Què representa aquesta crisi en el tractament i la rehabilitació de les persones amb drogodependència?

D’una banda, tenim la crisi personal que ha de viure una persona que vol deixar de consumir, una lluita diària en la que es necessita molta ajuda. Alhora, coincideix amb aquesta crisi sanitària i tot plegat es fa més difícil.

A curt termini ho han passat malament perquè estant confinat és més difícil portar el tractament amb normalitat. En molts casos s’enfronten a la solitud, la desmotivació i el trencament de rutines que provoca més caigudes. A mig i llarg termini, ens preocupa que aquestes persones es puguin reinserir correctament a la societat, amb una nova xarxa d’amics, trobant feina, una bona relació amb la família i fent activitats que els permetin aquestes fites com un voluntariat, estudiar o practicar esport. Tot això a dia d’avui s’ha vist molt afectat.

Com s’han abordat els tractaments durant el confinament?

Durant aquest període la major part es tractava de forma telemàtica, a través de videoconferències amb plataformes com Teams, que permeten mantenir la informació dels i les pacients de forma confidencial.

Ara mateix estem en un model semipresencial. Els centres de Projecte Home estan oberts i combinem atenció presencial amb atenció online per atendre’ls millor, ja que per les restriccions de les ràtios no poden venir tant com abans.

Què me'n dius dels centres residencials?

Aquests centres s’han mantingut oberts tots els dies les 24 hores, tant ara com durant tot el confinament.

Heu mantingut les mateixes atencions durant l'estat d'alarma?

Ens hem trobat que molta gent s’ha esperat a acabar el confinament per demanar ajuda. Fins i tot, moltes famílies pensaven que estàvem tancats.

Han augmentat aquestes atencions durant el darrer mes?

Sí. Hem tingut 116 atencions al juny, més del doble de les que vam atendre a l’abril, amb només 43. A més, s’ha incrementat un 20% respecte el juny de l’any anterior, quan vam registrar 98 atencions.

Podeu treure alguna conclusió positiva?

Sí. Moltes persones han frenat el consum perquè s’han vist dificultades per aconseguir la substància o perquè no s’ho podien costejar. A més, les famílies ho han viscut de primera mà, han viscut el síndrome d’abstinència dels seus éssers estimats i això ha ajudat a prendre consciència del problema. El període de confinament ha ajudat a aprendre la decisió de demanar ajuda.

Quines substàncies són les més consumides?

La primera substància per la qual ens demanen ajuda és la cocaïna amb un 48%, seguida de l’alcohol amb un 34%. Si ens centrem en joves i adolescents compresos entre els 13 i els 23 anys, la substància principal és el cànnabis.

Per una total recuperació és fonamental poder tornar a socialitzar. Amb les restriccions d’aquesta crisi, com teniu pensat que socialitzin?

De moment estem intentant normalitzar la situació mitjançant les noves tecnologies i les eines que ens ofereix la xarxa. Esperem que les restriccions es vagin eliminant progressivament i puguem tornar a establir relacions naturals.

Mentrestant, intentem treballar molt la motivació personal i la gestió de la incertesa. Com a societat hem de saber gestionar emocionalment aquests tipus de situacions i lidiar amb la incertesa del moment.

La nova normalitat pot provocar un augment de consum d’alguna substància?

Encara no hi ha dades, però si agafem com a exemple la crisi anterior, ens vam trobar que es va reduir el consum de les substàncies més difícils de trobar i amb un cost més elevat com la cocaïna.

D’altra banda, podria provocar un major consum d’alcohol, perquè és una droga substitutòria més econòmica i forma part de l’ADN cultural de la nostra societat.

Teniu algun projecte a la vista?

Ara mateix tenim en marxa la campanya ‘Ets essencial’. L’objectiu és recaptar 100.000 euros que es destinaran a l’atenció i al tractament de les persones amb addiccions i que serviran per pal·liar les pèrdues d’ingressos en l’actual context de recessió econòmica.

Amb aquest lema volem destacar la importància que té cadascú de nosaltres a l'hora d’ajudar a les persones amb addiccions. Tanmateix, volem reduir l’estigma cap a les persones amb addiccions que encara està molt present en la nostra societat.