Roger Torres: "La ciutat de Lleida ha dit no a la construcció d'un alberg digne"
Comparteix
Lleida acull, mínim, 168 persones que viuen al carrer. Font: Arrels Sant Ignasi. 
Moltes persones migrades temporeres acaben dormint al carrer. Font: Arrels Sant Ignasi.
Arrels Sant Ignasi és una entitat que té com a objectiu principal ajudar les persones que es troben en situacions complexes com no tenir llar.
Barcelona és normalment el centre de totes les mirades, però encara hi viu gent més enllà. A Lleida, Arrels Sant Ignasi s'encarrega d'ajudar persones vulnerables.
Roger Torres, president de l'entitat, parla sobre la situació del sensellarisme a Lleida i reclama la llei catalana pels drets de les persones en situació de sense llar.
Avui @socialjesuitas celebrem la festa de Sant Ignasi compartint una llarga història d’acollida, servei i defensa dels drets de les persones. El nostre compromís per la Justícia Social neix d’una espiritualitat contemplativa de la realitat, activa i esperançada. pic.twitter.com/JU5KMiZnN0
— Arrels Sant Ignasi (@arrels_stignasi) July 31, 2024
Actualment, amb quantes persones esteu treballant? Quantes en teniu constància que viuen al carrer a Lleida?
El 2023 Arrels Sant Ignasi va atendre un total de 6.102 persones (atenció directa i beneficiaris). La setmana passada es va treballar amb un total de 70 persones diferents en els diversos serveis que oferim de dilluns a divendres. Durant el cap de setmana, en l'espai de refugi climàtic, hi va haver una mitjana de 30 persones per dia.
Respecte a les persones en situació de sense sostre, des de l'1 de gener i fins al dia d'avui tenim comptabilitzades un total de 168 persones. Cal tenir en compte, però, que aquestes dades fan referència a aquelles persones a qui fem atenció directa, però no al total de persones que viuen al carrer a la ciutat de Lleida. No tothom acudeix als nostres recursos.
"Actualment, estem oferint serveis públics que hauria d'atendre la mateixa administració."
A Catalunya hi ha milers de persones sense habitatge, està creixent molt la demanda d'ajuda?
En la primera acollida constatem que el nostre centre obert queda petit. Està saturat aquest espai que serveix de refugi climàtic i ofereix, durant els matins i les tardes, els serveis d'una llar per a la gent que viu al carrer.
També és molt limitada la nostra resposta per acompanyar a les persones cap a un habitatge digne. En l'actualitat, només podem gestionar onze pisos.
Quina és la vostra percepció respecte de com es valora la tasca que feu?
La ciutadania no percep que darrere d'una petita entitat com la nostra, hi ha molta tasca de gestió que ens treu força per treballar per la mobilització social. Actualment, estem oferint serveis públics que hauria d'atendre la mateixa administració.
Una administració que ens té distrets amb un model de finançament de subvencions i que alhora no ens permet treballar a llarg termini. Les entitats hauríem de renunciar a certs ajuts, fer menys, però fer-ho amb la força de la gent.
Lleida normalment té temperatures extremes. Hi ha cap pla de prevenció per evitar grans riscos a les persones vulnerables?
A nosaltres no ens ha arribat cap pla nou fora de l'equipament que fa cinc anys que porta obert per a les persones temporeres. Des d'Arrels Sant Ignasi creiem que manquen espais de dutxa i higiene durant tot l'any.
Les persones que es veuen obligades a viure al carrer tenen prou amb els refugis climàtics?
Ara parlem de refugis climàtics i està bé, però no deixa de ser solucions 'pedaç' a un problema greu que és l'habitatge. Catalunya i l'Estat espanyol tenen una manca d'habitatge social respecte a la mitjana europea i ens manca una política decidida i ferma per acabar amb el sensellarisme.
"És molt trist veure cada nit persones que venen a la recerca de feina estirar cartons."
Hi ha persones migrades que treballen els camps de manera irregular i no tenen dret a cap mena d'ajuda. Com podeu ajudar-les?
És una realitat que es repeteix cada any des de fa ja trenta anys. És molt trist veure cada nit persones que venen a la recerca de feina estirar cartons i posar-se a dormir al ras. Al voltant mateix del pavelló, que està habilitat per fer l'acollida i les pernoctacions.
La ciutat de Lleida ha dit no a la construcció d'un alberg digne i l'Estat diu no a reformar una llei d'estrangeria que margina les persones i les porta a viure en la precarietat en no deixar-les treballar.
Gairebé el 25% de la població catalana es troba en risc de pobresa. Penseu que la població general és prou conscient de la realitat social?
Les xarxes socials i alguns partits polítics infecten cada dia d'un discurs que barreja pobresa i criminalització. Aquest discurs simplista provoca l'odi al nouvingut i fa augmentar l'aporofòbia. Les persones... vull creure que són conscients de la difícil realitat que és arribar a final de mes per a moltes persones.
Tothom ha vist augmentar el preu de la cistella de la compra, o la dificultat que els mateixos joves tenen per accedir a un lloc per viure. El problema és que la pobresa per a molta gent és un concepte i resta lluny de conèixer de prop persones reals que visquin en aquesta situació.
Barcelona centralitza les iniciatives que han de servir per ajudar les persones vulnerables?
A Barcelona existeix des de fa molt temps una taula de sensellarisme que treballa i coordina les accions de les entitats i l'administració. A Lleida fa molt temps que les entitats que ens dediquem a acompanyar aquesta realitat demanem a l'administració que creï la taula de sensellarisme de la ciutat.
Durant la legislatura passada les entitats hem treballat perquè s'aprovés una llei catalana pels drets de les persones en situació de sense llar. Esperem que la nova cambra l'aprovi i tinguem un marc jurídic que exigeixi als ajuntaments del país a tirar endavant mesures que ens ajudin a posar fi al sensellarisme.
Afegeix un nou comentari