Sense transport no hi ha esport per a les persones amb paràlisi cerebral

La pràctica de l’esport és important i beneficiosa per a gairebé tothom, però la facilitat i l’accés per dur-la a terme que dona l’entorn no és igual per a totes les persones. La Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral (FCPC) treballa precisament, entre molts altres àmbits, perquè la pràctica esportiva sigui també accessible per a les persones afectades de paràlisi cerebral i altres discapacitats afins, perquè tal com estableix l’entitat: “les dificultats per a accedir als equipaments ordinaris (esportius, culturals o turístics), per manca d’accessibilitat i de transport adaptat, constitueixen hàndicaps encara pendents de solució”.

Per això, una de les funcions de la FCPC és “oferir el suport logístic necessari per a facilitar l’accés al lleure, l’esport, l’assistència a cites sanitàries, etc.” Segons l’entitat, abans de la pandèmia podien fer gairebé un miler de trajectes.

En concret per garantir la pràctica esportiva, la Fundació necessita que una furgoneta adaptada pugui recollir als centres de dia on treballen les persones que practiquen esport, dur-les a l’equipament esportiu municipal pertinent i un cop finalitzat l’exercici, tornar-les a casa seva o a la residència. Es tracta, per tant, “d’un transport de porta a porta” que suposa un alt cost. Esther Jolonch, directora de la FCPC, comenta que el transport no només és necessari per a l’entrenament quotidià, sinó que també cal tenir en compte les competicions, els campionats de Catalunya i, fins i tot, d’Espanya. A més a més, explica que “també donem suport personal, perquè no és només el vehicle, sinó que la persona que ens acompanya dona tota l’assistència personal que necessiten”.

L’esport també genera felicitat

Fer esport comporta molts beneficis en diferents aspecte. Per a Jolonch això “suposa que poden fer exercici aeròbic i en persones en cadira de rodes és difícil trobar oportunitats per fer aquest tipus d’exercici”. En aquest sentit, comenta que tot el que impliqui moure’s, variar de postura i, fins i tot, canviar de cadira és positiu per a la seva mobilitat i si no és a través de l’esport, sovint, és complicat d’assolir.

Una de les nostres prioritats és la de proporcionar activitats terapèutiques als nostres usuaris, i així ho fem! Perquè tot i la pandèmia, ens hem de mantenir actius. pic.twitter.com/mFhtw1BAjK

— F.C.ParàlisiCerebral (@fcpccat) March 29, 2021

“A banda d’això, també a nivell psíquic l’esport és sa, perquè oxigenen i alliberen endorfines, i així són més feliços”, explica Esther Jolonch, qui també fa referència a l’autorealització i la motivació que això suposa. “Amb l’esport poden exercir gairebé de professionals. Poden dedicar-s’hi de forma amateur però a nivell alt, alguns arriben a campionats d’Espanya i, fins i tot, als Jocs Paralímpics”. En definitiva, “els hi dona una realització personal important”.

A més a més, cal afegir que la pràctica esportiva fomenta el contacte social amb companys i companyes d’altres centres i territoris. Relacions que, segons comenta la directora de la FCPC, es mantenen al llarg del temps gràcies a les noves tecnologies, “i això psicològicament els hi va molt bé”.

Sense transport no hi ha esport

Amb l’objectiu de garantir aquest transport per poder fer esport, la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral té en marxa la campanya ‘Sense transport no hi ha esport’. Es tracta d’una recollida de taps solidaris per al seu reciclatge i d’aquesta manera obtenir una retribució que permet abaratir els costos del transport. Per això, l’entitat té repartits diversos punts de recollida on s’acumula aquest material que després es porta per al seu reciclatge, tot donant una segona utilitat als residus.

Precisament aquesta iniciativa forma part del programa d'economia circular en què treballa l'entitat per a l'aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) impulsats per les Nacions Unides (ONU). La FCPC, de fet, ha estat reconeguda amb la certificació internacional per ser una de les primeres entitats catalanes en assolir els 17 ODS, gràcies a l'adaptació dels seus programes, activitats i accions.