Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’any passat els delictes sexuals comesos per menors van augmentar un 14%. Aquesta dada pot sorprendre si es contrasta amb la quantitat d’iniciatives feministes – ja sigui educatives, mediàtiques, etc. - que es desenvolupen arreu, perquè sembla que la perspectiva de gènere ‘no acaba de calar’. Què és el que falla? Per què no s’estan transmeten els valors feministes? Qui s’encarrega d’educar a joves i adolescents?

A la cooperativa Candela porten gairebé vint anys treballant per a la transformació social basada en l’educació en valors amb perspectiva feminista i comunitària. Una de les seves formacions, que tot just ha tornat a posar-se en marxa, es planteja totes aquestes preguntes. Es tracta del curs ‘Com portem el feminisme a les aules de secundària?’. Hem parlat amb Míriam Alemán, sòcia de la cooperativa Candela des de l'any 2009 i coordinadora l'àrea de professionals de l'entitat, per saber-ne més.

Com sorgeix la iniciativa de crear la formació ‘Com portem el feminisme a les aules de secundària?’?

Doncs, d’una banda, com a entitat vam trobar important poder desenvolupar un curs propi que consideréssim complet, és a dir, una formació que, d’alguna manera, contingués tot allò que nosaltres considerem que podem aportar, perquè, sovint, el que ens passa és que sentim que ens quedem curtes quan fem formacions ‘per encàrrec’.

I, llavors, d’altra banda, aquest curs té molt sentit per evolució social. Nosaltres, a Candela, vam començar l’any 2004 i, llavors, no es podia ni parlar de feminisme, és a dir, sentíem fins i tot que havíem d’amagar una mica el que fèiem. En canvi, ara, arran d’aquesta darrera onada del feminisme, sí que s’ha donat per suposat que als adolescents se'ls ha d'educar amb una mirada feminista i nosaltres hem detectat bastantes de les problemàtiques que s'han donat en aquesta pràctica i el curs una mica vol fer incidència en això. Vale, bé, genial, portem el feminisme a les aules, però com ho estem fent?

Per tant, no només té importància el contingut del curs, sinó també la metodologia amb el que s’imparteix.

Efectivament, o sigui nosaltres al curs tractem qüestions molt bàsiques sobre gènere com, no sé... evidentment expliquem què és el sistema sexe-gènere, per exemple, però ho fem sobretot des d'una mirada, una metodologia, que serveixi a les persones joves, no? Bàsicament ho fem així perquè hem detectat que hi ha un màxim afartament entre les joves. És a dir, el feminisme està molt present en la forma, però no està present en el contingut.

Està tot ple de cartells, de campanyes, no? Sempre fem la broma de dir que no trobaràs municipi a Catalunya que no tingui el seu pas de vianants LGTB, però després no sabem que tan fàcil és ser LGTB en aquell municipi en concret. Hi ha molta màscara i hi ha poc contingut. El que volem treballar durant el curs és el fet d’afinar aquesta mirada, afinar la metodologia i no fomentar aquest afartament.

"No podem abocar la ferida del masclisme a la gent jove. Hem de mirar els adults referents del seu voltant"

A què pot respondre aquest afartament?

Doncs segurament a que no parem de fer titulars. Tota l’estona els hi estem donant els titulars, els lemes de les manifestacions. Segurament han escoltat mil cop que la gelosia és violència. Que sí, evidentment ho és, però, què fem amb això? Això no és pedagogia. Llavors una miqueta el que nosaltres intentem treballar en aquest curs és com fer pedagogia per treballar la gelosia, continuant amb aquest exemple, en comptes de simplement repetir un lema a l'aula.

Per acabar d’aterrar aquesta metodologia, podries posar un exemple de com l’utilitzeu al curs?

Nosaltres partim d’un anàlisi sobre com estem portant el feminisme a les aules i, la primera cosa que ens hem trobat, és la visió ‘adultista’ que fa que, per exemple, el feminisme s’hagi convertit gairebé en una bronca. Sembla que estem esbroncant als xavals per ser masclistes i, com nosaltres sempre diem, ningú en aquest món ha deixat de ser masclista per una bronca, no? Això és quelcom que hem de començar a parar.

L'anàlisi que fem a dintre del curs és més complexa. Evidentment, hi ha una ferida, el masclisme ens desperta una ferida, però aquesta ferida no la podem abocar a la gent jove. Hem de mirar als adults referents del seu voltant, hem d'anar una miqueta afinant aquesta mirada. El que notem és que hi ha bastant confusió per part de les persones encarregades d''ensenyar' aquest feminisme, que han rebut aquest encàrrec sense molta voluntat. És a dir, sovint és responsabilitat d’un professorat que tampoc té formació en aquesta matèria.

