Què és Associació Violeta?

Abans de parlar del que fem, m’agrada explicar el que som. L'Associació Violeta va néixer fa 15 anys a St. Joan Despí com a iniciativa d’un grup de dones afectades per violència masclista amb el propòsit de donar suport a altres dones que també estiguessin en aquesta situació.

Com ajudeu a dones en situació de violència masclista?

Fem acompanyament a aquestes dones que viuen o han viscut situacions de violència masclista. Els donem assessorament, informació i orientació sobre serveis especialitzats. Pretenem és que la dona trobi un espai on ser escoltada. És el primer pas: trencar el silenci. El que fem és sobre tot escoltar sense jutjar ni aconsellar.

Participem a concentracions de rebuig i denúncia de la violència de gènere. Cada mes fem un acte amb 5 minuts de silenci a St. Joan Despí recordant les dones i nenes assassinades i pel 25 de Novembre el nostre acte, “No t’oblido”.

Les ajudeu a sentir-se apoderades?

Sí. Fem activitats orientades al creixement i recuperació personal de les dones i a l’apoderament: tallers, espais de reflexió i xerrades, cinefòrum i activitats per fomentar el feminisme i les xarxes de dones. També participem en el Consell de Dones de St. Joan Despí.

Quin paper tenen les entitats socials en la lluita contra la violència de gènere?

Un paper fonamental. Primer perquè som un espai d’escolta a la víctima de violència i un espai per posar-la en contacte amb els serveis d’atenció municipals o comarcals. Normalment la dona desconeix que existeixen aquests serveis o no sap on adreçar-se.

També perquè som associacions, un lloc on trobar-se amb més dones i lluitar juntament amb altres, recordant a la societat que no podem fer com si no passés res, que encara no hem arribat a la igualtat d’homes i dones i denunciar la violència que pateixen moltes dones pel fet de ser dones.

Amb quines situacions us trobeu?

Dones amb molts anys de convivència amb el maltractador. Dones que són mares de noies que estan vivint una situació de violència física de la parella i no saben què fer per ajudar-les. També ens trobem amb dones joves que porten poc temps amb la parella i viuen situacions de maltractament psicològic importants.

Quins exemples de violència masclista hi han?

Moltes vegades no es tracta de violència física. La violència no és només la pallissa, l’ull de vellut, la agressió… Violència és també quan ell et controla com vesteixes o t’espia el mòbil. És quan es posa gelós i t’impedeix relacionar-te, o quan diu que es matarà o que farà mal als fills si el deixes o quan repeteix contínuament que ets una inútil o que estàs boja.

La agressió física i els cops són només la punta de l’iceberg. Hi ha per sota cops més subtils que també destrossen l’autoestima de la dona, que acaba atrapada.

Les dones presenten denúncies per violència psicològica?

Estem trobant són molts casos de violència psicològica greu en què, malgrat a vegades presenten denúncia, són situacions que no es consideren tan greus o que fins i tot el jutge o la pròpia policia no el consideren violència de gènere.

Per exemple, una dona acaba denunciant al seu company per maltractament psicològic important i de molts anys i la jutgessa li diu “ah! però no t'ha pegat, no?”. Truquen moltes dones que viuen violència psicològica greu i la pròpia policia li recomana no denunciar perquè la denúncia no arribarà enlloc.

Ens pots explicar algun cas de violència psicològica?

Una dona trenca la relació amb el company maltractador i aquest no para d’enviar-li missatges al mòbil, presentar-se a la seva feina, vigilar-la i pressionar-la. Ella presenta denúncia però el jutge diu que això només és un comportament normal pel “desamor”.

Una dona jove explica que ha mantingut relacions sexuals amb la seva parella sense voler, per por a com es posarà d’agressiu si es nega i en comissaria no les consideren relacions forçades.

Vols dir que no diem les coses pel seu nom?

Sí. Que no s’identifiquen alguns comportaments com a violència. En el segon cas es diu assetjament i en aquest últim, senzillament violació.

Com podem fer front a la violència de gènere com a societat?

La violència cap a les dones no és un problema de les dones ni és cosa d’uns pocs homes violents, és un símptoma d’una societat desigual i masclista. El primer que hauríem de fer és reconèixer que vivim en una societat masclista i que la violència cap a les dones no és una violència més, sinó una manifestació de la desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones.

I reconèixer també que totes les violències contra la dona són greus: menyspreu, amenaces, intimidacions, agressió física, agressió sexual, assassinat… Hem d’entendre que totes ens estan impedint arribar a una autèntica igualtat.

Quina és la situació actual?

Per sort, ha hagut un despertar social i quan hi ha un cas de violència masclista, la gent es mobilitza i surt al carrer per manifestar el seu rebuig. Però de l’altra part, la del masclisme regnant com causa de tot, la gent no està mentalitzada. El masclisme està molt present en la nostra societat (parlo d’homes i de dones) i des d’ell encara es justifiquen moltes coses o es minimitzen d’altres.

Per poder fer front a la violència de gènere cal esforços a nivell judicial i policial però sobre tot cal molta educació i prevenció, veure les coses amb ulls violeta. Fins que no hi hagi canvis en els estereotips de gènere i de relació de parella no es produiran canvis transformadors de veritat.

Com creieu que evolucionarà la situació els propers anys?

Al 2019 van passar ja la xifra oficial de 1.000 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles. La xifra puja molt més si tenim en compte per exemple a dones que van ser assassinades per homes que van agredir-les sexualment. Malauradament continuem amb una dona assassinada cada cinc dies i en això, sincerament, no veiem canvis.

Hem de treballar per fer prevenció en la població més jove, per evitar que es mantinguin patrons masclistes. La situació, inevitablement, evolucionarà i canviarà perquè, per sort, les noves generacions de dones estan prenent consciència i també alguns homes, convençuts de que no es tracta només d’una lluita de dones sinó de tothom i que sense igualtat no hi haurà una societat justa.