A Catalunya, com en tants d’altres llocs del món, la pandèmia de la Covid-19 ha tingut un impacte sobre les persones en matèria de salut mental. Segons dades de l’Agència de Salut Pública del Departament de Salut, durant el confinament es va triplicar el percentatge de població que ha patit algun tipus de simptomatologia de depressió i malestar emocional. En parlem amb Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya (SMC).

En quin moment es troba la societat catalana en relació amb la salut mental?

Abans de la pandèmia no estàvem bé, ja teníem un repte com a país. La Covid, però, ha augmentat encara més els casos de problemàtica de salut mental. Només a la primera onada ja vam notar un increment significatiu de consultes al voltant de problemes com l’ansietat o la depressió. Segons dades del Departament de Salut, aquestes consultes han augmentat al voltant d’un 127%.

De què tractaven aquestes consultes?

Hi havia consultes que tenien relació amb el dol, por al contagi o preocupació en l’àmbit de l’ocupació laboral. Però sobretot tenien relació amb la incertesa. Tot el que són determinants socials impacten directament en la salut mental, i es pot manifestar de moltes maneres: desesperança, insomni, irritabilitat...

Què ha passat amb les persones que ja tenien diagnòstics previs de salut mental?

Hem detectat tot un retrocés en el seu procés de recuperació, sobretot per les dificultats d’accedir als recursos. Si el mateix context de pandèmia ja desestabilitza qualsevol ciutadà, per descomptat ho fa també amb la població que ja tenia prèviament un problema de salut mental. És un col·lectiu que tota aquesta situació l’ha perjudicat de forma rellevant.

"El suïcidi és la primera causa de mort en població jove".

I què ha passat amb el jovent?

Aquí hi ha moltes dades. N’hi ha una de concreta, que és molt preocupant, que tracta de l’augment de temptatives de suïcidi i de conductes autolesives en menors de 18 anys. Han augmentat un 27%.

Realment és una dada molt preocupant.

De fet, el suïcidi és la primera causa de mort en població jove. Això també ha derivat de la mateixa situació de pandèmia, sobretot de la situació de confinament. Ha provocat uns canvis en les rutines i una desvinculació de les activitats socials amb les quals aquests joves es relacionaven. A més, ha dificultat l’accés a rebre suport i això ha retardat els diagnòstics en alguns casos.

Perquè es tracta d’una situació de crisi, i tot es complica.

Exacte. Això ja ho vam veure amb la crisi econòmica del 2008 al 2013. Llavors també va haver-hi un augment de problemes de salut mental. Ara s’ha tornat a donar, però l’impacte és molt més gran perquè la pandèmia afecta un conjunt de la població molt més ampli.

Hem parlat dels joves i de la gent amb diagnòstics previs de salut mental. Quins altres col·lectius s'han vist especialment afectats?

Un és el dels professionals que han estat atenent a la població en moments de molta complexitat. Ara tornem a estar en un moment difícil i ja es comença a sentir de nou aquest esgotament. També hi ha el col·lectiu de cuidadors i familiars que tenen cura d’altres persones, que també s’han trobat en una situació molt difícil.

Vull mencionar un últim segment de la població que també s’ha vist afectat, i són les persones que estaven en una situació de fragilitat social i econòmica prèvia a la pandèmia. És gent que ha passat d’una estabilitat precària a una situació encara més complexa, generant situacions de malestar emocional i problemes de salut mental.

Com ha estat la tasca de SMC durant la pandèmia?

S’ha vist afectada, i molt. De fet, vam haver d’organitzar-nos molt bé a la primera onada i repensar els serveis. Per exemple, vam adaptar tots grups d’ajuda mútua, que són cabdals perquè les persones en el seu dia a dia sàpiguen on han d’anar a demanar ajuda, per fer-los telemàtics.

El telèfon també ha estat una gran eina. Els grups de WhatsApp han servit per acompanyar i donar suport. En alguns territoris, fins i tot vam haver de demanar que ens autoritzessin fer algun tipus de suport més presencial per a aquelles persones que ho necessitessin.

El suport telemàtic no deu ser suficient en tots els casos.

Quan les mesures de restricció de mobilitat es van relaxar, vam poder començar a fer grups presencials d’unes tres persones. Nosaltres som molt experts en suport i acompanyament a les persones que es troben en una situació de patiment. Però, clar, amb un model d’acompanyament pensat des del contacte físic i la presencialitat.

"Sovint ens costa posar-li nom a aquest tipus de patiment i demanar ajuda".

Heu notat una manca de recursos?

Totalment. De fet, el Govern de l’Estat ha posat en marxa un pacte nacional per la salut mental, i el Parlament de Catalunya també ha iniciat una comissió d’estudi. És evident que tenim una problemàtica que és molt rellevant i que té un impacte personal, social i econòmic. Com a país hem de replantejar-nos quin tipus de suport en matèria de salut mental estem donant a les persones. I també cal replantejar-nos quina és la quantitat de recursos que necessitem.

Com pot millorar l’atenció a la salut mental?

La salut mental no la podem atendre només des d’una perspectiva sanitària, això és una cosa que fa anys que reivindiquem. El sistema de salut té la seva funció, i és molt rellevant, però hi ha un component que té a veure amb recursos de suport social i comunitari. També de suport a l’habitatge, a la inserció laboral... Cal fer un salt important si volem garantir un suport adient a les persones.

Si una persona comença a tenir malestar emocional, quins recursos té a l’abast?

El primer que ha de fer és prendre consciència d’allò que li està passant. Sovint ens costa posar-li nom a aquest tipus de patiment i demanar ajuda, perquè hi ha un estigma associat al fet de tenir un problema de salut mental. I, un cop hem pres consciència, hem de demanar suport.

Una cosa que podem fer és adreçar-nos als professionals amb els quals ja tenim una relació habitual, com pot ser l’atenció primària de salut. També podem adreçar-nos directament a recursos més especialitzats. A més, al nostre web hi ha una secció anomenada ‘Espai Situa’t’, on tenim un conjunt de recursos que ajuden a les persones a situar-se i entendre què els està passant.