Més del 60% de les persones treballadores ateses per Càritas a Girona no té prou ingressos per viure dignament

Dues de cada tres persones treballadores ateses per Càritas a Girona no té prou ingressos per viure de manera digna. És la conclusió més alarmant que s'extreu del darrer informe d'impacte de l'Observatori de la Pobresa i l'Exclusió Social de Càritas, que posa el focus en l'atur i la precarietat laboral com a "problemes socials que afecten de forma punyent a les persones acompanyades" per l'entitat.

Les situacions d'atur, especialment aquelles que són de llarga durada, fan que tres de cada quatre famílies enquestades per Càritas Girona no puguin assumir les despeses de la hipoteca i el lloguer, mentre que dues de cada tres llars no puguin permetre's comprar aliments bàsics, productes d'higiene o material escolar.

La salut també es veu directament afectada per la precariat i la pobresa, ja que, segons revelen les dades de l'informe, un 20% de les llars no pot afrontar el cost de les despeses mèdiques que suposen determinats tractaments farmacològics.

Tenir feina no garanteix sortir de la pobresa

Gairebé una quarta part de les persones ateses per l'entitat són aturades de llarga durada que han estat en situació de desocupació durant més de quatre anys. Un altre 10% fa més de tres anys que no treballa. Segons detecta l'estudi, sovint aquestes situacions generen una pèrdua d'habilitats i coneixements tècnics que se sumen a un altre factor de risc: l'edat de les persones afectades. Tres de cada quatre enquestades són majors de quaranta-cinc anys i un 83,3% no ha fet cap formació laboral en el darrer any.

Al contrari del que es pugui pensar, tenir un contracte laboral no garanteix tenir unes condicions de vida mínimes. Tal com reflecteix 'Amb Prou Feines' més de la meitat de les persones que recorren a Càritas a Girona tenen feina, tot i que menys del 30% tenen un contracte indefinit. Un altre 31% té un contracte temporal i el 7,5% disposa de contracte fix discontinu.

Pel que fa a la dedicació i la remuneració, l'estudi posa de manifest que dos de cada tres contractes són inferiors a les 20 hores, amb la remuneració econòmica proporcional a la jornada. És per aquest motiu que el 25% de les persones ateses compagina o ha hagut de compaginar dues o més feines per poder sobreviure, fet que dificulta greument la capacitat de planificació de despeses.

Tot i combinar diverses feines, l'ocupació no garanteix la cobertura de despeses. Només el 30% de les llars disposa d'una quantitat igual o superior al salari mínim interprofessional per mantenir tota la família. A més, gairebé el 16% de les participants en l'estudi no va tenir cap ingrés el mes anterior a la realització de l'enquesta, mentre que menys de l'11% va tenir ingressos inferiors als 450 euros. Únicament un 22% de les famílies van tenir uns ingressos superiors als 1.200 euros.

L'estudi també recull dades sobre l'autopercepció de les llars enquestades. En aquest sentit, tres de cada quatre famílies considera que no té prou ingressos per viure d'una forma digna.

Conseqüències directes en la salut mental

L'estudi 'Amb prou feines', a més de posar l'accent en les dades, també parla de les possibles conseqüències que poden tenir la precarietat laboral i l'atur. En aquest sentit, s'ha observat que l'ocupació precària genera situacions d'estrès emocional important, a més de tenir un "impacte devastador" en l'autoestima i l'autoconfiança i ser un factor determinant que propicia l'aïllament social.

A més, en el cas de les persones en situació de risc d'exclusió social, la precarietat laboral té efectes encara més greus que poden acabar generant pobresa, marginació social i una exclusió definitiva del mercat laboral. L'estudi també apunta que hi ha un component hereditari en tot plegat, perpetuant així el cercle de pobresa i exclusió.

Necessitat d’implicar les administracions

A més d'una diagnosi de la situació de les persones ateses a diòcesi de Girona, l'informe 'Amb Prou Feines' conclou amb una sèrie de propostes de futur que contemplen la implicació directa de les administracions com a agents clau per a la lluita contra la precarietat laboral, l'atur i les situacions de risc d'exclusió social. Són les següents:

• Promoure mesures de redistribució de la renda que incideixin en la valorització del treball.
• Vetllar per l'adequació permanent del salari mínim interprofessional.
• Impulsar mesures de conciliació de la vida laboral i familiar.
• Fomentar les polítiques actives i passives d'ocupació.
• Garantir una formació professionalitzadora per a les persones aturades, adequada a tots els nivells competencials.
• Incentivar les aliances publicoprivades més enllà de la responsabilitat social corporativa o les ajudes econòmiques.
• Promoure una contractació pública responsable.
• Impulsar l'emprenedoria i el cooperativisme.
• Millorar l'accés a la protecció social.
• Garantir un transport públic de qualitat en zones que concentren un alt teixit empresarial.

L'informe 'Amb Prou Feines' s'ha elaborat a partir de 417 entrevistes telefòniques realitzades aleatòriament entre les gairebé 28.000 persones que atén Càritas Diocesana a Girona.