat com és ara.

Corregeix-me si m'equivoco, però al Regne Unit el part a casa entra dins del sistema de sanitat pública.

Exacte, i tant de bo aquí un dia també sigui així. De fet, allà es promociona el part a casa, d’una banda, perquè és més econòmic que l'hospitalari. A més, s’ha demostrat que als hospitals hi ha més intervencions innecessàries. En el 2015 va sortir un estudi que es diu BetterBirth que mostra que la mortalitat materna i neonatal és igual a casa que a l'hospital, sempre que sigui atès per una llevadora professional. A més, exposa que als hospitals incrementen les taxes de morbiditat: hi ha més episiotomies, més cesàries, i més parts intervinguts en general.

"Amb el franquisme, les llevadores van desaparèixer".

Pots definir una mica el paper de la llevadora?

Som les especialistes en totes les etapes sexuals i reproductives de les dones i de les persones amb úter. Des de la primera menstruació, fins a la menopausa. Som les especialistes de la fisiologia, la barrera de prevenció, que derivem a especialistes quan detectem que hi ha alguna cosa que no és normal.

I acompanyeu a gestants i els seus parts.

Sí, acompanyem embaràs, part i postpart. L'única cosa que no fem nosaltres són les ecografies, que les fan els ginecòlegs. I, com deia, el part fisiològic hauria de ser íntegrament la nostra competència, no la de cap altra professional. Fins que detectem que alguna cosa no està bé, llavors sí que derivem al ginecòleg. 

Us heu trobat mai amb algun problema en aquest sentit?

Justament fa poc que vam fer un trasllat d’algú que volia fer la dilatació del part a casa, però volia parir a una clínica privada. La dona va arribar a l’hospital que ja estava empenyent. Va ser posar el peu a la clínica i ja li volien fer una episiotomia, treure al nadó amb una ventosa...

Vosaltres estàveu allà amb ella?

Nosaltres no ens quedem als hospitals, però ella ens va explicar com va haver d’estar lluitant perquè la deixessin parir en pau i com ella volia. Cal recalcar que tot estava bé i no hi havia cap risc per al nadó ni per a ella.

Per què creus que hi ha aquesta necessitat d’intervenir els parts?

Els ginecòlegs privats tenen aquesta cultura. L’estona que pot durar un part és imprevisible, poden durar sis o vint-i-quatre hores, i intervenir-los fa que siguin molt més ràpids. M’he trobat amb casos de dones que els han fet una cesària i no saben ni per què. I quan els preguntes la data de naixement del nadó tot encaixa: la Diada, el dia de Nadal, Cap d’Any… 

"Les embarassades han lluitat molt, i els queda molt per lluitar".

Això és molt greu.

Les embarassades han lluitat molt, i els queda molt per lluitar. Per exemple, quan parlem amb dones que van parir durant els anys vuitanta t’expliquen com el fet d’aconseguir l’epidural va ser gràcies a la lluita feminista. Les dones volien parir sense dolor. Si bé ara s’ha demostrat que l’epidural pot fer que les coses es torcin durant el part, si una dona vol parir sense dolor, que ho faci. 

Al cap i a la fi, no interessa tenir una societat on les dones pareixen de forma empoderada. Intenta dir-li a una dona que ha parit que no pot fer alguna cosa! 

Hi ha dones que han patit violència obstètrica en el part i no ho saben. Com la podem identificar?

Per a mi, violència obstètrica va des dels professionals que entren a l'habitació i no es presenten, per tant, no sé qui t’està atenent, a no explicar què s'està fent, a fer tactes vaginals sense consentiment… A més de totes les intervencions innecessàries, com induir sense una raó clínica, episiotomies innecessàries, i inclús l’ús de maniobres de part desaconsellades, com és la Kristeller, que consisteix a fer pressió sobre l'abdomen de la dona amb la suposada fi d'afavorir la sortida del fetus.

En un estudi que s'ha fet en el 2020 sobre violència obstètrica a Espanya, el 38,3% de les dones entrevistades deien haver patit violència obstètrica. A més, un 44,4% percebia haver estat sotmesa a intervencions innecessàries. I un 83,4% manifesta que els professionals que les van atendre no els van demanar el consentiment informat. Això també és violència obstètrica.

Aquestes dades són molt elevades.

L'Organització Munidal de la Salut (OMS) diu que el 85% dels parts no haurien de tenir cap intervenció. Perquè et facis una idea, a Catalunya, el 23,2% dels parts en hospitals públics acaben en cesària, i en els privats puja al 37,4%. I a la resta de l’Estat la xifra és encara més alta. 

"Una de cada quatre dones pateix un trastorn mental després de donar a llum".

Es reflecteix això d’alguna manera en el postpart?

Tothom parla de l’embaràs i el part, però el postpart és el gran oblidat. Hi ha estadístiques que diuen que una de cada quatre dones pateix un trastorn mental després de donar a llum. I una de cada deu pateix depressió postpart a causa de les intervencions mèdiques a les quals s’han vist sotmeses durant el part

Parlant dels grans oblidats, què hi ha del dol gestacional?

S'està intentant presentar un projecte de llei justament sobre aquest tema. Ara, només et donen la baixa per mort gestacional si el seu nadó té més de 180 dies, uns sis mesos. És a dir, si en té 179, o menys, l’endemà has d’anar a treballar. A més a més, la teva parella no té dret a cap baixa. I acabes de perdre el teu nadó! 

Cal tenir en compte que les xifres de pèrdues gestacionals van en augment perquè cada cop ens embarassem més tard, i això fa que el risc de mort intrauterina augmenti. Per al moment, l'única cosa que ens queda és que ens donin una baixa per depressió. I no entenen que no estem deprimides, sinó que estem passant un dol.