Precisament parlant del professorat, un dels objectius del curs és revisar les precreences sobre feminisme de les docents. Per què és important fer aquesta tasca prèvia?

Primer de tot, perquè, com dèiem, no sabem a qui s’està assignant aquest ‘encàrrec’ de formar a les joves en feminisme. Llavors, per una banda, estem les entitats expertes que sí hem triat aquest ‘encàrrec’ i som les que estem allà i donem voltes i pensem i treballem. Però, després hi ha un encàrrec ocult que té a veure amb aquest professorat, però també amb les persones dels espais joves, les educadores socials, i aquestes persones no sempre ho han triat.

Després també hi ha les famílies i aquesta cosa constant de passar-se la responsabilitat entre famílies i escola. Nosaltres intentem, justament, anar a treballar amb tota la comunitat educativa, perquè pensem que al final som una comunitat d'aprenentatge, encara que sigui de manera informal, tothom estem educant, i per poder treballar amb valors feministes, primer hem de fer una deconstrucció personal. Al final el que volem és convidar aquestes persones que tenen aquest encàrrec a fer-se el viatge del feminisme, a començar a revisar la seva vida en clau feminista i tot aquest camí també és el que proposem en el curs.

Un dels punts més forts de la vostra proposta és que, en un context en que sovint es criminalitza al jovent, vosaltres veieu a les joves com a agents de canvi. Per què és important tenir en compte el seu potencial?

Amb això nosaltres estem molt posicionades a favor de la gent jove. De fet, una de les línies de treball del curs va precisament d’això, de deixar d'estigmatitzar les persones adolescents i joves, especialment en temes de masclisme. La frase de ‘els joves d'avui dia són més masclistes’ és una frase que ens fa sentir que nosaltres com adults no tenim la culpa.

Nosaltres sempre diem que el masclisme de la gent jove és com una ‘patata calenta’ que ens crema les mans i ens la comencem a tirar entre nosaltres. Quan ens plantegem aquesta frase, cal plantejar-se què hem fet nosaltres perquè realment els joves no siguin més masclistes. Amb aquesta reflexió també tirem del fil de les dinàmiques que es donen amb el món adult.

"Amb l'adolescència, com amb tot, hem d'aconseguir tenir autoritats sense ser autoritàries"

Llavors, com hem de treballar des del món adult?

Nosaltres sempre treballem amb joves basant-nos en dues coses. Primer de tot, sabem que treballem amb joves no perquè siguin més masclistes, sinó perquè tenen un potencial transformador molt més gran que la gent adulta, perquè estan molt més frescos, perquè no es limiten a dir allò que és políticament correcte i et diuen directament el que pensen. Amb això ens és molt més fàcil treballar i, alhora, tenen aquesta cosa meravellosa de canviar d'opinió que a la gent adulta ens costa com si ens hi anés la vida. I també és un moment molt tendre, on aprendre a debatre, a escoltar arguments, a escoltar emocions. Llavors a nosaltres ens agrada molt acompanyar aquest moment.

I una altra de les coses que diem al curs i que s’han de tenir molt clares és que tu no pots treballar amb adolescents si no t'agraden els adolescents. I això, que sembla una obvietat, no sempre està tan clar. Nosaltres convidem a treballar des de l'amor amb l'adolescència, des de la tendresa, que és el que es mereixen, i des del respecte i l'horitzontalitat. I el lema que tenim una miqueta és que amb l'adolescència, com amb tot, hem d'aconseguir tenir autoritats sense ser autoritàries.

Fa ja tres anys que feu aquest curs. Durant aquests anys, heu notat que ha canviat la percepció que tenen professorat i adolescents sobre el feminisme?

Efectivament, fa molt de temps que aquestes reflexions les estem treballant i l'acollida és molt bona. Nosaltres, imagina't, quan entràvem abans dels instituts, els xavals no tenien una preconcepció del que anàvem a fer. Ara, en canvi, se’ns obre una trinxera i, per una banda, tens a aquelles adolescents que estan molt convençudes, les feministes i, per altra banda, estan els ‘intoxicats’ amb els missatges masclistes. I es fa una guerra.

Necessitem que, com a comunitat educativa, baixem aquesta crispació, i és una crispació que està generada pel món adult. És precisament per això que, ara, aquest curs l’estem portant a tot arreu, perquè ens interessa que deixem de reproduir coses que crispen i que als joves no els hi serveix.