Mesurant la desigualtat a Catalunya

F Pere Tarrés
Barcelona concentra el major nombre de zones amb un IST alt o molt alt.  Font: Pixabay
Barcelona concentra el major nombre de zones amb un IST alt o molt alt. Font: Pixabay
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona es donen els contrastos més grans en relació a l'IST. Font: Pixabay
A l'Àrea Metropolitana de Barcelona es donen els contrastos més grans en relació a l'IST. Font: Pixabay

Mesurant la desigualtat a Catalunya

F Pere Tarrés

Resum: 

L’IDESCAT ofereix un nou indicador que mesura, de manera multivariable, la desigualtat entre territoris catalans.

Els indicadors i estadístiques que avaluen l’abast i intensitat de la pobresa arreu del planeta s’han desenvolupat enormement en les darreres dècades. Des de la taxa AROPE, que mesura de manera multidimensional el risc de pobresa i exclusió social, fins a l’índex de Gini, que mesura la desigualtat entre territori, han permès fer un anàlisi més ajustat de la realitat social al llarg del temps.

L’Institut Català d’Estadística (IDESCAT) va presentar el passat més de maig un nou indicador per avaluar la desigualtat entre agrupacions censals, àrees de territori en funció de la seva població que comprenen des de parts d’un barri fins a municipis sencers. És l’anomenat Índex Socioeconòmic Territorial (IST) i recull les dades relatives a la població ocupada, les persones treballadores de baixa qualificació, la població amb un nivell d’estudis baixos, la població joves sense estudis secundaris postobligatoris, la població estrangera de països de renda baixa o mitjana i la renda mitjana per persona.

L’IST és un indicador comparatiu. Pren el valor mig de l’àmbit català i el situa en el valor 100. Si una agrupació censal està per sota d’aquest valor vol dir que és un territori més vulnerable, mentre que si el supera està en una posició de major privilegi.

Pobresa en l’àmbit urbà

Aquesta nova mesura mostra, com ho han fet altres indicadors, que la pobresa comparativa s’acostuma a concentrar als nuclis urbans. Els 10 territoris amb un indicador socioeconòmic més baix de Catalunya son a Salt, el Fondo Alt a Santa Coloma de Gramenet, el barri de Sant Roc de Badalona ,Figueres (Oest), el Nucli Antic de Balaguer, la Font de la Pólvora a Girona, Tortosa (Nord-Est), Montornès del Vallès i Canovelles.

Riquesa concentrada a Barcelona

Pràcticament totes les ciutats catalanes amb més de 100.000 habitants tenen un nombre substancialment major de zones amb un nivell socioeconòmic baix o molt baix que de zones més benestants. És a dir, predominen els barris molt empobrits per sobre dels molt rics. L’única excepció és Barcelona. La capital concentra, no només un elevat nombre de zones amb un índex alt i molt alt, sinó que conté també 7 de les 10 agrupacions amb un índex més alt de tot el país.

Totes elles situades al districte de Sarrià – Sant Gervasi, es complementen amb tres zones de Sant Cugat del Vallès per completar la llista de les agrupacions més benestants de Catalunya.

Fronteres invisibles

El primer anàlisi de dades de l’IDESCAT conclou que es veu un patró clar de distribució d’aquest índex: té major puntuació a l’est i el litoral i menor nivell a l’oest i l’interior. Generalment, les zones més vulnerables es concentren en l’àmbit urbà, en agrupacions petites que comprenen barris o parts de determinats barris. Malgrat això i per el seu alt volum de població, en comparació amb la resta del territori, l’àrea metropolitana de Barcelona és la que conté majors contrastos entre les zones més riques i les més pobres del país.

Afegeix un comentari nou