Marta Casellas: “Treballem perquè la música ajudi a viure millor”

Música Difusió és una associació sense ànim de lucre creada l’any 2010, que promou diferents projectes de música i musicoteràpia gràcies a la participació i col·laboració de professionals en teràpia musical, en l’àmbit de la salut i universitari, amb el suport de diferents institucions i entitats.

Inicialment va néixer per l’interès en crear un marc que permetés dur a terme projectes en musicoteràpia i música en l’àmbit de recerca, i posteriorment amb els diferents professionals implicats en crear les bases, amb qualitat i rigor metodològic, per a la seva divulgació i aplicabilitat en diferents col·lectius al llarg del  territori.

La presidenta de l’associació, Marta Casellas, explica en què consisteix la musicoteràpia, i els seus beneficis als diferents col·lectius que ajuda.
 

Com resumiries la vostra tasca?

Seria la frase que defineix a l’associació ‘Treballem perquè la música ajudi a viure millor’.

 

Quin objectiu teniu?

Volem difondre l’ús de la de la música i la musicoteràpia com a eina per a la rehabilitació i formació, que permeti el desenvolupament de la persona i la integració social.

 

Què és la musicoteràpia?

És una disciplina en la que conflueixen art, ciència i teràpia. Sabem a través de diferents estudis que la música actua i provoca efectes positius en el cervell a l’activar de manera simultània diferents àrees com la cognitiva, l’emocional i la sensorial. La musicoteràpia és la utilització de la música com a eina terapèutica en la millora d’aquestes àrees a través de l’acció del musicoterapeuta.

 

Quin tipus d’activitats feu en una classe?

Una sessió pot incloure gran diversitat d’activitats amb el cos, amb la veu, amb la respiració i la relaxació, amb instruments musicals de percussió, a través de la improvisació i la creativitat, així com amb músiques i cançons personalitzades i adequades als pacients que promouen l’acció i la participació.

 

Amb quins col·lectius treballeu?

Es treballa en gran diversitat de col·lectius. Estan demostrats els efectes en nadons i prematurs a l’ajudar en la respiració i la succió; en oncologia treballem la relaxació a través de l’audició musical; en persones amb deteriorament cognitiu lleu i en demència, busquem activar la memòria i treballar la motricitat; en malalts en Parkinson sabem que es treballa la postura i la velocitat de la marxa amb motius rítmics concrets; en trastorn de l’espectre autisme pot ajudar en la comunicació i la interacció.

No menys important el treball amb familiars cuidadors en reduir l’ansietat i l’estrès a través d’una musicoteràpia grupal.

 

Quins són els seus beneficis?

Els beneficis poden variar segons el col·lectiu, però en general fomentar aquest tipus d’intervenció pot ser un molt bon recurs com a tractament no farmacològic per a la millora de la salut psicològica i de l’estat d’ànim amb clares implicacions en el benestar i la qualitat de vida.

 

La música com a eina d’integració social?

La música pot ser i és una gran eina per ajudar en la integració social de persones, de diferents col·lectius amb risc d’exclusió social.

Persones amb dificultats i necessitats especials, en l’àmbit de salut mental, persones grans, sigui a través de projectes de caràcter musical-social (activitats amb instruments de percussió, o de cant), projectes de formació d’aprenentatges col·lectius (orquestres), com projectes intergeneracionals (amb diferents habilitats i necessitats) que permetin l’accés a la música des de diferents vessants i nivells de coneixement.

 

Com introduïu la investigació al vostre treball?

La recerca en musicoteràpia és important no tan sols per l’aportació en coneixement científic necessari per a la pràctica clínica, sinó també perquè en àmbits clínic-mèdics demanen desenvolupar un projecte de recerca. En el nostre treball força projectes estan associats a estudis de recerca dins el marc universitari i amb la col·laboració de l’equip de treball de cada centre que, a més del rigor en la metodologia aplicada, genera un entorn de coneixement i cada interacció entre els professionals és un aprenentatge.

 

En què consisteixen els mètodes musicals Suzuki, Dalcroze i Orff?

Són mètodes que sorgeixen a principis del segle XX amb interès de renovar l’art musical utilitzant el recurs del joc com a mètode d’aprenentatge.

Músics, compositors, pedagogs, canvien així la manera d’ensenyar. Dalcroze basa el seu mètode en el moviment corporal, la relaxació i la improvisació; Orff amb la utilització d’instruments de percussió  i la improvisació; i Suzuki en que la música és un idioma, un llenguatge i es pot aprendre a tocar i ensenyar com la llengua materna a través de l’audició. Mètodes actius que han revolucionat l’ensenyament de la música i que continuen estant vigents.

 

Què és el millor de treballar amb la música?

És aquesta capacitat que té de moure emocions, passades i presents i, cóm en teràpia pot fer canviar l’estat d’ànim de les persones. Al llarg d’aquests 10 anys han estat força els bons moments de l’entitat, però pot ser i de manera especial el més important va ser quan vàrem rebre el Premi Ramón de Teserach 2016, atorgat per la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, un reconeixement a una manera de fer de tot un equip que creu amb el que fem i com ho fem. 

 

Com es presenta el futur de l’associació?

Si bé i en general vivim uns moments de força dificultat per dur a terme projectes innovadors, el futur el veiem amb il·lusió per tal de seguir treballant en la difusió de la musicoteràpia i la música a tot el territori.