1. Quina és la missió de la vostra organització?

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecció. Aquesta tasca la desenvolupem a través de dues grans línies d’intervenció, que es permeten donar una resposta global i integral: l’atenció a través dels programes socials, jurídics i ocupacionals i la defensa dels drets a través de la incidència política i social i la participació.

2. Quin és el principal repte i a la vegada, el principal obstacle, que us trobeu a l’hora de realitzar la vostra tasca?

Actualment ens trobem amb moltes dificultats per respondre a la necessitat d’habitatge de les persones sol·licitants d’asil. En la segona fase del programa les persones són acompanyades en la seva inclusió i en la recerca del seu habitatge però els preus de lloguer són actualment molt elevats. A més les persones refugiades es veuen doblement penalitzades: d’una banda, per aquesta l’escassa oferta de lloguer accessible i de l’altra, pel fet de ser estrangeres tenen un accés més difícil a l’habitatge.

3. Quin tipus d’ajuda pot trobar una persona refugiada en la vostra organització?

Treballem per a una acollida integral; això inclou l’acompanyament a l’habitatge, l’aprenentatge dels idiomes, tallers per al coneixement de la nova societat, un acompanyament als primers tràmits administratius... En una segona i tercera fase s'inclou un seguiment social, formatiu i laboral de la persona, si així ho requereix. Una de les nostres forces és sense dubte el treball en xarxa, que ens permet respondre a les circumstàncies concretes i individuals de cada persona. Les entitats i institucions que ens envolten, així com algunes empreses del sector privat, s’han compromès amb les persones refugiades.

4. Quantes peticions d’asil mensuals rebeu a la vostra organització?

La xifra de sol·licituds d’informació a la nostra oficina s’ha disparat. Des de principis d’any rebem al voltant de 140 persones al mes que es volen informar sobre protecció internacional, de les quals acabem assumint unes 80 cada mes. Aquesta situació és molt diferent de l'any passat, on una mitjana de 55 persones ens consultaven sobre protecció internacional cada mes.

5. Quin és el perfil de les persones que demanen asil?

Actualment les sol·licituds d’asil que es formalitzen són de ciutadans de Veneçuela, d’Hondures i del Salvador principalment. Aquestes tres nacionalitats ja eren molt presents l’any passat, però veiem com disminueixen les sol·licituds provinents de ciutadans de Síria, no perquè el conflicte en aquest país s’hagi calmat, sinó perquè els hi és més difícil accedir a la protecció internacional. Troben creixents dificultats per arribar a l'oficina d'asil de Melilla i no existeixen d'altres vies legals i segures per accedir al procediment d’asil. Cal afegir el fet que l’estat Espanyol continua exigint visat de trànsit a les persones Sirianes.

6. S’estan respectant els drets de les persones refugiades a l’Estat Espanyol?

“Tothom té dret a buscar asil”, diu la Declaració Universal dels Drets Humans. Però, si no poden accedir-hi? El principal problema es troba en l’accés al dret. Si neguem l’accés a un territori segur, neguem la resta de drets a les persones que ja fugen de violacions de drets humans. L’Europa Fortalesa és la principal responsable de les més de 1800 morts al Mediterrani, de persones que només volien accedir a drets.

7. Som conscients de la realitat que viuen les persones que fugen de casa seva i arriben a Europa?

Estem sensibilitzats, però no sé si som conscients de la diversitat de les persones que pateixen el desplaçament forçat. A la CCAR hem atès a més de 50 nacionalitats diferents. L’atenció dels mitjans a la crisi siriana, que si bé és el conflicte que més desplaçats ha provocat últimament, ha eclipsat la realitat d’altres conflictes oblidats i d’altres realitats de violacions de drets humans arreu. Hi ha països que no viuen un conflicte armat, però on no es respecten els drets humans de certs grups socials. Hem d’adonar-nos que cada persona té una història diferent, encara que procedeixi del mateix país i fugi de la mateixa persecució i per tant, hem de donar una inclusió social individualitzada.

8. Des de les institucions públiques s’està començant a treballar per tal de solucionar el drama dels refugiats?

Sí i no. Veiem iniciatives locals que prosperen, amb un alt compromís de les institucions que ha permès pal·liar mancances a altres nivells però, d'altra banda, veiem com cada vegada es tanquen més les fronteres de l'estat espanyol. Des del 2011, inici del conflicte sirià, l'estat demana un visat de trànsit aeroportuari als nacionals sirians, limitant així la seva possibilitat de demanar asil. I en l'àmbit europeu, veiem com prospera l'Europa Fortalesa, amb l'externalització de les nostres fronteres a països poc garants dels drets humans, com és el cas de Líbia i Marroc.

9. S’arribaran a complir els compromisos d’acollida per part del Govern Espanyol?

Es tracta de reubicar i reassentar. Aquests dos processos volen equilibrar les tasques d’acollida entre els diferents estats del món: ja sabem que la gran majoria dels refugiats són acollits en països empobrits, com Pakistan per exemple. Actualment, sota els compromisos que va prendre l’estat espanyol l’any 2015 i que haurien d’estar assolits al setembre del 2017, només el 7,5% de les persones que haurien d’estar reubicades i reassentades han arribat a l’estat.

10. Com valoreu que Catalunya hagi apostat per un Pla Català de Refugi?

Molt positivament. Necessitem reforçar l’acollida a la nostra societat. La implicació dels actors com la Generalitat de Catalunya i els municipis catalans és fonamental, ja que són aquests actors amb els quals es troben les persones en el dia a dia: al sistema de salut, al servei d’ocupació, als serveis socials, al servei d’atenció a la ciutadania, a l’empadronament…

11. La resposta de la societat vers la problemàtica dels refugiats ha estat a l’altura?

La resposta de la societat catalana ha estat molt contundent. La prova ha estat la manifestació de febrer, de Casa Nostra Casa Vostra, que ha estat la manifestació més gran per a l'acollida de persones refugiades a Europa. Aquesta implicació de la societat civil és fonamental si volem fer canviar les lleis. Tot i així, la nostra inquietud ara és com aquesta solidaritat es mantindrà a mig i llarg termini. Ja veiem que l'interès mediàtic està baixant, tot i que estem a un record de nombres de persones desplaçades forçosament al món. Hem de comptar amb un compromís a llarg termini de la nostra societat.

Consulta l'informe CEAR 2017: Les persones refugiades a Espanya i Europa