Transformar és una paraula clau que forma part de la majoria d'objectius i accions de les entitats socials. També en l'apartat comunicatiu. "És la comunicació capaç de transformar les relacions entre les persones", resumeix Xavier Giró, que va ser professor de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La també professora de la UAB i coordinadora del màster Gènere i Comunicació (GiC), Isabel Muntané, diu que és "la que promou la defensa dels drets humans i una informació de justícia global feta des d'una perspectiva feminista".

Giró, que ara impulsa un grup de treball sobre 'Periodisme per la Pau' al Col·legi de Periodistes de Catalunya, hi afegeix que aquest canvi de les relacions entre persones, la comunicació, "a vegades, l'assoleix perquè trenca barreres amb el coneixement compartit, i d'altres, perquè empodera i dona força per desmuntar estructures d'abusos de poder". Muntané incideix en el fet que sigui una comunicació que "elabori un relat allunyat de l'oficial i del periodisme de declaracions i que treballi les causes, el context i les conseqüències amb veus expertes diverses".

"A La Sembra sempre diem 'no som aquí per convèncer ningú de res, som aquí per generar converses que provoquin una implicació conscient'. Entenem la comunicació transformadora com aquella que deixa de banda el soroll i ens permet avançar cap a un coneixement acurat de les coses", explica la periodista Aina Serra, directora de la cooperativa de comunicació La Sembra. Diu també que és la que ajuda a resoldre necessitats, ofereix oportunitats de desenvolupament personal i de cohesió de comunitats.

La periodista Anna Aurich, que ha comunicat des d'institucions públiques i ara ho fa des de l'agència Còsmica, de la qual és directora i sòcia, defineix la comunicació transformadora com "la que està pensada per contribuir a canviar els punts de vista de la societat, que té la intenció concreta de desfer prejudicis, assenyalar contradiccions i fer pensar". "És l'única que poden fer les entitats socials, perquè es dediquen a transformar la societat i, per tant, la seva comunicació ha de ser, també, transformadora", afirma contundent Aurich.

I hi està d'acord la directora de La Sembra: "Les entitats no poden fer una altra cosa, per ser conseqüents amb la idiosincràsia de la seva activitat, tant en l'àmbit ètic, com estratègic, com econòmic". "Han de fer la sensibilització -hi afegeix- i reclamar els canvis estructurals necessaris perquè la seva causa no sigui necessària".

També la directora del Màster Gènere i Comunicació considera imprescindible que el tercer sector social faci comunicació transformadora en tant que són, diu, "promotores de canvis socials, treballant pel bé comú amb la intenció clara d'avançar cap a una societat lliure de discriminacions". I Giró, en la mateixa línia, parla de "coherència": "Si una entitat té com a objectiu contribuir a una societat més igualitària, no pot ser que la seva pròpia realitat no ho sigui o intenti que ho sigui. Per fer-ho cal que la seva comunicació sigui transformadora".

Algunes claus per començar

Per aterrar-ho a la pràctica totes quatre trien tres claus per a una bona comunicació transformadora: disposar d'un bon diagnòstic sobre les situacions de conflicte, no tenir por d'intentar canvis ni d'equivocacions i ser transparents, diu Giró, mentre que Muntané aposta per una comunicació contextualitzada, per contrastar les versions fent que parlin les persones protagonistes i per fugir dels estereotips sexistes, racistes i classistes amb l'ús d'un llenguatge inclusiu i no binari que visibilitzi la diversitat.

Tenir clar quin és l'objectiu transformador concret que es vol aconseguir, parlar per a la població en general i no només a les persones ja convençudes i ser creatives. Aquestes són les tres claus triades per Aurich. I les que proposa Serra són: revisar el sentit profund de les accions que es desenvolupen, garantir que les accions de comunicació generen comunitat i, per acabar, sistematitzar i generar aprenentatge.