Sara Alastuey: "Generar espais col·lectius per a transitar el dolor i el dol ens treu de l'aïllament"

El passat 10 de setembre es celebrava globalment el Dia Mundial per la Prevenció del Suïcidi. Segons dades de l'OMS, cada any es suïciden més de 700.000 persones a tot el món. A Catalunya, més de sis-centes persones van suïcidar-se l'any 2022 (últimes dades disponibles). Sobre aquest tema, parlem amb Sara Alastuey, psicòloga, antropòloga i membre de l'associació DSAS (Després del Suïcidi- Associació de Supervivents), on acompanya grups de suport al dol perquè ens expliqui la tasca que desenvolupa aquesta entitat. Expressa la importància de parlar del suïcidi per a poder trencar-ne el tabú i l'estigma i treballar per prevenir-lo. 

Qui sou DSAS i quina tasca feu?

Després del Suïcidi – Associació de Supervivents (DSAS) es constitueix l’any 2012 amb la finalitat de generar un espai per a l’acompanyament i el suport en el dol a les persones supervivents a la mort per suïcidi. També neix amb l’esperança de contribuir a un canvi en la manera de parlar del suïcidi i de les seves terribles conseqüències i per a la seva prevenció. Volem trencar el silenci que l’envolta, que els sistemes de prevenció millorin i que les administracions dediquin més esforços i recursos a l’atenció de les persones supervivents.

La DSAS és una associació formada majoritàriament per un col·lectiu de supervivents per a supervivents. Som una entitat sense ànim de lucre, declarada d’utilitat pública el 2021.

La vostra associació parla de supervivents. A qui us referiu amb aquest terme?

Supervivent és qualsevol persona que es veu afectada de forma negativa i significativa per la mort per suïcidi d’una persona. És “l’altra víctima” a la qual l'ha afectat de per vida la iniciativa que ha pres la persona que s’ha suïcidat. Existeix un vincle singular entre supervivents que han viscut una mort per suïcidi.  Encara que cada situació és única, experimentem estadis similars en el nostre dol. Quan coneixem a algú que també “ha estat allà” fa que el nostre caos personal i emocions secretes i aïllades semblin una mica menys aterridores. Som supervivents totes les que quedem després d’una pèrdua per suïcidi. 

El suïcidi és un tema tabú. Per què?

La nostra societat se sent incòmoda parlant de la mort, tracta d’amagar-la, de dissimular-la, i en el suïcidi, sovint, silenciar-la. La mort amb freqüència és un tema tabú. L’instint més fort en els éssers humans és el de supervivència i la persona suïcida va en contra ell. És per això, que la mort per suïcidi no és sols un tabú, sinó que se suma que està estigmatitzada.

L’estigma del suïcidi és tan poderós perquè quan algú mor per suïcidi trenca, en una certa manera, amb una regla no escrita que “no ets lliure de deixar la societat quan tu vols”. El suïcida trenca aquesta regla. Les persones supervivents, amb freqüència, pot ser que ens sentim culpables del nostre fracàs de no haver-li salvat.

"Som supervivents totes les que quedem després d’una pèrdua per suïcidi". 

Hoy en el #DiaMundialPrevenciónSuicidio recordamos más que nunca que cualquier intento de #suicidio es evitable y que disponer de la información sobre cómo detectarlo es indispensable para prevenir y salvar muchas vides. pic.twitter.com/PwL0SlKMXN

— DSAS: Después del Suicidio-Asoc. de Supervivientes (@AsociacionDSAS) September 10, 2024

Hi ha molta culpa en el dol per suïcidi?

Les persones supervivents ens sentim, sovint, objecte del dit acusatori després d’un suïcidi. Per això s’envolta el suïcidi d’un halo de silenci. No es tenen ganes de parlar d’això i es percep que els altres tampoc volen que se’ls parli sobre el que ha succeït. Es pensa que és una pèrdua que ningú més ha patit i hi ha una tendència a l’aïllament, a viure el dol en soledat, amb una falta de connexió amb el dol social, i això el fa més difícil de superar. 

Quines són les dades de mort per suïcidi? 

L’any 2020 van morir gairebé quatre mil persones a l’estat espanyol a causa del suïcidi. A més, des de l’any 2008, la mort a causa del suïcidi és la primera causa de mort no natural, i actualment s'ha situat a gairebé el triple de les morts a causa d’accidents de trànsit.

