Núria Gasulla: "Molts projectes neixen d’idees del propi jovent, i això facilita molt la seva participació"
Comparteix
-
Saó Prat treballa al Prat de Llobregat per oferir oportunitats a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat Font: Saó Prat -
Els seus programes inclouen des del reforç escolar fins a la inserció laboral, amb un enfocament integral en equitat i inclusió Font: Saó Prat -
Saó Prat treballa al Prat de Llobregat per oferir oportunitats a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat Font: Saó Prat -
Inicialment, es va crear per cobrir aquest reforç escolar, però amb els anys s’hi han anat incorporant nous projectes Font: Saó Prat -
Tal com indica la Núria Gasulla: "Les traves estructurals com l’accés a l’habitatge i la documentació continuen sent una gran barrera" Font: Saó Prat
Saó Prat acompanya infants, joves i famílies del Prat de Llobregat en el combat contra les dificultats socioeconòmiques i per la participació en la comunitat, però les traves estructurals com l’accés a l’habitatge i la documentació són una gran barrera.
Des de fa més de dues dècades, l’associació Saó Prat treballa al Prat de Llobregat per oferir oportunitats a infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. Inicialment creada per cobrir les necessitats educatives fora de l'horari escolar, l’entitat ha anat ampliant els seus projectes fins a esdevenir una peça clau en el teixit socioeducatiu i sociolaboral del territori.
Els seus programes inclouen des del reforç escolar fins a la inserció laboral, amb un enfocament integral en equitat i inclusió, prioritzant l’autonomia de les persones i la superació de les dificultats estructurals. Per entendre millor la tasca de Saó Prat i els reptes que afronta l’entitat avui, des de Xarxanet hem parlat amb la Núria Gasulla Domènech, tècnica d’inserció sociolaboral i una de les professionals que acompanya de prop el procés de persones que volen accedir al món laboral.
L’associació de Saó Prat es troba activa arran el 2004, amb quina necessitat va néixer en un principi?
Tot va començar amb dues o tres dones que treballaven en un barri del Prat. Van detectar que molts dels seus alumnes tenien necessitat de reforç escolar, d’un suport fora de l’escola. Algunes d’elles eren mestres d’escoles de la ciutat, i aquesta detecció va venir precisament des d’aquí. Veien molta problemàtica de fracàs escolar i nivells acadèmics baixos, així que van decidir crear una associació per donar resposta a aquesta necessitat, primer oferint reforç escolar i després obrint oportunitats per a joves.
Inicialment, es va crear per cobrir aquest reforç escolar, però amb els anys s’hi han anat incorporant nous projectes segons les necessitats que anaven detectant. Ara fem reforç escolar tant per infants com per joves que estudien batxillerat o cicles formatius. Fins i tot tenim reforç escolar gratuït per a joves de grau mitjà o superior, cosa que no és gens habitual.
I des d’aquell moment, quins canvis heu viscut com a entitat? Parlo a de funcionament intern i també pel que fa al context social.
Els projectes s’han anat adaptant constantment a les necessitats del barri. Per exemple, fa un temps teníem un projecte de criança destinat a mares amb fills de 0 a 3 anys. Però aquests projectes també depenen molt de les subvencions. Sempre hi ha aquest equilibri entre sostenibilitat econòmica i necessitat real del territori. Però sí, l’eix central sempre ha estat la manca d’oportunitats per a joves, el fracàs escolar, dificultats socioeconòmiques, etc.
També teniu projectes com el CIS, que impliquen un seguiment familiar. Ens pots explicar com funcionen i com és la resposta?
El projecte CIS és una intervenció socioeducativa amb infants i les seves famílies. No es treballa només amb el nen o la nena, sinó també amb el seu entorn familiar. Fem intervenció al domicili per tenir un impacte més global. La resposta de les famílies sol ser positiva, però sempre han d’estar d’acord amb aquesta intervenció. És un projecte que no té una durada fixa, pot durar un any o dos, segons les necessitats. Ens arriben derivats dels serveis socials.
En l’àmbit de joventut, com s’implica el col·lectiu? Quin és el repte de treballar amb joves?
Implicar els joves pot ser difícil, però com que arriben a nosaltres a través de diversos projectes, ens coneixen i és més fàcil que s’hi impliquin. Estem molt presents als instituts, fem tallers, activitats, tenim una sala jove... També fem molta difusió per xarxes. Molts projectes neixen d’idees dels propis joves, i això facilita molt la seva participació. Sovint són ells mateixos qui porten amics.
Pel que fa a la inserció laboral al Prat, quines necessitats i reptes detecteu, i quins projectes creus que podrien ajudar a donar resposta a aquestes dificultats?
Depèn molt del perfil, però hi ha moltes ofertes laborals temporals i amb exigències com tenir carnet de conduir, cosa que molts participants no tenen. També trobem dificultats amb l’idioma, especialment entre dones migrades. Tot això es complica per la mobilitat: el Prat està ben connectat però, segons on hagis d’anar, amb transport públic pot ser una odissea.
La resposta que trobem es oferir formacions específiques, sens dubte, però això requereix recursos que sovint no tenim. També caldrien més recursos per facilitar l’aprenentatge d’idiomes. El gran problema que trobem no són tant les persones com l’entorn: dificultats d’accés a l’habitatge, a la documentació, homologació de títols... Són traves estructurals que costen molt de superar.
Feu molta feina en xarxa? Com és la coordinació amb altres entitats al Prat?
Sí, moltíssima. Per exemple, fem dues reunions anuals amb tots els serveis d’orientació laboral del Prat. Ens coneixem bé entre professionals, compartim usuaris, evitem repetir formacions... També hi ha molta coordinació en altres àrees: amb escoles, serveis socials, salut mental, etc. Hi ha molt de treball en xarxa, i això fa que tot funcioni millor.
Afegeix un nou comentari