Tant la Fundació Acció Benestar i Desenvolupament (ABD) com l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) tenen clar que l’agricultura urbana ha anat prenent terreny en l’àmbit de la intervenció social i sanitària gràcies al valor terapèutic de les plantes i de la mateixa activitat del cultiu.

Per aquest motiu, ha nascut el Projecte Fènix, una iniciativa d’agricultura urbana que pretén millorar la inclusió social i laboral de les persones en tractament de drogodependències, així com trencar l’estigma del col·lectiu. Fènix forma part del conjunt de projectes d’ABD, amb una gran trajectòria en el camp de les drogodependències i pionera amb el tractament que fa en el món de les drogues. L’ASPB dona suport al projecte.

Agroecologia contra l’estigma

L'objectiu principal del projecte és donar suport en els processos terapèutics de persones amb problemàtiques associades a les addiccions mitjançant el treball amb les plantes.

Karen Nadal, responsable del Centre d’Atenció de Seguiment (CAS) de Sarrià i Sants, recalca que el contacte amb la terra i la creació d'un grup d'horticultura produeix grans beneficis en l'àmbit individual. “Redueix l'estrès i, per tant, millora l'estat d'ànim, facilita la recuperació de l'autoestima, l'adquisició d'habilitats de cura i permet sentir-se realitzat i ocupat”.

“A més, en l'àmbit grupal aquest projecte els aporta infinitat de beneficis, un dels més importants és la reducció de la soledat i l'alta probabilitat de patir depressions”, afegeix Nadal. La iniciativa també pretén treballar altres aspectes en grup, com l'adquisició d'habilitats socials i la millora de les relacions, tenint en compte que aquest col·lectiu passa moltes hores en soledat i disposen de molt temps lliure.

Edgar Peñas, tècnic del projecte Fènix, remarca que el projecte també vol incidir en una dimensió comunitària promovent la interrelació amb la comunitat que l'envolta amb la finalitat de treballar aspectes contra l’estigma.

“Es vol que les persones usuàries del projecte siguin les protagonistes de la promoció i divulgació de l'agroecologia social, la sobirania alimentària, la importància de la biodiversitat, el canvi climàtic i el consum de proximitat, entre d’altres, per convertir el CAS Sarrià en un punt informatiu i educatiu pel barri, com per exemple per a escoles o centres cívics, i facilitador d’activitats que treballin aquests temes tan importants actualment”.

“Aquesta manera de treballar és essencial per fer un canvi de la visió que es té de les persones amb problemes de drogodependència i augmentar la seva autoestima, ja que es converteixen en actius dins de la comunitat, i permet fer-les visibles a aquesta comunitat que normalment les té invisibilitzades”, apunta Peñas.

D’altra banda, gràcies a l’aplicació de l’horticultura ecològica, les persones usuàries aprenen tècniques de conreu que respecten el medi ambient i hi incideixen el mínim possible, treballant la permacultura, buscant cultius tradicionals, explicant la rotació de cultius i la lluita biològica.

El dia a dia cuidant un hort

Des del punt de vista terapèutic, la participació en el grup permet treballar les recaigudes i sentir-se més acompanyat en tot el procés i facilita una major relació amb els i les professionals del centre, ja que els i les pacients assisteixen tres cops a la setmana i això facilita que la persona pugui veure amb més freqüència l'equip de terapeutes del centre.

A més, un cop a la setmana també es realitza un grup terapèutic enfocat a gestionar tant els conflictes que puguin sortir, com totes aquelles situacions de la vida diària que puguin ocasionar una recaiguda. “Es pretén que el grup sigui motivador i a l'hora un punt de suport en el dia a dia”, assenyala Nadal.

Peñas assegura que el treball a l'hort aporta millores en diferents aspectes. “D'una banda, millora l'estat físic: ajuda a augmentar l'activitat física i aconsegueix disminuir el sedentarisme, redueix les tensions musculars, millora la pressió arterial i la psicomotricitat. D'altra, aporta beneficis a la salut emocional: promou l'expressió de les emocions i la regulació emocional, millora l'autoestima, l'autoconeixement i l'autoeficàcia, i disminueix l'ansietat”.

“Pel que fa a l'àmbit ocupacional, proporciona hàbits i rutines saludables i aprenentatge per fer un bon ús del temps lliure, i augmenta l'autonomia. Finalment, pel que fa a l'àmbit educatiu, fomenta l'adquisició de noves habilitats i coneixements i afavoreix la proposta de metes personals”, afegeix el tècnic.

Respecte l’evolució d’aquestes persones des del moment en què entren, Nadal assegura que els resultats són molt positius. “La participació és molt elevada. En aquest sentit, s’ha de tenir present que a la població drogodependent moltes vegades li costa la constància, per això que el fet que els usuaris vinguin cada dia al jardí ens fa un retorn molt positiu de la feina que estem fent”.

“També pensem que l’evolució és molt positiva perquè veiem una millora en el seu estat d’ànim. Això repercuteix en una major adherència al tractament farmacològic, així com a una major assistència als recursos sanitaris. Poder disposar d’un espai pràcticament diari facilita a la persona sentir-se molt més acompanyada en tot el seu procés”, afegeix Nadal.

Les persones usuàries, també estan molt satisfetes amb la seva evolució, com la Cristianne. "És una cosa diferent, m'ha sorprès deixar l'alcohol treballant l'hort, no m'ho esperava". O en Rafa. "Em va molt bé l'hort, perquè estava en una situació d’ERTO i estava molt de temps sol i encara que m'agrada molt llegir, necessitava ocupar el temps i la ment, i l'hort per això ha estat perfecte ".

L’hort com a element socialitzador

Isabel Rovira, psicòloga i sexòloga, explica com el procés de socialització fa referència al contacte entre persones mitjançant el qual s’aprèn, s’accepta i s’integren una sèrie de pautes de comportament adaptant-se a aquestes.

Aquest procés té l'objectiu d'inculcar en la persona els elements socioculturals propis del seu entorn, modelats per les experiències personals i pels agents socials, i integrats en la personalitat de l'individu. “Mitjançant la socialització, la persona desenvolupa i potencia les habilitats necessàries per a la correcta integració i contribució a la vida social, generant patrons de conducta i comportament organitzat d'acord amb la societat”, explica Rovira.

Nadal afirma que les persones que es troben en una situació de precarietat o de poques relacions socials poc a poc es veuen submergides en relacions socials escasses o deteriorades. “Les seves habilitats es van fent més petites i recuperar-les requereix un esforç que no poden fer per si soles. La participació en el grup dins del projecte facilita poder recuperar aquestes habilitats des d'una perspectiva més dinàmica, la persona usuària sense donar-se compte va reforçant moltes situacions”, remarca Nadal.