Olga Nadal: "Els estereotips exerceixen una pressió molt bèstia cap als cossos d'infants i joves trans"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Olga Nadal, vocal a la junta de Chrysallis estatal i a Chrysallis Catalunya  Font: Chrysallis Catalunya
Olga Nadal, vocal a la junta de Chrysallis estatal i a Chrysallis Catalunya Font: Chrysallis Catalunya

Olga Nadal: "Els estereotips exerceixen una pressió molt bèstia cap als cossos d'infants i joves trans"

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Hem entrevistat l'Olga Nadal, Vocal a la junta de Chrysallis estatal i a Chrysallis Catalunya, que ens ha explicat quina és la realitat que viuen infants i joves trans i les seves famílies.

Què és Chrysallis?

Chrysallis és una associació de famílies amb infància i jovent trans sense ànim de lucre. És d'àmbit estatal, tot i que a Catalunya, igual que en altres territoris de l'estat, tenim entitat jurídica pròpia. A Chrysallis Catalunya actualment hi formem part unes 250 famílies. Per tant, les persones que són escollides per formar part de la Junta Directiva i representar a Chrysallis, ho fan des del voluntariat.

De quina manera doneu suport a les famílies amb infants i joves Trans?

La nostra tasca comença quan una família es posa en contacte amb nosaltres. Llavors iniciem el nostre acompanyament. Un acompanyament entre iguals, on compartim experiències, dubtes, pors, alegries, ja que cada família hem viscut un trànsit a les nostres llars i poder parlar-ho fa sentir que no estem soles. També oferim assessorament educatiu, esportiu, sanitari i legal, com per canvis al DNI.

Comptem amb un grup molt actiu d'acompanyament a famílies associades on ens ajudem, realitzem consultes i on podem trobar molta informació. Celebrem descobertes i colònies els caps de setmana. Així anem creant llaços, compartint moments, experiències i la infància i adolescència descobreix un espai de seguretat on compartir entre iguals, creant referents positius.

És essencial fer pedagogia als centres educatius. Feu activitats al respecte per conscienciar infant, joves i professorat?

Sí. Facilitem informació i formació als centres educatius. Fem enviament dels nostres materials, com 'La Guia per a Docents. Educació en Diversitat i Igualtat', i 'La Guia Pràctica de Llenguatge Inclusiu', avalades totes dues per la Generalitat de Catalunya, i que es poden descarregar gratuïtament.

En quins projectes o programes treballeu actualment?

La nostra tasca d'acompanyament és continuada durant tot l'any igual que la de formació, visibilització, conscienciació i sensibilització. Des de fa ja més de dos anys fem feina amb el Govern Espanyol i els ministeris implicats a l''Anteproyecto de ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI'.

Volem tirar endavant una llei estatal que garanteixi els drets humans del col·lectiu de persones trans en particular, ja que són les més vulnerables en aquests moments. I des de fa uns mesos, des de Chrysallis Catalunya ja hem començat a fer feina per la llei trans catalana.

Quina és la realitat d'infants i joves Trans?

Ens agradaria deixar clar que la nostra canalla, viu la seva infància i adolescència com qualsevol altra persona de la seva edat, són persones felices, amb les seves amistats, els seus hobbies, els seus estudis, etc.

Però... perquè sempre hi ha un però, la societat els hi posa moltes traves de tal manera que no es poden desenvolupar lliurement i viure la seva vida, sense haver d'estar contínuament donant explicacions o posant en dubte la seva identitat. Queda molta feina per fer perquè una persona menor trans tingui exactament els mateixos drets que una persona menor cis.

Com pot variar aquesta realitat en funció del lloc on viu la persona trans?

La realitat d'una persona menor trans a Castella i Lleó, no és la mateixa que una de Catalunya, per exemple. Per això és tan important una llei trans estatal que faci de paraigües i protegeixi a tota la infància i adolescència, siguin d'on siguin.

A Catalunya la nostra canalla, té la llei 11/2014, té un protocol d'acompanyament als centres educatius, poden canviar el nom a la targeta sanitària i des del 2018 també al DNI, aquest últim és en l'àmbit estatal.

Quina pressió causen els estereotips de la societat en les persones trans?

Tot i anar avançant en drets es troben amb una mira social molt binària, amb uns estereotips que exerceixen una pressió molt bèstia cap als seus cossos. Ens trobem amb una manca de formació dins dels centres educatius, per tal de realitzar un bon acompanyament a l'alumnat trans o erradicar d'arrel possibles assetjaments.

En molts casos han de deixar l'esport per la seva identitat de gènere. No permetre a la canalla i jovent trans jugar en l'equip que els hi correspon pel seu gènere és atemptar contra els seus drets i no reconèixer el més important de tots, la teva identitat, a més de la importància de l'esport per la salut, les relacions social, i crear valors.

Com us imagineu d'aquí a deu anys?

Tant de bo Chrysallis no existís, això voldria dir que tenim la diversitat tan naturalitzada que no cal fer formacions, ni acompanyaments, ni lluitar per un dret.

Però la realitat és un altre i, d'aquí a deu anys, segurament continuarem fent el que fem ara, fent pinya entre les famílies perquè la vida de la nostra canalla sigui feliç.

Quin ha estat el moment més emotiu que has viscut a l'entitat?

En l'àmbit personal, en tinc dos. Un va ser la primera vegada que com a família vam anar a una trobada de Chrysallis. Quan em vaig trobar allà i vaig veure a totes aquelles criatures de l'edat de la meva filla, jugant, rient, celebrant una festa Holy, se'm va fer un nus a la gola i no vaig poder evitar plorar d'emoció, d'alleujament, havia trobat el nostre lloc.

L'altre moment va ser en l'acompanyament a una família, quan vam anar a l'institut de la noia a fer el taller, ella va decidir que en aquell moment aprofitant que estàvem allà, la presentéssim pel seu nom i gènere, la reacció del grup classe va ser molt emocionant, aplaudint i abraçant-la.

Què us aporta la tasca que desenvolupeu dia a dia?

Com associació vivim sovint moment emocionants i amb un somriure d'orella a orella. Com cada vegada que una família comunica que ja tenen el DNI amb el nom canviat o la menció del sexe amb una foto de la persona.

Cada vegada que acompanyes a una família i et donen les gràcies per haver estat parlant amb ella i després la coneixes en persona i t'abracen, aquestes abraçades són tan sinceres, que no tenen preu. Conèixer persones que et marcaran la vida per sempre, en el seu dia et van ajudar a tu amb el trànsit de la teva filla i ara s'han convertit en part de la teva família.

Afegeix un comentari nou