L’associació Lligam va néixer l’any 1994 per ajudar a aquelles dones que sortint de permís penitenciari o havent finalitzat la pena de privació de llibertat, no disposaven d’un habitatge segur des d’on poder iniciar el camí de la reinserció i l’autonomia.

Els més de 25 anys d’experiència de l’entitat en el sector penitenciari els ha permès cohesionar un model d’intervenció propi que revisen i consoliden cada dia i ampliar els seus serveis a aquelles dones que han viscut violència masclista o que es troben en risc d’exclusió social.

Amb motiu del dia Internacional de la Dona, hem parlat amb la Meritxell Vegué, directora tècnica de l'entitat, per conèixer quina és la situació real de les dones privades de llibertat i com, des de la seva entitat, ajuden a aquestes persones a fer front als reptes i necessitats amb les quals es troben.

Amb quines necessitats es troben les dones empresonades quan surten del centre penitenciari?

Cada dona presenta la seva casuística i història personal que determinen les necessitats presents i de futur per a cada una d’elles. En l’àmbit personal han de reprendre el control del temps, l’organització i presa de decisions i han de tenir cura de si mateixes. Pel que fa a les relacions personals i socials, necessiten reactivar les relacions anteriors al període de privació de llibertat, reformular-les i, si s’escau, construir noves relacions personals i afectives, sigui de naturalesa familiar o d’amistat i gaudi.

A més, aquestes dones també han de fer front a la necessitat d’esdevenir ciutadanes de ple dret i persones actives i participatives en la comunitat i la societat en què s’integren.

Com gestioneu cada cas?

Cada dona acollida a Lligam té assignada una professional referent de l’entitat, amb qui identifica i organitza l’atenció de les necessitats en cada nivell i els mecanismes i suports que s’utilitzaran. Aquesta professional de Lligam realitza la funció de pivot del procés individual de cada dona dins la casa d’acollida, coordinant-se amb els altres professionals i institucions que intervenen en el mateix procés.

Quins programes oferiu per pal·liar aquestes necessitats?

L’Associació Lligam té un model d’intervenció socioeducatiu basat en el model Ecològic que compren la persona com a ésser social, immersa en sistemes relacionals de diferent abast. A Lligam tenim definits 4 eixos transversals que ens permeten donar resposta personalitzada a cada dona, alhora que atendre la col·lectivitat en què ens trobem inscrites.

Aquests quatre eixos transversals ens ofereixen una xarxa d’intervenció i recursos que ens permet abordar les necessitats descrites anteriorment.

Un d’aquests recursos és el residencial. En què consisteix?

Oferim un recurs residencial (en les tres modalitats; d’urgència, de llarga estada i d’autonomia) a dones i les seves filles i fills, que per raó de violència masclista, risc social i/o execució penal es troben en la necessitat de ser acollides a un recurs residencial. L’Associació Lligam disposa de Casa d’Acollida, amb presència professional les 24 hores i de 2 pisos d’inclusió o autonomia que compten amb presència professional setmanalment.

Centrant-nos en les dones que provenen d’execució penal ens trobem amb diverses situacions: dones que es troben en segon i tercer grau o en situació de secció oberta i són acollides al nostre recurs durant els permisos o dones que, directament, compleixen part de la condemna en el nostre recurs, essent acollides de manera continuada cada dia de la setmana.

En l’àmbit de la reinserció laboral. Quin tipus de formació o suport oferiu?

La formació requerida és la mateixa que qualsevol altra persona activa en el mercat de treball actual. No podem definir una mateixa necessitat per a totes les dones procedents de Serveis Penitenciaris, ja que no totes tenen el mateix punt de partida en experiència laboral, en nivell de formació, en objectius ocupacionals, necessitats econòmiques, situació legal, etc. El que és comú és una necessitat d’actualització tant en el propi perfil com en les estratègies i canals d’accés a processos de selecció o en l’agenda de contactes de persones i empreses a qui adreçar-se.

