Rafel Pérez: "No cal tenir-ho tot d'última generació per gaudir o aprendre"

Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Rafel Pérez, secretari de l’Associacio d’Amics del MSX (AAMSX) Font: Associacio d’Amics del MSX (AAMSX)
Rafel Pérez, secretari de l’Associacio d’Amics del MSX (AAMSX) Font: Associacio d’Amics del MSX (AAMSX)
Rafel Pérez, secretari de l’Associacio d’Amics del MSX (AAMSX) Font: AAMSX
Rafel Pérez, secretari de l’Associacio d’Amics del MSX (AAMSX) Font: AAMSX
Trobada d'AAMSX Font: AAMSX
Trobada d'AAMSX Font: AAMSX
MSX Font: AAMSX
MSX Font: AAMSX

Rafel Pérez: "No cal tenir-ho tot d'última generació per gaudir o aprendre"

Autor/a: 
Vanesa Vilaseca
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

Resum: 

Hem parlat amb el secretari de l’Associacio d’Amics del MSX (AAMSX), Nintendo developer, retropixelman, demoscener, fundador de OXiAB Game Studio. Apasionat del MSX amb creacions com Hans' Adventure, Stan the dreamer i BitLogic.

MSX és un estàndard de microordinador domèstic de 8 bits comercialitzat durant els 80 i principi dels 90. Va ser anunciat per Microsoft i ASCII i Kazuhiko Nishi l'any 1983 que va convertir-se en un dels dominadors del mercat domèstic.

Què és l'Associació d'Amics de l'MSX?

L'AAMSX som, principalment, un grup d'amics que tenen quelcom en comú, com totes les associacions. Gent que té la mateixa inquietud o gust per alguna cosa i vol fer quelcom més important. En el nostre cas el que ens uneix és la informàtica, però no qualsevol, sinó la informàtica clàssica, la dels anys vuitanta. En aquells anys hi havia ordinadors domèstics que podies comprar a basars i botigues d'informàtica; els clàssics de 8 bits: Spectrum, Amstrad, Commodore i els MSX.

MSX no és una marca concreta, sinó una especificació d'un estàndard d'aquells temps. Vàries marques en van fer de compatibles entre ells. Com els actuals ordinadors PC ho són entre ells. Nosaltres som fans i usuaris dels MSX. Programem en ells, jocs nous, utilitats, els arreglem, construïm nou maquinari per ells i fem fires cada sis mesos on convidem a tothom que encara faci alguna cosa amb ells. Us sorprendria de tot el que es fa! Aquest any per exemple, en un concurs internacional s'han presentat 32 jocs nous per la norma MSX.

Com i quan va néixer?

Doncs li has anat a preguntar a algú que no hi era a l'inici de la seva fundació. Bé, de fet no queda ningú dins l'associació actualment que estigués a la fundació. Va ser l'any 1992. Van desaparèixer les revistes en paper als quioscs sobre els MSX i un grupet va dir: "hem de quedar i explicar-nos les novetats que surten al món, a Japó sobretot". Penseu que no hi havia internet per saber coses.

M'han explicat que aquella primera reunió era en una sala annexa d'una parròquia on les persones assistents s'asseien i escoltaven les novetats explicades per viatges i gent que tenia contacte amb Japó i Holanda. Ara aquestes reunions tenen forma de fira, amb paradetes, espais de taller, tornejos, xerrades. I a vegades concerts. És tota una festa.

En un MSX, els sons, els gràfics i tot el codi de joc es conta en kilobytes i no en gigabytes com avui en dia.

Quin servei aporteu a la comunitat?

Estem per una afició i posem en contacte gent d'aquí i d'allà, que venen de lluny o que són de prop de Barcelona. Es troben, xerren i es coneixen. Socialitzar podríem dir que és el nostre servei.

Us considereu una entitat friqui o, si més no, curiosa? Per què?

Personalment no m'agrada el terme friqui. Simplement, és una afició fora d'un cercle comercial. Tot i que hi hagi qui encara paga molts diners per aconseguir un ordinador de la norma MSX.

A mi em sembla més friqui una associació de puntaires o de sardanes. Potser ho consideren cultura, però no desenvolupa res de nou ni ensenya res d'història de la humanitat com nosaltres.

Què us agrada més de la tasca que feu?

Com associació d'amics, justament això, que som amics. Ho fem perquè volem i no ens sentim obligats. També ens agrada demostrar que no cal tenir-ho tot d'última generació per gaudir o aprendre. Moltes de les nostres màquines es reparen i les mantenim nosaltres mateixos. Ensenyem a fer i a ser sostenibles. Per fer les reunions, que són els nostres actes principals, t'ha d'agradar muntar "pollastres" així.

Ser dinàmic, social, moure i parlar amb gent prèviament a la festa en sí, aconseguir permisos, fer els plànols, coordinar-se amb molta gent... A mi és el que més m'agrada. Un dels membres actuals, José Manuel, que anomenem Chun, no va viure l'època dels vuitanta amb MSX i de fet no havia ni nascut, va dir quan es volia unir a l'AAMSX perquè li agrada muntar coses i nosaltres ho fem. I que en volia formar part. Aquest és l'esperit.

Aquella informàtica domèstica va fer que moltes persones, avui, ens dediquem a la informàtica.

Quina repercussió ha tingut la pandèmia en la tasca que porteu a terme?

Simplement una pausa en les reunions. La gent ha continuat sent creativa i ha agafat moltes ganes de crear noves coses pel nostre apreciat estàndard MSX. Sí que potser a algú li ha costat tornar a venir als actes presencials. Però és una por que ja es va superant.

Què va suposar l'arribada del MSX a Catalunya?

No podem parlar de l'arribada del MSX a Catalunya com a tal. Els ordinadors de la norma MSX eren un més a l'ecosistema d'ordinadors domèstics de l'època. Al territori espanyol, el més dominant va ser l'Spectrum realment. L'MSX era com de persones amb poder adquisitiu més alt, ja que era molt més car que el Spectrum creat al Regne Unit.

El que si podem parlar és que aquella informàtica domèstica, a la que gairebé totes les persones escolaritzades llavors hi vam tenir accés, ja fos amb Spectrum, Amstrad, Commodore o MSX, va fer que moltes persones, avui, ens dediquem a la informàtica. No voldria desprestigiar als altres sistemes, però el MSX era superior en gràfics. Sobretot la seva segona revisió l'MSX2, el germà gran.

Com manteniu viva la flama per l'MSX?

Nosaltres som uns puristes i preferim els ordinadors originals, o nous, que son maquinari real. Però s'ha de dir que l'aparició d'emuladors, faciliten la feina a crear per a MSX. En l'actualitat, encara hi ha persones que desenvolupen videojocs nous, noves jugabilitats. I també altres que copien els clàssics, sigui per diversió o per aprendre o per repte a veure si són capaços de crear el que es feia abans.

En un MSX, els sons, els gràfics i tot el codi de joc es conta en kilobytes i no en gigabytes com avui en dia. Per tant, és tot un repte per algunes ments més joves que encara s'atreveixen a fer coses per màquines antigues. Jo mateix, tinc un exalumne que ha après a fer coses per aquests processadors de 3,5 megahertzs de velocitat de computació. Avui dia, parlem de 3,5 gigahertzs, unes mil vegades més als ordinadors actuals. És tot il·lusió, repte i ganes de passar-ho bé.

Afegeix un comentari nou