Núria Nubiola: “En el tèxtil sovint les condicions són molt dures, necessitem relacions laborals més horitzontals”

La Bessy, en Bouba i la Hanane portaven molt de temps sense cotitzar i tenir ingressos. Ara, treballen sis hores al dia, de 9.30 a 16h, amb un salari brut de 1.200 euros en un taller de confecció. Aquesta és la nova ocupació que els ha proporcionat Back to Eco, un projecte de roba sostenible nascut el 2016 en el qual han trobat gràcies a la reutilització de residus de texans un pont laboral per sortir de l'exclusió social.

La marca de moda responsable produeix principalment accessoris de roba com bosses texanes, motxilles i ronyoneres. Fets a Barcelona en el taller de costura de Back to Eco, els productes donen una segona vida útil a materials cedits per Solidança, amb un disseny sostenible, i sota criteris de consum responsable. Darrere del projecte es troben dues persones que aposten per l'economia circular i la moda ètica. Núria Nubiola, ambientòloga i cofundadora de Back to Eco, explica l'èxit del projecte en aquesta entrevista. 

Sou una marca postconsum. Com definiries aquest concepte?

Els nostres productes estan confeccionats amb materials que han estat prèviament utilitzats. En el nostre cas, el material majoritari és el texà. També utilitzem alguns materials de rebuig preconsumidor com restes de proves de producció de teixits,  cinturons de seguretat i teles amb tares. Amb tot això fem tota mena de productes: des de motxilles, a davantals o fundes de coixí.

Qui participa en aquest procés de recirculació?

La nostra proveïdora principal de texans és Solidança, una entitat d’inserció sociolaboral. Els texans que arriben a Back To Eco són el que no es poden vendre de segona mà. Al nostre taller una persona s’encarrega de la tria dels que són més resistents i estan en millors condicions, i la mateixa persona s’encarrega de la neteja i el tall de peces per a cada patró. A la botiga tenim el taller de confecció on dues persones són les responsables de confeccionar tots els productes.  

En el vostre taller treballen persones seleccionades a partir de programes d’inserció sociolaboral. Quines característiques presenten els col·lectius que contracteu?

Contractem perfils a través de borses de treball per a persones que tenen un certificat de risc d’exclusió social. En el nostre cas, són persones que ja tenen una formació prèvia en confecció, però que en el moment de contractar-les estaven en situacions de vida difícil. En el nostre cas, la majoria són dones migrades, soles o acompanyades, que tenen càrregues familiars i que en el moment de contractar-les portaven molt de temps sense cotitzar i tenir ingressos.

De quina manera han col·laborat Caritas o el programa municipal Làbora de l’Ajuntament de Barcelona?

Ambdós són serveis de foment de l’ocupació i ajuden a persones en situació de vulnerabilitat a accedir al mercat laboral. Cada cop que hem necessitat contractar una persona ho hem fet enviant un correu amb la descripció del perfil que necessitàvem i condiciones salarials, etc. Hem rebut sempre uns 3 o 4 currículums a partir dels quals hem fet ronda d’entrevistes i hem acabat contractant. Fins al dia d’avui ja hem contractat a 5 persones a través d’aquests serveis, de les quals 3 fixes i 2 per substitucions.

Què us va empènyer a fomentar la inserció laboral a Back to Eco?

Principalment teníem la il·lusió de poder crear llocs de treball gratificants i en condicions dignes en el món de la confecció, on habitualment les condicions de treball són molt dures. D'altra banda, és un tema de convicció. És necessari que el creixement d’empreses, fundacions o associacions com nosaltres generi llocs de feina de qualitat, i que fomenti unes relacions laborals més justes, més horitzontals i més equitatives.

Actualment treballen amb vosaltres la Bessy, en Bouba i la Hanane. Quan van començar amb vosaltres ja sabien cosir? 

Si, ja ens sabien, però el món de la remanufactura no és igual al de cosir teixits de primer ús. Tots ells venien de la confecció de roba i no de bosses. Hi ha hagut un procés d’aprenentatge, però també ha estat molt gratificant veure com cadascú ha pogut aportar coneixements des de la seva experiència personal, el que ha servit molt per fer créixer el projecte. La Hanane venia de la producció en cadena, i coneixia molt bé tot tipus de màquines de cosir, la Bessy sap més de cosir peces a mida i en Bouba havia tingut un taller propi fa anys.

Què els hi permet poder optar a una feina en el taller de costura?

Han de saber utilitzar les màquines de cosir de forma fluida, i també que es puguin comprometre i assumir responsabilitats. No tenim mentalitat de regalar res, la feina tots ens la hem de guanyar, però en el nostre cas, hi ha un període d’adaptació més llarg i unes condicions i ambient de feina més 'slow' que en els grans tallers de confecció.

Quines són les seves condicions laborals i salarials? 

Treballen 6 hores al dia, amb una nòmina de dilluns a divendres de 9.30 a 16.00 hores. En pics de feina hem augmentat a 8 hores, però per ara no encara no ens ho podem permetre de forma constant. El seu salari brut per aquestes hores és de 1.200 euros al mes.

Quins reptes teniu en els pròxims anys? Contractareu a nou personal?

En Bouba ara marxa al Senegal a viure una temporada perquè fa 3 anys que no veu a la seva família. Llavors contractarem la Lorena, que havia estat cobrint una baixa de maternitat a Back To Eco i ens agrada molt com treballa. L’ideal seria acabar l’any amb nòmines per tothom de 7 hores al dia i sent 4 persones al taller. Estem tenint força encàrrecs de marxandatge i botigues externes que ens està fent tenir cada cop més feina.