Tanmateix, des de Lligam posem el focus de la reinserció, no només en accedir i mantenir-se en el mercat de treball, sinó també en aconseguir un vincle amb l’entorn social. Un llaç d’identitat i pertinença més enllà de l’ocupació que dota a cada persona d’un sentit d’existència, vinculació i intercanvi molt més sòlid.

Parlant amb entitats del sector, he sentit en diverses ocasions que les persones privades de llibertat han de fer front a una marcada estigmatització social. Què n’opines?

En general, tenim una mirada molt estereotipada de la població privada de llibertat, s’associa a crims, assassinats, perill i la majoria de la població reclosa no ho és per aquest tipus de delictes, sinó per altres molt menors i menys alarmants. Certament, la població condemnada i la població penitenciària esdevenen amb molta facilitat, persones que arrosseguen un estigma. Forma part de la pena condemnatòria: aïllar de la societat i castigar i part del càstig és l’assenyalament i reprovació social.

Què es pot fer per acabar amb aquesta mirada estigmatitzada?

Quan s’assenyala i es posa el focus en la persona que ha estat condemnada, cal una mirada més àmplia per conèixer els condicionants socials, culturals i econòmics que han ajudat a desencadenar aquesta situació. Normalment, s’aïlla la persona de l’entorn i es diposita totalment en ella la responsabilitat del conjunt de factors que han desencadenat l’acte delictiu i punible. Per això és tan necessari tenir una perspectiva social i comunitària.

És aquest estigma social més greu en el cas de les dones pel simple fet de ser-ho?

Sí, les dones pel fet de ser dones pateixen un major estigma quan són condemnades o privades de llibertat.

D’una banda, els centres penitenciaris estan concebuts des d’una perspectiva androcèntrica i per tant les dones privades de llibertat, topen amb un entorn que els és més desfavorable i difícil de sostenir. D’altra banda, si normalment són les dones les que cuiden a la persona privada de llibertat. Quan la dona és el subjecte privat de llibertat, qui vetlla per ella? Si no disposa d’aquest suport extern, tindrà més dificultats, l’estigma serà més gran i se situarà més lluny de la rehabilitació o reinserció un cop finalitzada la condemna.

Finalment, un tercer element és el rol de la dona en la nostra societat, rol que està molt centrat en l’entorn familiar i domèstic. Tot i que cada cop més es valora el seu desenvolupament laboral o professional, en cap cas el rol de la dona s’associa positivament amb la delinqüència o actes punibles des del marc legal.

Què es pot fer per adaptar les presons a les necessitats de les dones?

Els centres penitenciaris cal repensar-los en general. Quin és l’objectiu i funció del centre penitenciari, castigar? Rehabilitar? Aïllar? Els centres penitenciaris haurien d’anar alineats amb una lògica coherent amb el procés de les persones abans i després d’habitar-los.

Aglutinen una gran diversitat de persones, tipus de condemnes i situacions que des de la vessant dels condicionants socials, culturals i econòmics que han dut a l’acte delictiu o punible, són molt dispars. I entre aquesta disparitat, també hi ha el factor gènere. No poden ser iguals recursos que acullen persones i situacions tan diverses. Cal repensar tot el procés i tenir en compte les famílies de les persones preses.

Des d’un punt de vista feminista, com es presenta el futur? Anem pel bon camí?

Anem pel bon camí si ens fixem en el nombre de persones que es mobilitzen i afronten les injustícies i els abusos que massa habitualment es produeixen. Anem pel bon camí si pensem com és d’explícit i clar tot el fenomen de la desigualtat de gènere i com d’extrema pot arribar a esdevenir, anem pel bon camí si valorem el fet de disposar d’un marc legal que ordena la resposta institucional i professional i empara les víctimes.

Ara bé, falta molt perquè tot això s’articuli en una resposta real i adequada a la situació i al moment en què és necessària...