El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) és la plataforma d'associacions i col·lectius que representa la joventut organitzada de la capital catalana i porta més de quaranta anys treballant en xarxa per promoure l'associacionisme entre les persones joves.

La coordinadora sense ànim de lucre que duu a terme més de cent programes amb diferents àrees de l'ajuntament de Barcelona, en el marc de deu convenis que permeten a l'entitat tirar endavant la tasca de les seves seccions, entre els quals es troben els àmbits d'educació, justícia global, emergència climàtica o salut, entre altres.

Fa poques setmanes el CJB denunciava que un dels seus àmbits de treball més consolidats, el de feminismes i LGTBI+, perillava per la falta de finançament de la seva activitat de l'any passat i la impossibilitat de tancar el conveni d'enguany. Alguns dels projectes més importants de la secció, com ara la programació de la 'Setmana de la Dissidència Afectivosexual i de Gènere' pengen d'un fil. A més, el salari de la tècnica de feminismes de l'entitat tampoc està assegurat.

Des de Xarxanet hem parlat amb el vicepresident i alliberat del CJB, Pol de la Torre, per conèixer més sobre la situació.

Què impossibilita que es tanqui el conveni amb la Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI+ de l’ajuntament de Barcelona?

El que impossibilita que es tanqui el conveni 2023 i el que ha causat la caiguda del conveni 2022 és que tot i que, de manera històrica, hem treballat any rere any amb l’Àrea de Feminismes de l’ajuntament, el nostre conveni seguia en categoria d’extraordinari. Aquesta casuística ha causat que, davant de la situació judicial que viu l’ajuntament, es prengui la decisió de tirar enrere tots els convenis extraordinaris veient-se directament afectada la nostra entitat.

Quines conseqüències tindrà el fet que no es tanqui el conveni?

Bàsicament, el fet que el conveni no s'hagi tancat implica que tots els diners que el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ja ha invertit durant el 2022 en el desenvolupament dels projectes de Feminismes i LGBTI+ i en una persona tècnica per a executar-los, no es vegin compensats econòmicament i ens trobem amb un forat econòmic de 20.000 €.

El CJB és una entitat sense ànims de lucre que no genera recursos propis suficients per fer front a aquesta falta de finançament i per tant ens hem gastat uns diners que no tenim. Obligant-nos doncs a endeutar-nos o a retallar l'activitat en aquells pocs projectes que fem per compte propi i que també considerem essencials per la nostra agenda anual.

Per tant, a més de projectes, perillen també llocs de feina?

Sí, de fet la preocupació més gran del CJB rau en la seguretat laboral de la tècnica de feminismes, en tant que el 80% dels recursos de l'entitat es destinen a cobrir salaris, i aquesta situació posa en compromís aquesta posició.

Per al 2023 s'està treballant conjuntament amb l'ajuntament perquè encara hi ha marge, però el 2022 està perdut i no se'ns ofereix cap mesura de compensació. Ara bé, si no se soluciona la situació per al 2023, haurem de prescindir de l'àmbit en si fins que trobem altres fonts de finançament. Ara mateix, tot l'àmbit de Feminismes i LGBTI+ penja d'un fil.

Quins dels vostres projectes es veuran afectats per la falta de finançament?
Tots els projectes del programa de Feminismes i LGBTI+ del CJB estan a l'expectativa de veure si hi haurà finançament aquest 2023. Donat que se'ns va informar de la notícia passat ja el primer trimestre de l'any, alguns dels projectes importants com el Batolla el Masclisme o el Punt Lila de la Lali Jove ja s'han realitzat. Ara bé, la revisió del protocol de feminismes del CJB o la programació de la 'Setmana de la Dissidència' no estan assegurades.

Quina alternativa us dona l'ajuntament de Barcelona?

En relació amb els 20.000 € del 2022 no se’ns planteja cap alternativa ni mesura compensatòria. No se’ns proposa cap manera de poder recuperar un finançament amb què comptàvem i ja hem invertit. Per al 2023, estem treballant conjuntament per poder fer un annex al conveni general del CJB i establir definitivament el conveni de l’àmbit de Feminismes i LGBTI+ com a conveni nominatiu, que ha estat sempre la demanda del CJB.

Al comunicat que vau publicar al vostre web per denunciar la situació, parleu d'una "guerra judicial i de desgast contra l'ajuntament" per part d'entitats fantasma, fons d'inversió i lobbies econòmics. A què us referiu?

És cert que en els últims anys els 'fons voltor' i lobbies (grups de pressió) han començat batalles judicials contra l'ajuntament de Barcelona a través d'entitats pantalla, anant sobretot a denunciar les subvencions nominatives que l'ajuntament atorga a entitats amb projectes que tenen un impacte positiu i transformador al territori. Malgrat que l'ajuntament ha sortit absolt dels processos judicials encetats arran aquestes denúncies, aquestes han deixat empremta en la manera d'atorgar subvencions.

Denuncieu, a més, que heu patit 'ghosting' (no contestar els missatges) per part de l'administració i un tracte paternalista i adultocentrista.

Parlem de 'ghosting' administratiu perquè des de l'octubre de 2022 hi ha correus per la nostra banda demanant reunions i preguntant per l'estat del conveni. La majoria d'aquests no han estat resposts i quan s'ha fet, se'ns ha dit que tot estava en marxa.

Si es va saber que el conveni havia de caure a desembre de 2022, per què s'ha esperat fins a acabar el primer trimestre del 2023 per comunicar-nos la problemàtica? Sabem que hi ha entitats que han tingut problemes semblants i s'hi ha treballat des del primer moment.

Davant tota aquesta situació, quines són les vostres exigències?

En primer lloc, que l’ajuntament es responsabilitzi i repari els 20.000 € de forat pressupostari del 2022 i que es busquin maneres de garantir el finançament per al 2023. A nivell més profund i estructural, demanem que s’inclogui el conveni de Feminismes i LGBTI+ al Conveni Únic que ja té el CJB amb l’Àrea de Drets Socials.

En general, cal que es garanteixi un sistema que faciliti i asseguri la correcta gestió dels convenis del CJB i que en el si de l’administració s’acabin les actituds adultocèntriques i de menysteniment cap a les entitats juvenils i se’ns posi en valor.