Moderna de Pueblo il·lustrava un entorn laboral menstru-friendly amb una vinyeta en què una de les seves personatges proposava al seu cap que quan s'incorporés una persona menstruant a la feina se li preguntés sobre el cicle menstrual i se li oferís flexibilitzar l'horari durant els dies de regla. "Perquè aquesta presentació la puc fer sagnant, però preferiria haver-la fet un altre dia!", acaba dient la protagonista.

Ara, l'Ajuntament de Girona ha sigut notícia per permetre a les seves treballadores que s'agafin un permís de vuit hores per dolors provocats per la regla, que hauran de recuperar en un període de tres mesos. Cal un permís per a la menstruació? En quins casos? I quines polítiques més podem implantar per tenir un entorn laboral menstru-friendly?

Polítiques menstruals més àmplies

Des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius valoren positivament la mesura però creuen que ha de formar part d'una política més àmplia que englobi l'educació sobre el cos i la salut amb perspectiva feminista, l'accés a productes d'higiene menstrual alternatius i econòmics, i fins i tot les infraestructures.

"Als espais públics per a l'ús de la ciutadania no volem lavabos separats per sexes, el que sí que volem és que tinguin tassa i pica. És molt important tenir espais per a l'higiene per fer sevir productes menstruals alternatius com la copa menstrual", explica la coordinadora de l'entitat, Sílvia Aldavert.

Tot i que és un primer pas i pot tenir efecte dominó a d'atres institucions, alerten que pot generar discriminacions com passa al Japó, on tenen un dia de permís per la regla des del 1947. La majoria de dones no l'utilitzen perquè consideren que empitjora la seva posició laboral i minva les seves oportunitats: "El sistema laboral està muntat d’una manera en què si faltes molt a la feina t'estigmatitzen. Agafar-te el permís en aquest context t’afecta doblement com a dona".

I és que "continuem vivint en una societat on la menstruació es considera bruta" i cal una transformació social i cultural de l'imaginari. "Encara tenim a tocar les discriminacions per permisos d’embarassos i criances, mai estan ben vistos els permisos i baixes vinculats als nostres cossos i vides en l’espai de cura", denuncia.

De fet, considera que aquesta mesura laboral hauria de formar part d'una política laboral basada en la confiança de les treballadores que proporcioni espais de cures i que permeti una obvietat que xoca amb la competitivitat del sistema capitalista: "si algú es troba malament no va a treballar".

Normalitzar el dolor

Cada persona menstruant té un cicle diferent i el permís no pot ser igual per a totes. Tampoc ha de normalitzar el dolor mentrual que pateixen entre el 30 i el 50% de les dones. "Darrera d’una regla que impossibilitzi anar a treballar hi ha una malaltia o una patologia", explica Sonia Alberto, portaveu de la delegació de Girona de l'Associació d'Afectades per l'Endometriosi (Endocat).

Causada quan l'endometri que s'expulsa amb les regles creix fora de la seva cavitat original, es tracta d'una patologia que triga entre vuit i deu anys de mitjana a ser diagnosticada i que és tan comú com la diabetis. Però és només una de les malalties de l'úter que causa aquests dolors que poden ser lleus o severs.

Permís o baixa?

A Endocat valoren l'acció del sindicat de treballadors de la Intersindical per portar el permís menstrual a l'Ajuntament de Girona, però creuen que és contraproduent i si aquest dolor és incapacitant el que cal és una baixa i no un permís recuperable: "Si patim dolor cada mes ens ho hem de fer mirar".

Per a l'Associació de Drets Sexual i Reproductius, és necessari un permís específic que no requereixi entrar al circuit legal de les baixes perquè el sistema se saturaria. Tanmateix, creuen que els permisos no haurien de ser retornables però saben que per això calen canvis legislatius més complexes. "Es comptabilitza el temps de descans de les persones fumadores per anar a fumar i se’ls fa retornar?", es pregunta Aldavert.