L’Organització Mundial de la Salut estableix que el nivell d’afectació en l’entorn proper de la persona que mor a causa del suïcidi està al voltant de sis persones, però també aclareix que si aquest suïcidi es produeix en l’entorn educatiu o laboral, pot afectar a centenars de persones. Si fem el càlcul, la xifra de persones afectades per una pèrdua per suïcidi resulta esfereïdora: al voltant de 20.000 persones cada any.

Així, ens trobem davant d’un tema de salut pública, d’un problema social que caldria posar al centre de les polítiques públiques. Tanmateix, encara s’està lluny que existeixin polítiques potents de prevenció i atenció, encara que hi ha iniciatives incipients com Pla de Prevenció del Suïcidi a Catalunya (PLAPRESC), del qual l’associació forma part de l’equip motor.  

"L’any 2020 van morir gairebé quatre mil persones a l’estat espanyol a causa del suïcidi".

Treballeu amb grups de suport i acompanyament al dol per suïcidi, en què consisteixen?

Els grups de suport estan formats per persones supervivents a la mort per suïcidi. Estan conduïts per Acompanyants, supervivents que han elaborat el seu procés de dol. Les reunions són periòdiques en funció del grup de suport, i l’assistència és voluntària, però es requereix un compromís d’assistència per a participar en els grups.

Els grups per a persones que han patit el suïcidi d’un familiar es van iniciar als anys 70 als Estats Units i des de llavors s’han establert en diversos centres al voltant del món. Els grups de suport a supervivents, segons l'OMS, són un reconeixement com un mitjà per satisfer les necessitats de suport d’aquests supervivents en el seu dol.

El dol per pèrdua per suïcidi, socialment invisibilitzat i estigmatitzat, lligat a nombrosos mites, suposa un camí difícil per a qui li toca recorre'l. Els grups de suport pretenen ser un espai segur, de confiança i de no judici on poder compartir les vivències del dol. Construir i processar tot allò que sentim i compartir-ho amb altres és en si una eina alliberadora, que iguala, que ens fa empàtiques i resilients. Generar espais col·lectius per a transitar el dolor ens treu de l'aïllament que pot arribar a suposar un dol d'aquestes característiques, fa que el dol deixi de ser una experiència només individual i el col·lectivitza.

Desde febrero nuestra entidad dispone de un espacio asistencial 🫂 situado en el centro de Barcelona para prestar apoyo individual y de grupos para aquellas personas que han sufrido una pérdida por suicidio.

📍c/ Roger de Llúria, 29 pic.twitter.com/E8BkSJqxHx

— DSAS: Después del Suicidio-Asoc. de Supervivientes (@AsociacionDSAS) March 4, 2024

El suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les persones joves. Des de fa poc, també heu començat a fer acompanyament a supervivents de suïcidi molt joves, adolescents que han perdut una persona estimada. 

Exactament, la mort per suïcidi és la principal mort per causes no naturals de les persones joves a l'estat espanyol. És una dada preocupant, que es pot explicar per múltiples factors, ja que la mort per suïcidi és multicausal. El context de crisi socioeconòmica, les dificultats per a visualitzar un futur esperançador, les situacions estressants en relació amb la definició de la identitat sexual, del desig o l'exposició permanent al món digital expliquen l'augment de les problemàtiques de salut mental en la població jove i també, de l'augment de les conductes suïcides.

El grup de suport per a persones joves neix amb la voluntat d'oferir un espai d'acompanyament al dol a persones supervivents que han perdut un pare, mare, germà o un vincle molt proper. La voluntat és desestigmatitzar l'experiència, "el que t'ha passat, el que estàs vivint, no t'ha passat només a tu". Fer trobades entre iguals per a compartir el dolor i el patiment. Generar un espai lliure de judici on es puguin parlar temàtiques que acompanyen aquest tipus de mort com la vergonya, la culpa, la ràbia o la sensació d'abandonament.

"Generar espais col·lectius per a transitar el dolor ens treu de l'aïllament que pot arribar a suposar un dol d'aquestes característiques, fa que el dol deixi de ser una experiència només individual i el col·lectivitza".

Ens podeu explicar aquest projecte i la seva importància? 

El grup es crea perquè s'observa la necessitat i la utilitat que pot tenir la creació d'aquest i al mateix temps, perquè familiars d'aquestes persones joves que participen dels grups de suport adults ho demanen i verbalitzen que les persones joves ho estan demanant.

