Amics de la Gent Gran és una fundació de voluntariat que lluita des de 1987 contra la soledat i la marginació social de les persones grans mitjançant l’acció de voluntàries i voluntaris que les acompanyen emocionalment cada setmana, així com a través de la sensibilització de la societat.

Una de les activitats estrella de l’estiu és ‘Vacances Amigues’, que consisteix en unes estades on la gent gran comparteix uns dies amb persones voluntàries i realitzen diverses activitats per combatre la solitud.

Laura Pujol, responsable d’actes i activitats de l’entitat, assegura que “és un moment que esperen tot l’any, durant sis dies comparteixen el seu temps amb altra gent gran i voluntaris mentre fan activitats adaptades a les seves necessitats”.

Vacances amigues

La Pilar Freixa té 65 anys i és voluntària de l’entitat des del 2009 i la Pilar Recha en té 83 i porta des del 2017 amb Amics de la Gent Gran. Es van conèixer fa un parell d’anys a les Vacances Amigues de Calaf i des de llavors mantenen una relació d’amistat.

Tot i que Recha no hi va poder repetir l’experiència al 2018 per una operació, les dues van compartir juntes el passat dia de Reis i aquest estiu, han tornat a compartir unes estades a Calaf.

Les estades compten amb activitats que van des de tallers de manualitats i passejades pel camp, fins a sessions d’exercici de bon matí per començar el dia amb energia. Tal i com diu Freixa, “tenim un programa molt complert amb activitats de tot tipus, però si un avi no vol participar en alguna d’elles no el forcem, ja que el més important és que tothom es senti bé”.

Com a novetat d’aquest any, les estades han celebrat uns jocs florals. Freixa assegura que “molta gent gran escriu poesia i és una forma perquè es motivin i surtin a la llum els relats tant macos que escriuen”.

Recha ja fa temps que escriu poesia. Un dels seus relats preferits s’anomena ‘La persiana’. “Quan aixeques la persiana, t’adones de la importància que tenen les petites coses a la vida, perquè quan te’n vas a dormir no saps si a l’endemà la podràs obrir. Quan t’aixeques i la tornes a obrir, dona igual que faci sol, núvol o plogui perquè el sol fet d’aixecar-la ja és un regal”, explica Recha amb un somriure.

Les estades des de la perspectiva voluntària

“Em vaig fer voluntària perquè he sigut una persona molt afortunada, amb una família que m’ha estimat i m’ha donat estudis, una filla encantadora i un bon matrimoni, i d’alguna manera volia ser voluntària per retornar tot lo bo que he tingut sempre d’una manera tan fàcil” explica Freixa.

Freixa assegura que “a vegades hi ha gent que arriba el primer dia i es troba fora de lloc o pensa ‘Què faig aquí?’, però no passen ni 24 hores que ja ho veuen diferent i s’ho passen molt bé”. “Al 2017, a l’estada de Calaf, una dona em va dir que mai havia anat de viatge, que mai s’havia preparat la maleta, i em vaig emocionar perquè per ella era una experiència molt important, s’anava de viatge” recorda Freixa.

Freixa explica que “la gent gran ajuda amb tot el que sap. Fa un parell d’anys vam tenir una dona que feia gimnàstica de jove i cada matí preparava una sessió d’exercici per la resta de gent”.

Per la Pilar, el que més li agrada de ser voluntària és compartir el seu temps amb la gent gran. “M’agrada tenir tracte amb les persones grans, totes són un pou de saviesa i intenten treure el millor de sí mateixes. Quan et trobes avis que han viscut la guerra i la postguerra, amb la seva experiència aprens una lliçó de vida”.

Freixa anima a totes les persones grans que es troben en una situació de solitud a participar en les estades i que aprofitin cada moment. “Com deia la meva avia ‘Mai serem tant joves com ara’”, afegeix Freixa.

Vacances Amigues m’ha canviat la vida

Això és el que pensa la Pilar Recha després d’assistir al 2017 a les estades de Calaf. “Anar a Vacances Amigues em va canviar la manera de viure i de veure el món, de tenir aquesta sort de estar sempre aprenent”, explica Recha.

La Pilar va conèixer l’entitat a través de l’antiga parella del seu fill. “Jo tenia una depressió i no em donava compte, ella era voluntària d’Amics de la Gent Gran i m’ho va explicar tot. Quan vaig descobrir Vacances Amigues se’m va obrir un nou món”.

Abans d’entrar a formar part de l’entitat, Recha pensava que el món del voluntariat era completament diferent. “La meva filla és voluntària, va tenir dos fills i també es van fer voluntaris. La meva família ha estat sempre relacionada amb aquest món, però fins que no ho he viscut de primera mà no sabia el que era”, explica Recha.

“Per ser voluntàri/a has d’estar, encara que sigui per vocació és dur, perquè a vegades la gent gran tenim les nostres coses i hi ha moments difícils de tractar, però tot i així s'ha d'estar allà”, afegeix Recha.

Recha explica que una de les activitats que més li va agradar van ser les manualitats. “Hi ha molta gent a la que se li donava molt bé i feia coses molt maques. A mi no se’m donava tant bé, però la gent és molt empàtica, t’ajuda i és molt bonic veure com treballem tots junts”. “En un taller de cuina, jo podia ensenyar a fer sofregits”, afegeix entre rialles Recha.

Per la Pilar, un dels aspectes més importants amb les relacions d’amistat que manté és l’empatia. “Si tu practiques l’empatia a la vida ho tens tot guanyat. Arribes a entendre a l’altre persona, saps el que li agrada o no li agrada i crees vincles que et fan molt feliç”.