Nati Veraguas: “Durant el confinament han baixat les denúncies, però no els casos de violència”

Suport Tercer Sector
Autor/a: 
Dani Gallart
L'entitat va obrir un canal de Telegram perquè les dones víctimes de violència masclista denunciessin al seu agressor. Font: Dones Amb Empenta. Font: Font: Dones Amb Empenta.
L'entitat va obrir un canal de Telegram perquè les dones víctimes de violència masclista denunciessin al seu agressor. Font: Dones Amb Empenta.
Durant el confinament, l'organització ha mantingut els serveis d'intervenció especialitzada de forma presencial. Font: Unsplash. Font: Font: Unsplash.
Durant el confinament, l'organització ha mantingut els serveis d'intervenció especialitzada de forma presencial. Font: Unsplash.

Nati Veraguas: “Durant el confinament han baixat les denúncies, però no els casos de violència”

Autor/a: 
Dani Gallart
Suport Tercer Sector

Resum: 

La directora de Dones amb Empenta explica com s’han adaptat a la crisi sanitària i com han donat resposta a les dones víctimes de violència masclista.

Com està abordant l’entitat la situació actual?

La seu de Dones Amb Empenta es troba a Igualada i molts dels nostres projectes a la comarca de l’Anoia. Aquest fet ens va marcar molt, ja que vam ser el primer territori confinat i va ser d’un dia per l’altre. Al principi ens vam enfrontar a un repte per adaptar-nos ràpidament, ja que la majoria de llocs on fem les activitats estaven tancats i moltes professionals no podien ni entrar ni sortir del territori.

Com us vau adaptar?

Tot i que seguíem donant resposta presencial amb els serveis essencials per a les víctimes de violència masclista vam fer un gran esforç per adaptar moltes activitats telemàticament, per aconseguir una bona comunicació per telèfon o videoconferència. Una de les mesures va ser comprar mòbils a totes les treballadores que ho necessitessin per articular aquest tipus de comunicació.

D’altra banda, les activitats que abans fèiem presencialment en grups, ara les fem per videoconferència, com per exemple, amb els grups de mares i pares. Una mare necessita sortir a passejar amb el seu nadó i parlar amb altres mares. Tot i que s’han hagut d’adaptar, aquestes xerrades telemàtiques les han ajudat a afrontar la situació amb més optimisme.

Quins serveis presencials manteníeu?

Vam continuar l’atenció presencial als SIE, que és un servei de la Generalitat de Catalunya d’intervenció especialitzada en violència masclista. L’objectiu és acollir de forma presencial dones que han estat víctimes d’aquest tipus de violència. Nosaltres gestionem tres, un a Lleida, un a Igualada i un altre a Manresa.

Moltes de les dones que ja en formaven part dels serveis es van poder adaptar a la situació i van mantenir una comunicació telefònica o per videoconferència, però sobretot les dones que era la primera vegada que venien necessitaven aquest servei presencial. Tot i que no hi podíem comptar amb el 100% de la plantilla, van organitzar torns perquè hi hagués una atenció les 24 hores i així donar resposta a les necessitats de totes les dones que s’adreçaven a nosaltres.

Com us comunicàveu amb les dones maltractades?

Les dones que conviuen amb l’agressor, era impossible que es comuniquessin amb nosaltres, almenys per telèfon, perquè s’arriscaven a que aquest l’escoltés. Per aquest motiu, vam obrir una línia de Telegram, perquè es poguessin comunicar sense que ho sàpigues l’agressor. Gràcies a aquesta via moltes dones es van poder adreçar a nosaltres.

Durant aquest temps heu vist un augment de violència masclista?

S’han incrementat les derivacions i les denúncies, però ha estat al final del desconfinament. Les primeres setmanes gairebé no hi havien, però això no vol dir que es reduïssin els casos sinó que no es denunciava. Al haver de conviure amb l’agressor, les dones contenien la situació, aguantaven per la por a el que pogués passar i el fet de no poder marxar a cap lloc. Tot i així, les dones que es posaven en contacte amb nosaltres han pogut ser ateses als SIE de forma presencial i les que ho requerien han estat derivades a pisos pont per mantenir la seva seguretat.

Ateníeu altres conflictes?

Aquest darrers mesos hem viscut una situació sense precedents. La convivència familiar dona peu a molts conflictes i pot arribar a ser molt estressant. Per aquest motiu també hem atès a totes aquelles famílies que ho necessitaven i que s’han vist afectades econòmicament.

Podeu treure alguna conclusió positiva de tot plegat?

Aquest ha estat un moment per repensar algunes coses i les seves maneres de fer, i quin és el seu funcionament global. Espero que aquest temps ajudi a conscienciar a la ciutadania de la importància de les cures.

Ara es demana que tothom s’incorpori a la producció, però molta gent haurà de cuidar dels seus infants o de la gent gran i està demostrat que la gran majoria de les persones que ho faran són dones. Això pot provocar que moltes d’elles demanin reduccions de la jornada laboral o fins i tot una excedència per atendre aquestes cures. La nova situació accentuarà la vulnerabilitat de moltes dones i espero que es tingui en compte per protegir els seus drets.

Com veieu el futur a curt termini?

Ens estem adaptant a la nova realitat. Intentem donar resposta als problemes d’inserció laboral, ja que no sembla que això s’acabarà en quatre dies i hi ha molta gent afectada, sobretot dones. D’altra banda, estem repensant com desenvolupar moltes activitats que hauran de canviar, com per exemple els tallers de prevenció de violència per a joves. Segurament, a partir d’ara els farem virtualment, per adaptar-nos a la realitat del moment.

Pel que fa a l’atenció presencial a les dones víctimes de violència masclista, la idea és mantenir la mateixa metodologia, tot i que podem incorporar el suport de noves tecnologies.

Afegeix un comentari nou