De moment l'experiència està esdevenint un espai molt enriquidor on les dues persones que estem acompanyant tan sols podem fer que estar agraïdes de la gran generositat que tenen aquestes joves supervivents que en cada sessió decideixen parlar des del cor i acollir a les seves companyes des de la tendresa de reconèixer-se en el dolor de l'altre. 

També tracteu de fer activitats de prevenció del suïcidi. En què consisteixen? 

Fem una tasca de divulgació de la nostra activitat i de com creiem que és la manera més adequada d’afrontar la problemàtica del suïcidi, la seva prevenció, i especialment com donar suport als supervivents. En el marc d’aquesta tasca, entre altres activitats, commemorem anualment el Dia Internacional de Prevenció del Suïcidi, Dia Internacional del Supervivent (el tercer dissabte de novembre), la Jornada de Portes Obertes de la DSAS, som presents en els mitjans, oferim formació, xerrades i conferències a diversos col·lectius i professionals, i també mantenim reunions amb els nostres polítics i governants.

També, es realitzen formacions, xerrades i conferències, per part de persones expertes i professionals de l’associació a associacions i col·lectius que vulguin ser agents de prevenció. Si és el vostre cas, podeu contactar-nos. 

Què podem fer individualment i com a societat per prevenir el suïcidi?

Penso que el primer que cal comprendre és que les conductes suïcides formen part de la conducta humana. No estem parlant d'alguna cosa que ens pugui arribar a ser aliè. Sabem que la possibilitat de sofrir una depressió d'una certa gravetat és d'una proporció de 3 sobre 4 persones. Sabem que una part d'aquestes persones poden tenir pensaments o conductes suïcides, però, és que a més, la conducta suïcida pot no estar associada a un trastorn mental, aprofito i desmenteixo un dels principals mites del suïcidi.

Tots passem moments profundament complicat al llarg de la vida, tots podem pensar en algun moment que hi ha una situació que ens sobrepassa, que no la podem afrontar i on la lògica de la vida es posi en qüestió. Per tant, és fonamental comprendre que la conducta suïcida ha de ser coneguda. És un comportament amb el qual hem d'estar familiaritzats perquè la prevenció de la conducta suïcida és una prevenció social. La prevenció del suïcidi és poder preguntar-li a un amic o a un ésser estimat: estic preocupada per tu, estàs pensant a suïcidar-te? Perquè si m'estàs dient això, jo haig de fer alguna cosa, haig d'ajudar-te d'alguna manera i t'haig de dir que ho reconsideris, que no ho facis, que almenys per avui no duguis a terme aquest suïcidi. 

"La voluntat és desestigmatitzar l'experiència. El que t'ha passat, el que estàs vivint, no t'ha passat només a tu". 

Cal preguntar molt, doncs? No tenir por de parlar-ne?

Preguntar directament sobre el tema és la millor eina de prevenció, demostrem a la persona que ens importa, que volem acompanyar-la en el seu patiment, que la volem en la nostra vida. El que passa és que és un tema que fa por, no diem; suïcidi. Si ho sabéssim, si fóssim educades en el valor de parlar sobre allò que sentim, sense judici, sense avergonyir-nos dels pensaments de mort, compartint-los, escoltant-nos. Si les persones que sofreixen pensaments suïcides no temessin ser considerats o uns covards o uns xantatgistes o un malalt mental, seria més fàcil que poguéssim parlar d'aquestes conductes des de la normalitat, i per tant seria molt més fàcil prevenir-les. 

També, cal recordar que una persona amb experiència suïcida no vol llevar-se la vida, vol deixar de patir. Si integrem aquestes dues coses, podrem arribar a ser una societat que prevé el suïcidi.

"Preguntar directament sobre el tema és la millor eina de prevenció, demostrem a la persona que ens importa, que volem acompanyar-la en el seu patiment, que la volem en la nostra vida".

Cal que la gent també conegui els serveis i recursos existents.

La nostra associació és un recurs preventiu i d’acompanyament, però no un servei d’emergència. Hi ha nombrosos serveis i recursos existents en el cas que estiguis pensant en el suïcidi o que alguna persona del teu voltant estigui en risc de suïcidi, cal que les persones en general, i les entitats juvenils en el cas que ens ocupa, coneguin aquests serveis, us deixo aquí els contactes: 

Telèfon de Prevenció del Suïcidi: 900 925 555

Xat de Prevenció Suïcida per a joves 679 333 363

Línia d’Atenció a la Conducta Suïcida: 024

Professionals de CatSalut: 061 (la trucada té cost)

Emergències: 112