Com vau fer als inicis de l'entitat per tenir incidència social?

Vam començar fent una diagnosi del context en termes de vulnerabilitat social, coneixent bé les necessitats de cadascun dels territoris i establint quines serien les línies de treball on, com a entitat, podíem incidir de manera més clara. Això ho vam fer a través d’obrir relació amb agents socials en aquests territoris, buscant complicitats, sense generar duplicitats i des del respecte a totes aquestes organitzacions, entitats i iniciatives que ja fa anys que treballen intensament en la lluita contra les desigualtats.

A Òmnium comptem amb una cinquantena de seus territorials i més de 300 persones voluntàries que conformen les juntes. Això ens dona la capacitat de tenir una capil·laritat molt gran, de poder enxarxar-nos i conèixer les realitats de cada poble, barri i ciutat.

Per què sou un exemple d'entitat amb incidència social i política?

A Òmnium treballem perquè la societat catalana en el seu conjunt pugui participar en la construcció del futur del nostre país i hi hagi un lloc digne per a tothom. Ens comprometem amb la cohesió social del país, que té a veure amb compartir un sentit de pertinença, basat en les relacions i els vincles que s’estableixen entre les persones, en peu d’igualtat, independentment del seu lloc d’origen. Aprofitem la nostra capacitat de fer de nexe i d’articular a diferents agents socials en favor d’una societat amb més oportunitats per tothom, més justa i lliure.

A Òmnium ens comprometem amb l’enfortiment de la societat civil, i, en particular, del teixit associatiu i comunitari, com a estament clau per a societats democràticament i culturalment avançades, per això l’arrelament al territori i el treball en xarxa a tots nivells són prioritaris per nosaltres.

Quines recomanacions podeu a les entitats per millorar la seva incidència?

Pensar i fer. Escoltar molt, veure on es pot ser més útil i ser ambiciós amb els objectius, a la vegada que realista amb els resultats esperats i amb el rol que cadascú pot dur a terme. Treballar amb altres, crear aliances i generar aprenentatges compartits. Analitzar i revisar, repensar i actualitzar els projectes, les accions, la manera de treballar. I per damunt de tot, estar sempre connectats amb les necessitats reals i compartides de tots els participants, i amb la visió d’un país lliure on també ho sigui la seva gent, des d’un lideratge col·laboratiu.

Pots posar algun exemple de bones pràctiques?

Amb Coop57 i ECAS impulsem el Projecte Lliures, un fons econòmic i social estable per donar suport econòmic, tècnic i comunitari a mitjà termini a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen arreu del territori català. Per contribuir a revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social, ja ha acompanyat una trentena de projectes arreu del territori.

Lliures acompanya iniciatives o projectes de tipus social, cultural, comunitari, associatiu i econòmic que treballen per erradicar les desigualtats de gènere, classe, ètnia, origen, diversitat funcional… i l’exclusió social de tipus econòmic, laboral, formatiu, cultural, d’habitatge, relacional, de ciutadania, etc. Actualment acompanyem 27 projectes arreu de Catalunya.

En quins projectes treballeu pel foment de la llengua i la cultura catalana?

Un altre exemple és el projecte Sambori, destinat a escoles i instituts, que fomenta la creació de propostes artístiques i culturals de creació i autoria col·lectives, amb l’objectiu de fomentar l’emancipació cultural, el sentiment de pertinença comunitari i l’ús de la llengua catalana, defensant la cultura com una eina de transformació social generadora d’oportunitats educatives i en lluita contra la segregació escolar.

Un projecte que va néixer al País Valencià de la mà d’Escola Valenciana per tal de fomentar l’aprenentatge de la llengua, i que s’està estenent arreu dels països de parla catalana.

Quines fites heu aconseguit a través de la vostra incidència social i política per fer un món millor?

A través dels nostres projectes de cohesió social donem veu a persones que sovint estan invisibilitzades i lluitem per la igualtat d’oportunitats i la justícia social. L’any 2021, vam organitzar més de seixanta (Re)voltes al llarg de tot el territori. Les (Re)voltes són passejades guiades en grup per barris o pobles que tenen com a fil conductor els relats vivencials de les persones i entitats protagonistes de les lluites i processos de transformació social que hi han tingut lloc.

Amb aquest projecte contribuïm a reforçar el teixit associatiu i social dels barris, pobles i ciutats, a partir del reconeixement i la contribució de cadascuna de les persones, sovint anònimes i invisibles, que fan que cada dia aquest país tiri endavant des de les lluites actuals que transformen i generen pertinença compartida i frenen el feixisme als carrers. Hem generat espais de diàleg i escolta sobre temàtiques socialment controvertides com el racisme, l’accés a l’habitatge, l'ús social de la llengua i la lluita LGTBI arreu del país.